Molt bon estiu!

GALERA-REIAL-1
El Museu Marítim de Barcelona. La galera de Joan d’Àustria. 

El Museu Marítim de Barcelona acull una gran meravella: la reproducció a mida real de la galera La Reial, que Joan d’Àustria va comandar durant la batalla de Lepant. És un vaixell impressionant i de valor incalculable. Avui no es podria fer, ja que s’ha oblidat l’art de construir aquests vaixells de fusta. Va ser una de les naus més ràpides que mai van conquerir els mars abans de l’arribada dels vaixells a motor. Durant el segle XVI, tots els pobles de la ribera de la Mediterrània van viure aterrits per les incursions dels pirates i corsaris. Tràgics successos esdevinguts en una època violenta i tenebrosa, però que ens assenyalen el camí de l’honradesa i l’incalculable valor de l’amistat.

Certament, Catalunya, com molts altres països i regnes a l’edat mitjana i l’edat moderna ha estat també la casa de pirates i corsaris. Ho demostra la documentació, les cartes de queixes que arribaven als monarques catalans d’altres països, les notícies dels estralls que els pirates catalans causaven al regne islàmic de Granada, i també tenim fonts documentades que proven i demostren que Catalunya tenia un cos de corsaris al servei de les ordres del Principat.

b05ff-historiadelacoronadearagc3b3n

Primer hem de distingir entre pirata i corsari, si bé els dos a la pràctica actuen de la mateixa manera, ataquen les costes, ataquen als habitants dels masos i es fan amb botins, béns, propietats, queviures, i capturen homes, dones i nens que un cop als vaixells dels pirates són torturats, maltractats i exposats a la gana, la desesperació, la por i el turment.

No obstant, un pirata era una persona que actuava de manera privada, actuaven per lliure, tenien les seves pròpies normes i condicions i només obeïa les ordres del capità que el manava, en canvi un corsari era una persona que es posava sota les ordres del govern d’un regne, d’un país o d’un estat i actuava sota les ordres d’aquest, amb les normes i regles que els monarques posaven sobre el aper, amb objectius concrets i uns beneficis que repercutiran en la pròpia monarquia. Molts estats van tenir flotes de corsaris, Catalunya era un d’ells a l’Edat mitjana sobretot. Però també va tenir pirates, persones que actuaven de forma indiscriminada, totalment lliure i que fins i tot atacaven les costes catalanes.

87115645
A l’Edat Mitjana, va ser la galera el vaixell més utilitzat a la Mediterrània, perquè era fàcil de maniobrar i era ràpida, però pel contrari era costosa i de cabotatge escàs. Tenim documents que ens demostren que Catalunya tenia galeres, on les primeres bombardes es van armar al 1418 (fins aleshores la defensa dels vaixells es feia amb ballesters). Barcelona també va armar una galera que vigilava les costes catalanes, es va crear al 1449, i tenia per objectiu perseguir els vaixells enemics que assolaven el litoral i protegir les rutes comercials catalanes amb el Mediterrani.

TORRES-I-CASTELLS-1
Durant el segle XVI, i fins al segle XIX, es van construir nombroses fortificacions i torres de guaita i defensa, per prevenir i lluitar contra les incursions dels pirates i corsaris.

L’existència d’una flota corsària catalana la tenim documentada per les queixes que al 1314  arriben des de Marsella on s’acusen a pirates catalans de vendre alguns comerciants i mariners francesos, després d’haver-se apoderat de les seves embarcacions. Altres atacs de corsaris catalans es registren a Barbària, Gènova i a Granada. Aquest últim lloc va ser important perquè era un reducte islàmic, i el rei nassarita Yussuf I va enviar una carta al rei Pere III explicant-li el que havien fet els corsaris catalans, deia així:

“Les naus del vostre país no han cessat de piratejar aquestes costes, causant tals danys que, en aquest període de temps, han desaparegut moltes persones, i són freqüents les queixes fetes per la gent del nostre domini per aquest motiu”

La Literatura. Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda.

Qui sap recitar de memòria les primeres estrofes del poema conegut com La Canción del Pirata, escrita per José d’Espronceda?

Diu així:

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.

Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

En l’arxiu de la fundació guarden una petita joia: una impressió contemporània d’aquesta poesia composta al segle XIX.
Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

MALTA.jpg
L’illa de Malta és sens dubte la joia de la Mediterrània, un lloc on la història es perd en èpoques remotes.
Allà van arribar els cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem en el segle XVI i van construir la ciutat fortificada de La Valletta, una fortalesa inexpugnable que no van aconseguir destruir ni les armes modernes durant la Segona Guerra Mundial.
Avui conserva encara l’aroma i l’encís de temps pretèrits, la tranquil·litat en els seus carrers, el lent transcórrer de les hores mentre s’espera al vespre.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 http://www.piratesicorsaris.cat/

 

Anuncis