Molt bon estiu!

Us desitjo unes bones vacances i us demano, sobretot, sobretot, que sigueu feliços. Hi tornem al setembre. Bon estiu i molta sort!

Aquest estiu si us sembla bé no farem com l’any passat que cadascú de vosaltres em va demanar alguna cosa, i com no podia ser d’una altra manera jo us vaig complaure un per un. Per fer-ho una mica diferent posaré tots els poemes i pintures junts, perquè també són par a tots. Clar que hi ha algun tema que no puc fer-ho així, perquè són molt personalitzats us ho faré a part. Moltes gràcies.

Voldria dir abans de res que us comprenc quan dieu que una conversa amb un poeta ha de ser molt agradable. També ho és, de manera especial, el diàleg entre poetes, que és del que es tracta aquí. Ja he parlat en altres ocasions amb vosaltres d’això. Aquest és de Miquel Martí i Pol davant la tomba de Machado a Cotlliure.

 

MARTI I POL Compliment a Antonio Machado
Llibre de les solituds Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)

Fa dies que no llegeixo quasi res, però poemes encara menys.  Fa dies que em dedico a necessitats més primàries, a coses més  immediates i terrenals. El divendres passat,  però,  la Joani, del Grup de Joves,  va recordar al poeta Miquel Martí i Pol i em va  dir  que l’havia copiat. És un bonic poema del qual em sonava només la primera estrofa. També em deia que li dec un d’Antonio Machado (Caminante no hay camino)

1280px-Llaüt_Santa_Espina

CANÇÓ

Voldria tenir un llagut

i una casa a la muntanya;

poder encendre un flam al vent

i un altre flam a la calma;

de dia estimar muller

i de nit les dones d’aigua.

Voldria ser tan divers,

tan lliure i divers com l’aire,

conèixer tots els camins

i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets

de les cambres de les dames

i estimar-les totes, fins

les que fossin maridades,

i morir, de mort suau,

un dimecres a la tarda.

 Em va agradar molt. Quan un poema t’agrada molt el llegeixes moltes vegades seguides i això és el que vaig fer. Em va agradar el poema i em va portar a llegir-ne més d’ell. Poemes que feia anys que no recordava com el “Lletra a Dolors” que tant em recorda a una amiga (no perquè hagi traspassat, si no perquè li agradava el poema):

650_14779483111200_14776534356127282193_5a1140843e_o

Lletra a Dolors

              Miquel Martí i Pol
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

També l’he trobar aquí. L’actriu Sílvia Bel & Miquel Martí i Pol

http://www.catorze.cat/noticia/2409/lletra/dolors

I he seguit llegint encara que no sé massa, i d’un a l’altre he anat a parar a la Maria–Mercè Marçal i els seus sovint, colpidors poemes. He topat amb potser el poema més curt i que més coses diu que conec:

tgbvrfcefrvgbt
 Cau de llunes és el naixement de la dona definida com a criatura poderosa i sensible, i els seus versos traspuen esperit de lluita, energia per canviar allò que creu injust, per més arrelat que estigui.

    

                                       Cau de llunes

                                Maria-Mercè Marçal

             A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona

                      de classe baixa i nació oprimida.

                I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 M’encanta navegar per internet, saps què busques en un inici però no on aniràs a parar. He passat una agradable estona, sol, llegint petits fragments de biografies, poemes….
I he acabat amb “El convidat” de Jaume Sisa. Per mi, un altre poeta.

M’agraden les seves lletres. Les trobo màgiques, com de somni de nen.
I trobo boniques les seves paraules.
Com quan deia que al ser tan miop i no poder veure massa cap a fora havia hagut de mirar molt cap endins.
O que els seus pares, en especial la seva mare, li havien donat tant amor que l’havien omplert per a tota la vida. I que, potser era per això, que no havia sentit la necessitat de formar una família…

Qualsevol nit pot sortir el sol

Jaume Sisa

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.

A molts llocs

Agustí Bartra

A molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

A molts llocs d’aquest món el dia cau com una poma
– que l’arbre de la nit ha madurat – de llum i aroma.

A molts llocs d’aquest món hi ha torres negres d’anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

A molts llocs d’aquest món l’amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

A molts llocs d’aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d’aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes … Oh cor feixuc, què més demanes?

 

Màrius Torres

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 

Eco

Marina Antúnez

I l’eco ressona
i ve de lluny
però cada cop és més gran
s’apropa portant un mirall
del voltant des d’on
menjar-me els mots del món
que roden, valents, amb peus descalços,
i l’eco que arriba rabent
de la gent de l’est extrem,
fins a la porta de casa.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Anuncis