Bajo el mismo cielo

f-2-1

Hoy empezaremos a leer una nueva novela, el título es “Bajo el mismo cielo” (Está traducida del catalán “Les mateixes estrelles”),  Hemos elegido esta  con el fin de iniciar una conversación junto a la lectura, y el debate a partir de la lectura de una historia real. En “Bajo el mismo cielo”   encontramos una novela emocionante y tierna que nos hace  reflexionar sobre la necesidad de superar, sin olvidar, aquellos hechos que nos han hecho daño y que no nos dejan seguir adelante sin el amor.

La trama se basa en un hecho histórico real que marcó la vida de muchas personas en las postrimerías de la Guerra Civil española: en 1939, Pablo Neruda llevó a Chile más de 2.000 personas que huían de la Guerra Civil española a bordo de un barco, el Winnipeg.

Teresa, la protagonista de nuestra historia, será, con su hija Miranda, una de las personas que sube al barco con la esperanza de encontrar en Chile una vida mejor, lejos de las crueldades de la guerra. “Bajo el mismo cielo”    es una historia de lucha, de guerra, pero también de supervivencia, de esperanza y de amor, que retrata una época dura y difícil y el afán de una mujer para ofrecer a su hija un futuro.

Recordad que hay que tomar esta historia como un hecho que ya ha pasado y que todos deseamos que no vuelva a suceder nunca más.

poema-a-la-amistad-de-pablo-neruda

L’1 d’abril de fa 80 anys

 Avui es compleixen 80 anys de la fi de la guerra civil espanyola, l’1 d’abril del 1939, quan Franco des de Burgos va proclamar la victòria del bàndol feixista i la derrota dels republicans, fet que va suposar l’exili de milers de catalans i espanyols, així com l’empresonament, tortura, esclavatge i mort de molts altres que no van poder escapar.
Hem explicat aquest fet perquè tots hem de saber aquests fets, i que no hem de permetre que mai més torni a passar.

 Les fotografies i part del text que ve a continuació han estat cedits per la Revista La Barraca, publicada al camp d’Argelers-sur-Mer.
Més informació aquí: http://www.memorial-argeles.eu/fr/


No hem parlat ni de la guerra ni dels vencedors. Ho hem fet de tots aquells que van haver de marxar del nostre país cap a França.
Trobo que ha estat molt enriquidor. D’aquesta manera també hem pogut fer la introducció de la novel·la que llegirem a partir de la setmana que ve. És de l’escriptora gironina Núria Martí Constans, que va guanyar amb aquesta obra el 1r Premi de novel·la curta de Lectura Fàcil l’any 2010: ‘Les mateixes estrelles’.

En aquesta ocasió la llegirem en la versió en castellà, pel fet que l’any passat es va llegir en català, i arran d’això vam tenir la sort que l’escriptora vingués a la nostra biblioteca. La trama de ‘Bajo el mismo cielo’ es basa en un fet històric real que va marcar la vida de moltes persones a les darreries de la Guerra Civil espanyola: l’any 1939 Pablo Neruda va dur a Xile més de 2.000 persones que fugien de la Guerra Civil espanyola a bord d’un vaixell, el “Winnipeg”.

descarga (7)

En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
El Generalísimo Franco
Burgos, 1° de abril de 1939.

 

crbst_plage-camp-021 febr 1939
Bombardeig de Figueres, 3 de febrer de 1938. Aviazione Legionaria delle Baleari.

L’1 d’abril de 1939 acabava el conflicte bèl·lic que durant tres anys havia enfrontat franquistes i republicans. La fi de la contesa va generar un èxode de ciutadans republicans

Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern del 1939 mig milió de persones demanessin auxili en poc més d’una setmana. No hi havia instal·lacions preparades, ni previsions alimentàries i encara menys sanitàries i higièniques. Les principals preocupacions dels francesos eren l’ordre i la seguretat, sobretot després que la dreta francesa alertés del perill de la vinguda de tants “rojos” d’Espanya.[…] sapiens.cat

En qualsevol d’aquests camps, el record dels que hi van malviure és desolador. Fred, fam, malalties. Condicions molt dures per a una població derrotada. Per fer-nos-en una idea, els camp d’Argelers consistia en una esplanada de sorra, a la platja, limitada per uns filats i oberta a la mar, sense barraques, ni latrines, ni cuines ni aigua potable. No hi havia on aixoplugar-se de les intenses nevades que van caure en aquell indret el febrer del 1939, ni de les freqüents pluges ni de les baixes temperatures de l’hivern.

Eran los últimos días de la Guerra Civil en España. En Figueres, al norte de Catalunya, las bombas caían una tras otra con un ruido ensordecedor. Las casas se hundían. Hombres y mujeres corrían por las calles, llorando de miedo y de dolor. Había llamas y humo por todas partes.

thumb (1)thumb (2)

La entrada masiva de exiliados españoles en Francia dio comienzo el 28 de enero, día de la apertura oficial de la frontera francesa, y terminó el 13 de febrero, día que el ejército franquista ocupó los últimos puestos fronterizos. Casi la totalidad de los refugiados inundó a lo largo de quince días sucesivos la región francesa de Pirineos Orientales desde Cervera a La Tour de Carol.

 

Últimos días de agonía de Cataluña y con ella de toda la resistencia republicana.” De la revista La Barraca, publicada en el campo de Argelés-sur-Mer. Número correspondiente a junio de 1939.
Todos los que veis aquí son españoles. Todos.