Comentaris a ‘Robinson Crusoe’

En la meva manera d’entendre l’obra, hi podem trobar diferents temes: el desig d’aventures, el respecte i la devoció a Déu, l’esclavitud emmarcada en el context en què es va desenvolupar l’obra, i també diversos aspectes morals. Hem de destacar la solitud humana i els llargs moments difícils que Robinson va viure en aquella illa; per aquest motiu li va posar en nom de “l’illa de la Desesperació”.

A més de llegir, també hem explicat moltes coses sobre què feia el nostre protagonista per sobreviure.

La primera va ser com va començar a fer el pa. En una bossa que tenien al vaixell hi havia una mica de blat. Era el menjar dels pollastres. Va sembrar el blat. Primer va sortir una herba verda i brillant i, al cap de sis mesos, ja tenia un petit camp de blat.

També vam explicar les diverses maneres de conservar els aliments. Si no hagués estat per això, tampoc no hauria pogut sobreviure tant de temps.

Hem parlat molt de l’indígena. Expliquem que Divendres, en un moment d’agraïment, li jura, en el seu idioma, i també amb senyes, una ferma lleialtat a Robinson. Aquest, de bon principi, el veu com un criat; molt eficient, és veritat, però a la fi un criat. També és veritat que al cap d’un temps arriba a considerar-lo un amic, sense deixar de considerar-lo el seu criat.

Mireu: En Robinson el captura, el sotmet i l’evangelitza en la seva religió. El considera eficient i de nobles sentiments, però mai igual a ell. Perquè ell és blanc, i això… això li sembla una gran diferència, oi que sí?

Vosaltres què hi dieu?

Ho veieu? Ara ja parlem de diferències.

Divendres, per la part que li toca, comprèn molt bé les seves funcions. Potser té una vaga idea de l’època en què viu, però això no ho creiem, oi que no? Divendres és un indígena i no sap res de la civilització.

Divendres decideix que el millor per a la seva vida és dir-li a tot que sí a l’home blanc civilitzat, i demostrar-li un gran afecte. No us recorda això la colonització?

 

I ara us toca a vosaltres explicar-nos què us ha semblat la novel·la.

Veiem que a tots us ha agradat aquesta novel·la. Dieu que el protagonista és un aventurer molt valent, perquè ha de començar pràcticament des de zero, fent front als desafiaments de la vida salvatge i a la terrible càrrega de la soledat. Que us han agradat molt les explicacions de com ho fa per aconseguir sobreviure.

Ara ja coneixem les diverses maneres de conservar els aliments. Cadascú diu una cosa diferent. L’assecament i el fumat de la carn i del peix. Amb sitges que construïa i on emmagatzemava gra per a diversos anys. Les panses i les figues, així com les olives seques. La sardina (que un cop salada esdevé arengada), el seitó (anxova), el bacallà, o el porc (pernil). N’hi ha moltes més, no acabaríem pas…

Hem entès a quins llocs van passar totes aquestes aventures.

També dieu que us ha agradat molt perquè, en més d’una ocasió, us heu trobat com si fóssiu en aquella illa deserta, vivint com si fóssiu el Robinson.

A en Paulí li ha agradat la novel·la, sobretot quan en Robinson Crusoe i en Divendres derroten els amotinats, però els deixen triar entre tres opcions: a) ser penjatsal pal més alt del vaixell; b) tornar a Anglaterra on seran jutjats i penjats ala forca; i c) quedar-se a l’illa. Aquests accepten l’última opció. Estan molt contents i agraïts per haver-los salvat la vida.

Recordeu que també va haver-hi una cosa important que no ens hauria de passar per alt. En Robinson va confeccionar un calendari per no perdre el compte dels dies que estaria a l’illa. També va fer un diari on descrivia detalladament el que anava vivint a l’illa.

Quèpassaria si no hi hagués calendaris al món?

Us vaig dirque en Divendres és un jove atlètic, actiu, vital i intel·ligent, que pertany probablement a la raça maorí. A la novel·la diu que no és comels nadius del Brasil, és a dir, indi, i que tampoc és negre. Llavors us vaig comentar que a la novel·la de Moby Dick surt un personatge com ell, que també havia sigut caníbal.

Dieu que va caçar cabres i es va alimentar de la seva carn, va utilitzar les seves pells per fer-se peces de roba, i finalment en va domesticar unes quantes per tenir llet.

En Robinson també tenia uns quants gats (eren al vaixell enfonsat). Els gats elvan protegir, mentre dormia, dels ferotges atacs nocturns de les rates (al llibre no en parla clarament, però ho deixa entreveure).

De la seva fe ja n’hem parlat; només recordar-vos que cada dia llegia la seva Bíblia en veu alta per no perdre l’ús de la paraula i per no tornar-se boig. Això també és important recordar-ho.

Ara que hi penso, recordo que una tarda, a punt d’anar-vos-en, vaig dir que l’illa va ser alhora presó i llar, que en Robinson la va fer a la seva mida mentre cultivava blat iarròs.

Bé, pensem que, per ser la primera novel·la que llegim plegats, tot ha anat prou bé. Ens ho hem passat fantàstic. Oi que sí? Doncs, si us sembla bé, ara començarem a llegir un altre tipus de lectura: les faules. Sabeu què són? Doncs ara ho veureu.

Anuncis