Oliver Twist (5)

872904944.jpg

Mercè, veig que encara que t’enduguis el llibre a casa no tens temps de llegir-lo, oi?
Vols que et faci una mica de memòria, no de la novel·la, sinó de com era Londres en aquells temps?
A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent.
Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques.
Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars.

la-vida-en-las-calles-de-londres-de-la-epoca-victoriana-fg9kdd
La vida en las calles de Londres de la época victoriana
Colaborador/a: Hi-Story / Alamy Foto de stock
 Epoca-Victoriana
 

Imagineu la quantitat de fems escampats pel carrer! Les condicions sanitàries fins a la meitat del segle eren deplorables: fins a la segona meitat del segle xix, els habitants de Londres bevien l’aigua del riu Tàmesi, on també descarregaven les clavegueres.

Recordeu que la Tina ens va explicar que en un viatge que va fer a L’Índia això també ho va viure una mica en el riu Ganges?

Escolteu tots, si us plau: L’època victoriana és un període de la història britànica. Es caracteritza per la prosperitat econòmica basada en la indústria massiva (revolució industrial). En la novel·la no explica res de tot això

El text Oliver Twist és el millor reflex de treball infantil en l’època victoriana, irromp en escena el 1838 i cau com “galleda d’aigua freda” als britànics. Amb una crítica mordaç de la hipocresia social, les institucions i la justícia a causa dels estralls que feien la fam, el treball i la mortalitat infantil.

La mitjana de vida de l’època era d’uns 40 anys, la mort dels adults provenia de la tuberculosi, mentre que la dels nens era el xarampió, la verola i la fam. Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat, a més d’asma o al·lèrgies, escoliosi o raquitisme.

1280px-Bradford_Industrial_Museum_032
Fixeu-hi bé, la Tina em pregunta a quina edat vaig entrar a treballar. perquè a l’època de Oliver Twist era els vuit anys.
Doncs jo vaig entrar quan tenia catorze anys, i va ser en una empresa que el propietari no volia que entres cap aprenent en els seus tallers si no estudiava. Quina diferencia, oi?
—No sé com ho faig que sempre soc el primer a llegir. Cada setmana igual!
—El primer i l’últim, Roger.
—Quan escriguis això ja ho pots dir, Josep.
—Ja ho faig, però penso que ningú s’ho pot creure, ni la Tina!
—Bé, si ningú vol ser el primer, avui ja ho seré jo mateix.
—Si Roger, endavant!

la-revolucin-industrial-36-638

Brownlow va baixar d’un carruatge
davant de casa seva, seguit de dos homes forts
Tots quatre van entrar a la casa.
-Amb quina autoritat 
em segresteu al mig del carrer?
-va preguntar Monks.

[…] -Amb la meva -va respondre Brownlow-.
Si ho prefereix, se’n pot anar, però així que surti
al carrer el denunciaré per robatori i el detindran.
Si s’estima més parlar, valdrà més que es quedi. […]

La novel·la s’acaba, voleu que fem el desenllaç?
D’acord.

Els fets viscuts per Oliver.
Fets ocorreguts paral·lelament
1. Brownlow amenaça Monks de dur-lo davant la justícia. S’exposa tota la història d’Oliver.
2. Sikes torna a Londres. S’amaga a l’illa Jacob.
3. Sikes és acorralat. Es penja en intentar fugir de la casa.
4. Fagin és jutjat i condemnat a mort.
5. Visita Fagin a la presó.
6. És afillat per Brownlow i reconegut per la família biològica.

07_IMAGEN_DE_LONDRES_EN_LA_EPOCA_VICTORIANA

[…] Encara no havien passat tres mesos
que Harry i Rose es van casar.
Van anar a viure a tocar de l’església
on Harry feia de sacerdot […]
[…] El senyor Brownlow va proposar
que Oliver i el seu germà es repartissin
els diners que quedaven de l’herència,
per no deixar el fill gran sense res.
Oliver va acceptar la proposta amb molt de gust.
Monks va mantenir el nom fals
i se’n va anar a Amèrica
amb la seva part dels diners […]
[…] Van fer col·locar una petita làpida de marbre a l’altar
de l’església del poble, amb un nom gravat: Agnes […]
[…] De vegades semblava que l’ombra d’Agnes
es passegés per aquell racó […]

 

535893455.jpg
El dilluns que bé abans de començar una altra novel·la voldria comentar una cosa molt necessària de conèixer. És tota mena de maltractament, ja sigui a la gent gran, a les dones o als nens.
S’ha acabat per aquesta setmana!
Sempre amb presses!
Fins al dilluns que bé, companys!

 

0436-dickens-mini-sheet-1

 

s-l1600

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s