El comte de Montecristo. El banquer.

 Edmond Dantès va desaparèixer molts anysDurant aquest temps va viatjar per orient i occident, va comprar l’illa de MontecristoI s’hi va construir un palau subterrani.
Per planejar la seva venjança,Edmond va fer servir noms i aparences diferents:Es va fer passar per un mossèn italià,Per un home de negocis britànic i, fins i totPer un mariner misteriós i aventurer.
I així, sempre disfressat,Edmond preguntava , investigava…

Heu vingut molt contens aquest any, oi?. Que us han portat moltes coses els Reis d’Orient? A la Rosa, no? No  m’ho puc creure! Però si ets la noia més bona del món!

 

De la novel·la potser ens va costar al principi, però a partir que és tancat a la presó a l’illa d’If, ens ha anat atrapant cada vegada més.
Però entre nosaltres us diré que també és veritat que el seu fort no són els personatges, perquè com heu dit abans la profunditat psicològica del banquer (per exemple) és més aviat poca.

És veritat que es tracta de personatges arquetípics, però això queda compensat per la gran inventiva de l’autor a l’hora d’escriure històries. Oi que m’enteneu? És un gran clàssic, estem gaudint moltíssim amb les aventures i desventures de comte de Montecristo.

Recordem un tros molt bo que li passa al comte de Montecristo quan va a veure al banquer. D’acord?

 

[…] El banquer va saludar el comte amb el cap

I li va assenyalar una butaca.

El comte va respondre a la salutació

I va observar l’home que tenia al davant:

Tenia els cabells negres, els llavis prims

I un front prominent […]

[..]—Senyor baró, he vingut…

va començar Montecristo

Ja  sé a què ha vingut, senyor comte […]

[…] El seu director em demana que el meu banc

li ofereixi un crèdit il·limitat. […]

[…] Això mateix! Va confirmar —. Per tant…[…]

[…] Danglars estava convençut

Que Montecristo era un farsant

I volia assegurar-se de les seves intencions

abans d’actuar.

 

És clar! —va dir el comte amb ingenuïtat—.

Suposo que tem que el seu banc

no pugui fer front als diners que vull demanar.

 

Danglars es va sentir insultat.

Qui es pensava que era aquell home

Per qüestionar la capacitat de crèdit del seu banc?[…]

[…] El meu banc li podria  deixar un milió de francs!

[…] —Un milió de francs!

-va exclamar el comte-.

I que faré jo amb un milió de francs?

Si això és el que porto a la cartera!

Montecristo va treure la seva cartera

Dos xecs de 500 mil  francs cadascun

Danglars es va quedar bocabadat

No era habitual que algú portés

A sobre tants diners junts.

 

[…] —però no es preocupi, senyor baró

Si la quantitat és un problema per al seu banc

M’han recomanat un parell més de bancs

Que estarien disposats a concedir-me el crèdit.[…]

[…] —No cal que busqui més, senyor comte!

-li va assegurar-.

El meu banc li oferirà el crèdit que li faci falta.[…]

[…] havia estat molt fàcil aconseguir el que volia

Gràcies al poder dels diners,

Ja s’havia guanyat el respecte

I la confiança de Danglars. […]

 

Ja és hora de comentar una mica els capítols que hem llegit avui. Qui vol començar, que no siguis tu  Ivan, tu ho fas sempre, i crec que en Marc no ha comentat cap vegada. Li deixem que avui sigui ell qui ho faci?

Miriam diu d’anar baixant per veure les novetats que té l’Ana en llibres i revistes, us vull recordar que abans he preguntat com us va, si us agrada prou, i heu  dit  conjuntament que sí. Molt bé, nies i nois! Estic molt content!

 

Per cert, Paulí, ja t’he preparat el llibre de novel·la policíaca pel teu pare, espero que li agradi, no sé els seus gustos…
El mateix dic per la resta de vosaltres, de les coses que em vau demanar, però si disposeu de temps, d’una setmana per l’altre millor que sigui l’Ana. És la que us orientarà millor, ella és la bibliotecària, la professional, jo no, encara que ho faig molt a gust per vosaltres, bé, no cal dir-ho, oi?

Mercè, ja te’l prepararé jo mateix el llibre de “Romeu i Julieta” Que tots els tens esperant a la furgoneta. Va, córrer!

Bona setmana a tothom!

Ostres Ana, amb aquestes abraçades com vols que em posi bé de la lumbàlgia?

 
Edmond Dantès va desaparèixer molts anys

Durant aquest temps va viatjar per orient i occident, va comprar l’illa de Montecristo

I s’hi va construir un palau subterrani.

 

Per planejar la seva venjança,

Edmond va fer servir noms i aparences diferents:

Es va fer passar per un mossèn italià,

Per un home de negocis britànic i, fins i tot

Per un mariner misteriós i aventurer.

 

I així, sempre disfressat,

Edmond preguntava , investigava…