Dia Mundial de la Poesia. 2019

illc-postals-serie5-10

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo en aquesta edició, l’onzena, la poeta lleidatana Rosa Fabregat ha escrit el poema “Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules”, que s’ha traduït a vint llengües. La Biblioteca Pere Casaldàligas’ha volgut sumar a la celebració amb una activitat senzilla, però plena d’amor. Així doncs, ha organitzat aquesta celebració amb la col·laboració del Casal-Residència Verge de Montserrat i la Fundació AMPANS. També hem comptat amb la Coral del Casal, dirigida per mossèn Joan Bajona, que ens ha regalat unes boniques cançons, i d’en Ramon Carreté i la poetessa cardonina Hermentera Fàbrega,

Els avis també han llegit poemes que estaven fets per ells. Preciosos! Vosaltres també heu col·laborat en aquesta celebració llegint una poesia d’un llibre. Una poesia que vosaltres mateixos heu triat.

Us volem donar les gràcies, i felicitar-vos perquè, a més, ha estat molt ben recitat. I als que no heu pogut venir també us donem les gràcies, i posarem el poema que havíeu de recitar aquí al blog. Us podeu imaginar que els avis i les àvies presents han gaudit d’una estona molt entranyable, que hem finalitzat compartint uns sucs i unes galetes amb tots els presents.

Són bons moments amb bones persones, és allò que des de la Biblioteca Pere Casaldàliga us desitgem sempre amb tot l’amor.

Poesia. Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Dia Mundial de la poesia 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

RAMON CARRETÉ

 En Ramon Carreté ens va recitar uns poemes del bisbe Pere Casaldàliga 

Castell de Balsareny

Castell del meu record, bressol i via

de més alts horitzons.

Roca pairal dels meus neguits… Un dia

em tornaràs la cendra i els petons?

Castell de Balsareny,

vora del riu atrafegat

i a mig camí del mar i la frontera!

Arrel de pedra del meu seny,

ermita del delit ja consagrat,

heràldica de lluita i de quimera!

Casal de l’esperit, fogall de casa,

muntanya dels meus ulls i dels meus peus,

merlets tallats per l’ala i per l’espasa,

merlets, muntanya i horitzons tan meus.

Oh, si pogués refer-te jo tothora,

construint-me en castell de pedra i vol;

terreny i alçat alhora,

paraula i vida al sol,

home dels homes i, de Déu, fidel;

ala i rocam en feina redemptora;

fita pels caminants, resposta al cel.

 

Santa Maria da Madruga

                      Para o Major Euro, / que me tachou de “cultura religiosa

                      deficiente” / porque surpreendeu numa carta minha, / roubada

                      pela Censura, / a invocação de “Santa Maria da Madrugada”

Santa Maria da Madrugada,

a Santa nunca invocada

pelo noturno Major.

Santa Maria

de qualquer hora do dia,

para uma Fé com poesia

e com humor.

Santa Maria da Libertação,

suspeita de subversão.

Santa Maria da Madrugada

e da Media-noite também.

(Santa Maria das Forças Armadas

que entre todos desarmaremos. Amén!)

 

Canción de la hoz y el haz

                      Cogiendo el arroz de los posseiros de Santa Terezinha,

                      perseguidos por el Gobierno y por el Latifundio.

Con un callo por anillo,

monseñor cortaba arroz.

¿Monseñor, “martillo

y hoz?

Me llamarán subversivo.

Y yo les diré: lo soy.

Por mi pueblo en lucha, vivo.

Con mi pueblo en marcha, voy.

Tengo fe de guerrillero

y amor de revolución.

Y entre Evangelio y canción

sufro y digo lo que quiero.

Si escandalizo, primero

quemé el propio corazón

al fuego de esta Pasión,

cruz de Su mismo Madero.

Incito a la subversión

contra el Poder y el Dinero.

Quiero subvertir la Ley

que pervierte al Pueblo en grey

y al Gobierno en carnicero.

(Mi pastor se hizo Cordero.

Servidor se hizo mi Rey).

Creo en la Internacional

de las frentes levantadas,

de la voz de igual a igual

y las manos enlazadas…

Y llamo al Orden de mal,

y al Progreso de mentira.

Tengo menos paz que ira.

Tengo más amor que paz.

Creo en la hoz y el haz

de estas espigas caídas:

¡una Muerte y tantas vidas!

¡Creo en esta hoz que avanza

—bajo este sol sin disfraz

y en la común Esperanza—

tan encurvada y tenaz!


 IVAN

En la vida —a prop teu o a l’altre cap de món— moltes vegades passen coses que et tallen la respiració i et deixen sense paraules. La crisi humanitària dels fugitius de les guerres d’Orient Mitjà és una d’aquestes ocasions. Fa dies que aquesta tragèdia em fa perdre la son, i cada fotografia de la premsa, cada imatge de la televisió, cada notícia que sent per la ràdio, em fa sentir més malament, perquè no tinc paraules per expressar el que sento.

Gràcies a tots i totes els qui t’han escoltat. Davant el dolor, poder-lo explicar (com has fet tu), posar-hi les paraules que ens diuen la veritat, és la primera passa per trencar la impotència i convertir el sofriment en acció i energies de canvi.

No tinc res més a dir. No sé dir res més. Parla’ns, Joana Raspall!

                                                                             Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

El llibre com tu volies no el puc posar aquí, però et deixo el vídeo


CLARA

descarga

Dibuixem el Bon profit de
Miquel Martí i Pol
Patates fregides
Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.
Rosses per fora, i per dins
flonges com el pa calent,
satisfan el paladar
més exigent.
Un pot menjar-se-les soles,
però acompanyen molt bé
els plats de carn més diversos
quan ens convé.
Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.

Poema extret del llibre
Bon profit
de Miquel Martí i Pol

Dibuixem el Bon profit de
Miquel Martí i Pol
Ous ferrats
Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits, ben presentats,
els ous ferrats,
se’ls mengen sense ganyotes
fins i tot els desganats.

Poema extret del llibre
Bon profit
de Miquel Martí i Pol

                                            Dibuixem el Bon profit de
                                                    Miquel Martí i Pol
                                                            Croquetes
                                            Se’ns esmolen les dentetes
                                            quan la mare fa croquetes.
                                             Ben rosses i cruixidores,
                                          no te’n menges, en devores.
                                                En qualsevol ocasió,
                                              si hi ha croquetes, millor.


MERCÈ

        images (1)

    Versos que el viento arrastra
Karmelo C. Iribarren
Cristina Müller

 

Las estaciones

 Las estaciones 
sirven 
para tres cosas importantes:

para que lleguen los trenes,

para que se vuelvan a ir,

y para que lloren los enamorados

descarga (2)

 

Las bicis quietas

Estas bicicletas

aparcadas 

en la calle

en línea

una al lado de la otra

parecen vendedoras de kilómetros

que nadie compra.

 

Bolsa de Plástico

Mírala

ahí

en mitad de la calle

sola

quieta

temerosa

de que aparezca el barrendero

soñando

con un poco de viento

para sentirse

nube


 

ÒSCAR

Ens diu l’Òscar que ja ve la primavera i tot el paisatge ressalta al nostre voltant, com si sorgís de nou. Estrenem doncs paisatge… com? 
Agafem llapis i paper i dibuixem-lo. Sembla difícil? No, seguim les instruccions del poema de Gloria Fuertes i segur que ens surt una autèntica meravella!

ciutat_Chris Chapman2
 
Cómo se dibuja un paisaje

 

 
Un paisaje que tenga de todo,
se dibuja de este modo:
Unas montañas,
un pino,
arriba el sol,
abajo un camino,
una vaca,
un campesino,
unas flores,
un molino,
la gallina y un conejo,
y cerca un lago como un espejo.
Ahora tú pon los colores;
la montaña de marrón,
el astro sol amarillo,
colorado el campesino,
el pino verde,
el lago azul
-porque es espejo del cielo como tú-,
la vaca de color vaca,
de color gris el conejo,
las flores…
como tú quieras las flores,
de tu caja de pinturas.
¡Usa todos los colores!

 


ROSA

cropped-img_2536

Soneto amoroso definiendo el amor. Francisco de Quevedo

 

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
 
Es un descuido que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.

Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero parasismo;
enfermedad que crece si es curada.

Este es el niño Amor, éste es su abismo.
¡Mirad cuál amistad tendrá con nada
el que en todo es contrario a sí mismo! 


PAULÍ

mali003

Els humans som capaços tant del millor com el pitjor. Els esdeveniments que ens envolten i les situacions que la vida ens planteja fan que surti, per bé o per malament, tota la diversitat que és la humanitat.

Miquel Desclot

Nens estrangers

Nen pigmeu, nen esquimal,
nen de l’Índia o del Nepal, 
nen xinès o nen dallò,
no voldríeu ser com jo?

Conviviu amb els lleons,
les balenes o els bisons, 
i mengeu ous de nyandú
i us feu cases de bambú.

Aquest viure és de pistó,
però el meu és molt millor;
i sovint us dol, ja ho sé,
no ser nats a l’estranger.

Mengeu cuina salvatgina, 
i jo carn de la més fina;
heu de viure a fil d’espasa,
i jo visc tranquil a casa.

Nen pigmeu, nen esquimal, 
nen de l’Índia o del Nepal,
nen xinès o nen dallò,
no voldríeu ser com jo?

Sobre un tema de Robert Louis Stevenson


 

Rosa Fabregat

Anuncis

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES – 8 de MARÇ 2019


“Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat” (Maria Mercè Marçal)

8 de març

Vuit de març

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.