El Comte de Montecristo (2)

Us deixo un resum de l’obra pels que el dilluns passat no vau poder vindre. Si alguna cosa no l’enteneu, amb molt de gust ho comentarem, d’acord?

Doncs som-hi!

El Comte de Montecristo (en francès: Le Comte de Monte-Cristo) és una novel·la escrita per Alexandre Dumas (pare) l’any 1844. És considerada la seva millor obra i una de les grans novel·les de la història.

La història tracta temes com la venjança, la justícia i el perdó.

Edmond Dantès (Museo)

Argument
La història comença quan Edmond Dantès, un jove mariner mercant, torna al port de Marsella on viuen el seu pare i els seus amics. Se’ns relata també, que s’està a punt de casar amb una catalana, Mercè Herrera.
Pel camí de retorn, el seu capità, Leclére, li fa prometre en el llit de mort, que anirà a l’illa d’Elba, on hi ha exiliat Napoleó i hi entregarà un paquet pel mariscal Bertrand. Allà, el mateix Napoleó li entrega una carta per un home de París.
Quan torna a casa, els seus amics Danglars, que veu en Edmond una nosa per triomfar, i Fernand Mondego, que també està enamorat de Mercè, acusen Edmond d’espiar per Napoleó. Edmond Dantès és portat davant de Villefort, un procurador, el qual veu de seguida que és innocent, ja que la carta de Napoleó anava dirigida al senyor Noirtier, el pare de Villefort, el qual envia Edmond a la presó del castell d’If per evitar que el secret s’arribi a conèixer.

A la presó, Dantès es desespera i perd les ganes de viure, fins i tot, intenta suïcidar-se deixant de menjar, però llavors es troba amb l’abat Faria, un vell presoner que en un intent d’excavar un túnel per fugir va a parar a la cel·la d’Edmond,

Edmond Dantes and Abbe Faria prisoners at the Chateau d’If, illustration for The Count of Monte Cristo, novel by Alexandre Dumas (1802-1870) and Auguste Maquet (1813-1888), engraving after a drawing by Ange Louis Janet (1815-1872), published by Sonzogno, 1867, Milan-Florence-Venice.


[Hem arribat fins aquí, el dilluns dia 11 novembre del 2019]


I perquè veieu com seguirà el pròxim capítol aquí us ho deixo un trosset més.

[…] L’abat Faria es fa amic seu. Faria instrueix a Edmond en diversos temes: matemàtiques, química, filosofia i llengua.

També l’ajuda a mig esbrinar qui estaria interessat a desfer-se d’ell.


Quan el vell abat se sent moribund, li confessa que hi ha un gran tresor amagat a l’illot de Montecristo, a les costes d’Itàlia. Quan mor, Edmond es fa passar per ell i és llançat al mar en lloc del cadàver de Mossèn Faria. Llavors aconsegueix escapar […]


Meu demanat també la llista de personatges. Aquí us els deixo:

Edmond Dantès: Al principi de la història és un jove mariner mercant, que aviat serà capità i es casarà. és denunciat pels seus amics i empresonat injustament durant molts anys. Torna sota la imatge del comte de Montecristo per venjar-se dels que li van prendre tot. Al llarg de la novel·la també utilitza disfresses, com la de Mossèn Buzoni o Lord Willmore.

Abat Faria: Edmond el coneix a la presó, és un sacerdot vell i savi, que li mostra una visió més àmplia del món i li confia el secret del seu tresor, amagat a Montecristo.

Fernand Mondego: Amic d’Edmond, el traeix per poder-li robar la promesa, Mercedes (Mercè, que era catalana), a la que també estima. Quan Edmond surt del presidi, ell és comte de Morcerf, s’ha casat amb Mercè i han tingut un fill, Albert.

Danglars: Company d’Edmond a la marina mercant. Veu el jove Dantès com un destorb per ascendir i també el traeix. Quan Edmond surt de la presó és baró i un banquer pròsper.

Gerard de Villefort: Procurador que envia Edmond a la presó per encobrir el seu pare, partidari de Napoleó. Es casa amb una aristòcrata, té una filla, Valentine, i es converteix en fiscal de París i protector del rei.

Mercè Herrera: Promesa d’Edmond, s’acaba casant amb Fernand mentre ell està a la presó. Mercè (o Mercedes) és una catalana que viu al barri Les catalans de Marsella.

Gaspard Gaderousse: Conegut d’Edmond, home en el que no es pot confiar, quan surt de la presó li explica com el van trair. Acaba convertit en un lladre i un assassí i mor a mans del fill bastard de Villefort.

Maximilen Morrel: Fill d’un armador, enamorat de Valentine de Villefort. Es converteix en un amic de Montecristo quan és a París.

Bertuccio: Criat fidel de Montecristo.