Les Faules d’Isop

Velázquez_-_Esopo_(Museo_del_Prado,_1639-41)
Representació d’Isop per Diego Velázquez

Les Faules d’Isop
Avui començarem a llegir un llibre que estic ben segur que us agradarà molt.
Es tracta de ‘Les Faules d’’I’sop’.
Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic, normalment ètic, que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.
Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L’objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s’ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Si us sembla bé, cadascun de vosaltres llegireu un d’aquests relats, i després entre tots farem una xerrada per explicar-ne el significat.
Moltes gràcies a tots.

 

9788498255409_04_g
El pastor i el llop

«Un pastor que menava el seu ramat un tros lluny del poble feia sempre aquesta broma: cridava auxili als veïns dient que uns llops s’havien llançat sobre les seves ovelles. Dos i tres cops la gent del poble, alarmada, hi acudí corrents i se’n tornà entre burles. Però al capdavall succeí que els llops vingueren de debò. Quan el ramat era destrossat i el pastor cridava ajuda, els seus veïns, sospitant que bromejava com de costum, no li van fer gens de cas; i així li passà que perdé les ovelles. Això és el que li va passar al pastor.»

Molt ben llegit. Ara podríeu dir-nos què n’opineu, del seu significat?
Per si algú no ho ha acabat d’entendre, la Tina i jo us ho expliquem, d’acord?
Després de l’explicació i el comentari posterior, el resum és aquest:
Aquesta faula vol dir que els mentiders només aconsegueixen que no se’ls cregui ningú, ni quan diuen la veritat.

2c6e50a7d57b
La formiga i la cigala

«Que feliç que era la cigala a l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … Però l’estiu no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

—Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred —s’anava dient ella mateixa—. I per què no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? —I va pensar dintre seu—: Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? Doncs és clar que no —va dir tota convençuda—, havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

—Què vols? —va preguntar la formiga, quan va veure la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una espessa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

—Tinc gana i estic morta de fred .

I la formiga va contestar

—I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per totes bandes i és possible construir una casa?

—Jo? Cantava i cantava tot el dia —va respondre la cigala, tota orgullosa.

—I què? —va preguntar la formiga

— Doncs… Res… —va murmurar la cigala.

—Cantaves? Doncs, per què no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.»

Ja us he explicat que les faules són relats de ficció, i el que realment importa és l’ensenyança que ens reporten.
Ja sabem que les cigales viuen pocs dies, i això vol dir que la de la faula no podia demanar a la formiga algun gra per a sobreviure. Amb aquesta faula ningú pretenia escriure un llibre científic, sinó recomanar-nos que s’ha de treballar i estalviar per quan vagin mal dades, sense desmerèixer, en absolut, el cant de la cigala i el seu alegre so d’estiu.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari- 

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Oliver Twist (5)

872904944.jpg

Mercè, veig que encara que t’enduguis el llibre a casa no tens temps de llegir-lo, oi?
Vols que et faci una mica de memòria, no de la novel·la, sinó de com era Londres en aquells temps?
A l’època victoriana, Londres era la ciutat més espectacular i més gran del món. L’any 1800 la població era d’un milió d’habitants. Les cases dels més rics i dels més pobres eren molt a prop, i uns i altres convivien i es barrejaven pels carrers atapeïts de gent.
Al vespre només els carrers importants estaven il·luminats per unes làmpades de gas que emetien una llum molt feble. Els carrers secundaris estaven totalment a les fosques.
Els carrers de Londres eren plens a vessar de gent i carruatges de tota mena: hi havia uns tres mil grans carruatges que oferien el servei d’autobús, ramats de bestiar i carros particulars.

la-vida-en-las-calles-de-londres-de-la-epoca-victoriana-fg9kdd
La vida en las calles de Londres de la época victoriana
Colaborador/a: Hi-Story / Alamy Foto de stock
 Epoca-Victoriana
 

Imagineu la quantitat de fems escampats pel carrer! Les condicions sanitàries fins a la meitat del segle eren deplorables: fins a la segona meitat del segle xix, els habitants de Londres bevien l’aigua del riu Tàmesi, on també descarregaven les clavegueres.

Recordeu que la Tina ens va explicar que en un viatge que va fer a L’Índia això també ho va viure una mica en el riu Ganges?

Escolteu tots, si us plau: L’època victoriana és un període de la història britànica. Es caracteritza per la prosperitat econòmica basada en la indústria massiva (revolució industrial). En la novel·la no explica res de tot això

El text Oliver Twist és el millor reflex de treball infantil en l’època victoriana, irromp en escena el 1838 i cau com “galleda d’aigua freda” als britànics. Amb una crítica mordaç de la hipocresia social, les institucions i la justícia a causa dels estralls que feien la fam, el treball i la mortalitat infantil.

La mitjana de vida de l’època era d’uns 40 anys, la mort dels adults provenia de la tuberculosi, mentre que la dels nens era el xarampió, la verola i la fam. Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat, a més d’asma o al·lèrgies, escoliosi o raquitisme.

1280px-Bradford_Industrial_Museum_032
Fixeu-hi bé, la Tina em pregunta a quina edat vaig entrar a treballar. perquè a l’època de Oliver Twist era els vuit anys.
Doncs jo vaig entrar quan tenia catorze anys, i va ser en una empresa que el propietari no volia que entres cap aprenent en els seus tallers si no estudiava. Quina diferencia, oi?
—No sé com ho faig que sempre soc el primer a llegir. Cada setmana igual!
—El primer i l’últim, Roger.
—Quan escriguis això ja ho pots dir, Josep.
—Ja ho faig, però penso que ningú s’ho pot creure, ni la Tina!
—Bé, si ningú vol ser el primer, avui ja ho seré jo mateix.
—Si Roger, endavant!

la-revolucin-industrial-36-638

Brownlow va baixar d’un carruatge
davant de casa seva, seguit de dos homes forts
Tots quatre van entrar a la casa.
-Amb quina autoritat 
em segresteu al mig del carrer?
-va preguntar Monks.

[…] -Amb la meva -va respondre Brownlow-.
Si ho prefereix, se’n pot anar, però així que surti
al carrer el denunciaré per robatori i el detindran.
Si s’estima més parlar, valdrà més que es quedi. […]

La novel·la s’acaba, voleu que fem el desenllaç?
D’acord.

Els fets viscuts per Oliver.
Fets ocorreguts paral·lelament
1. Brownlow amenaça Monks de dur-lo davant la justícia. S’exposa tota la història d’Oliver.
2. Sikes torna a Londres. S’amaga a l’illa Jacob.
3. Sikes és acorralat. Es penja en intentar fugir de la casa.
4. Fagin és jutjat i condemnat a mort.
5. Visita Fagin a la presó.
6. És afillat per Brownlow i reconegut per la família biològica.

07_IMAGEN_DE_LONDRES_EN_LA_EPOCA_VICTORIANA

[…] Encara no havien passat tres mesos
que Harry i Rose es van casar.
Van anar a viure a tocar de l’església
on Harry feia de sacerdot […]
[…] El senyor Brownlow va proposar
que Oliver i el seu germà es repartissin
els diners que quedaven de l’herència,
per no deixar el fill gran sense res.
Oliver va acceptar la proposta amb molt de gust.
Monks va mantenir el nom fals
i se’n va anar a Amèrica
amb la seva part dels diners […]
[…] Van fer col·locar una petita làpida de marbre a l’altar
de l’església del poble, amb un nom gravat: Agnes […]
[…] De vegades semblava que l’ombra d’Agnes
es passegés per aquell racó […]

 

535893455.jpg
El dilluns que bé abans de començar una altra novel·la voldria comentar una cosa molt necessària de conèixer. És tota mena de maltractament, ja sigui a la gent gran, a les dones o als nens.
S’ha acabat per aquesta setmana!
Sempre amb presses!
Fins al dilluns que bé, companys!

 

0436-dickens-mini-sheet-1

 

s-l1600

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Oliver Twist (4)

rain (1)

Aquest dilluns, quan volia sortir de casa, de sobte es va posar a ploure molt fort, i el primer que vaig pensar és que tindríeu problemes per arribar fins a la biblioteca. Mentre hi pensava, vaig telefonar per dir que no podia sortir; fins i tot queia una mica de calamarsa de la grandària d’una llentia. Quan va parar una mica, hi vaig fer cap. Ja hi éreu des de feia uns minuts.

Després de saludar-nos com sempre quan fa setmanes que no ens veiem, la Tina va fer el mateix que fem sempre, recordar els últims capítols.

—Si no fos que avui em toca començar a mi, t’explicaria quin descobriment hem fet.
—Cap problema Roger, pots començar i després, si hi ha temps, m’ho expliques, d’acord?
—Sí, d’acord!

—Va, començo —diu en Roger.

—Un moment, si us plau: ja que la Tina us ha fet memòria dels capítols anteriors, jo ho faré
de les paraules desconegudes.

—Molt bé! —dieu.

  • Llevadora: persona que ajuda durant un part.
  •  Bidell: empleat d’alguns centres oficials, que vigila entrades i sortides.
  • Pupil: nen orfe sota la protecció d’un tutor.
  • Erari públic:  Tresor públic. Conjunt dels recursos financers de l’Administració de l’Estat
  • A la gatzoneta: Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.
  • Malgirbat: Malforjat.
  •  Fita:  Senyal situat a la vora d’una carretera o d’una línia fèrria, indicador de la distància des de l’origen.
  • Levita: Peça de vestir masculina, d’ús al segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.
  • Algutzir: Oficial inferior de justícia que executa les ordres del tribunal que serveix.
  • Improperi:  Insult, retret que hom fa a algú. El vaig omplir d’improperis.
  •  Porto: vi de Portugal, i ciutat que li dona nom..
  •  Prominent:  Que s’eleva sobre allò que el circumda.
  •  Bordell: casa on es practica la prostitució. Prostíbul.
  • S’hi va avenir:  Va estar-hi d’acord; “avenir-se” és acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc.
  • Efusiu:  Que manifesta els seus sentiments afectuosos amb efusió.
  • Regatejar: Negociar el preu d’alguna cosa.

És curiós —dic—; tantes paraules que hi ha i en canvi la paraula “Làudanum” no la sabem, perquè no l’explica.
La Tina de seguida la busca i ens diu:
Làudanum: és una preparació alcohòlica feta amb opi, safrà i altres essències, que s’utilitzava per calmar el dolor.

Perfecte!
—Ara seguim, d’acord?

—Sí, molt bé!

—Va, començo  —diu en Roger.

Bill-sikes
Bill Sikes

[…] —Doncs no aniràs enlloc! Seu! —Li va demanar Sikes, tancant la porta de l’habitació amb clau
Després, va obligar Nancy a seure en una cadira. La noia plorava i demanava a Sikes que la deixés sortir […]

[…] Nancy es va despertar i el va mirar esverada.

—Aixeca’t —va cridar Sikes, nerviós.

—Bill, per què em mires d’aquesta manera? —va preguntar la noia, espantada.

—Bill!  —va cridar Nancy —Em pots dir què he fet?

—Ja ho saps! […]

Lotten_Olsson
 Nancy

—T’he estat fidel, Bill! Un bon senyor i una dama m’han ofert ajut i he renunciat per tu! Ens ajudaran. Podem anar-nos-en tots dos! Marxem d’aquest lloc horrible! […]

[…] Sikes va agafar la pistola, ple de fúria; amb l’arma va donar un parell de cops a la noia. Aleshores, l’home va agafar un garrot i la va colpejar fins que Nancy va caure morta a terra […]

1280px-Oliver_Twist_-_Samhällsroman_-_Sida_234

[….] Quan es va fer de nit, Sikes va decidir tornar a Londres […]. Va caminar fins un poblet. […]

[…] —La policia busca l’assassí de la noia fora de la ciutat i aviat l’atraparan. Es veu que li segueixen la pista.

Llavors , Sikes va comprendre que havia de tornar-se’n a Londres. “Almenys allà podré parlar amb algú”, va pensar.

[…] Al carrer, es van sentir veus i passos de molta gent.

[…] —No m’atrapareu!

[…]  Tothom cridava que agafessin l’assassí.

[…] —Doneu-me una corda llarga! —va cridar Sikes.

[…] Va lligar la corda a la xemeneia, va fer-hi un nus escorredor i se’l va passar pel cap amb la intenció  de fer-lo baixar fins a la cintura.

[…] Què faré amb el gos? —va pensar per un moment. […]

[…] Però quan era a la finestra, Sikes va fer un crit. Bill Sikes va caure al buit, amb el nus al coll. A causa del seu pes, el nus és va escórrer  i la corda és va tibar. […] El gos el va seguir i va saltar per la finestra. Va caure contra unes pedres i es va obrir el cap.

—Bé, no tenim temps per més coses. Ho deixem tot per al dilluns que ve. A més, crec que tornarà a ploure. Vinga, endavant! Bon viatge i bona setmana. Adéu a tothom!

—Adéu, Josep!

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.