Mar i cel. Final.

 

images (3)

FINAL.
[…] Els cristians governen la nau i relaten la batalla que s’ha esdevingut. Blanca munta guàrdia al camarot de perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça de suïcidar-se amb el punyal que guarda zelosament. Tots intenten convèncer-la que deposi la seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el salvarà; Ferran intenta convèncer-la i s’adona que està molt enamorada de Saïd, i finalment Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el moment que els soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot.[…]

[…] Es lliura a Carles i provoca la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles intenta matar-lo, però es desmaia de l’emoció. Ferran decideix ajudar-los a escapar de nit, amb una barca. Quan Saïd s’acomiada de Blanca, apareix Carles. El pare de Blanca renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint.

[…] Al final, la mort dels dos protagonistes és l’única manera d’aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l’altre el cel, que només s’ajunten a l’horitzó que és la mort. Mig moribunds, es llancen al mar tots dos […]

maricel1 (1)

1) Es parla de neteja ètnica quan un país fa fora del seu territori la gent que pertany a un grup radical diferent del de la majoria.

2) En Mar i cel, els moriscos expulsats s’han convertit en pirates. Es dediquen a segrestar cristians per venjança, però també com a forma de guanyar-se la vida. Actualment torna a haver-hi pirateria, lladres de mar?

3) Si la pròpia religió és l’única veritable i bona, tots els que tinguin un altre deu seran enemics. El pare de la Blanca és un intolerant i fanàtic. Creus que la seva actitud ja no es dóna avui dia?

4) Quins altres exemples (en cinema, novel·la o teatre) coneixes d’històries en un món difícil amb un final trist? Jo l’altre di aja us en vaig dir una: Romeo i Julieta.

5) El dilluns passat la Tina i jo vam fer uns quants comentaris sobre el significat del nom d’aquesta obra. No vam tindre gaire temps per més, però coincidíem amb el nom i el seu significat i és molt important destacar la simbologia emprada en aquesta obra. A grans trets, el títol ja és emblemàtic: Mar i Cel. El mar és representat per Saïd, un pirata que navega en alta mar on se sent lliure; ara bé, el cel representa la Blanca, una noia molt cristina i pura, la qual ha viscut oprimida a les ordres del seu pare, un fanàtic del cristianisme. També, l’espai on transcorren les accions, el vaixell, esdevé un element simbòlic, ja que representa el dinamisme de la vida.

Penses que es reflecteix aquesta idea en la història que acabes de llegir?

I d’aquesta notícia que en penseu? La Policia Nacional investiga l’escola de música Ireneu Segarra, de Palma, per representar Mar i Cel, el popular musical de Dagoll Dagom, en la festa de fi de curs. El van posar en escena els alumnes de 10 a 13 anys. La policia va rebre l’alerta d’una persona, escandalitzada perquè una de les cançons “dedica lloances a Al·là i festeja l’extermini dels cristians”, segons explica El Mundo. La persona que va avisar la policia no és pare del centre. De fet, tampoc hi ha cap denúncia.
El diari n’esmenta aquesta estrofa: “I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d’Al·là”: Mar i Cel va carregada d’estrofes semblants en aquesta direcció… i en la contrària. A la primera escena del mateix acte, enmig d’una discussió sobre l’expulsió dels moriscos, el personatge del Patriarca diu al Rei: “Altesa, dispenseu-me, però no són persones perquè són musulmans”, uns versos que, avui, tindrien dificultats amb els valedors de la correcció política.
El diari madrileny també explica, en to inquiet, que els nois “van interpretar la cançó vestits de negre i descalços, una estètica que no va agradar a alguns pares”. La policia no investiga aquests extrems.

Barco Pirata dibujo 1

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

Mar i cel. Novetats a la Biblioteca

1200_14985047581200_14718146885069366325_4a12615995_o

Hola a tothom!

Ja sé que aquesta tarda hi ha moltes novetats. Estic segur que totes són bones. Tenim la Tina una altra vegada amb nosaltres, i ara no sols a l’estiu amb el Grup de Joves, sinó també amb el grup de Lectura en veu alta. Benvinguda, Tina! L’acompanya aquest senyor que jo conec. Va venir el dia que feien “El bosc dels contes”. Si no ho recordo malament, va ser l’octubre de l’any passat. Hi ha algú que m’ho confirmi?

La Carme ha vingut a dir-nos a tots nosaltres que se’n va a un altre lloc. Diu que sobretot vol dir que ha estat molt contenta de la Biblioteca, També de l’Ana, la Maria Josep i de mi. Doncs aquestes paraules emocionen molt, Carme. T’estic molt agraït per la paciència que has tingut amb mi quan et preguntava tantes coses del que anàvem llegint. He passat molt bones estones escoltant les teves coses de la vida, sobretot dels teus dibuixos i pintures.

I l’última és l’Anna, la vostra monitora, que també anirà a un altre lloc després de tant de temps d’estar aquí amb tots nosaltres. Que sapigueu tots que us trobaré a faltar, però amb l’alegria de saber que esteu bé, i content dels que sou aquí, i que mai sou nous. Bé, comencem a llegir, que no sé si us adoneu que és tard i vol ploure. Però abans li haurem d’explicar a la Tina quina novel·la estem llegint, i per quin capítol anem. Penso que fa un parell o tres de setmanes que no ens veiem. Vinga, va, li ho diem entre tots? .

Mira, no plou, però cau pedra! Tina, marxeu de seguida, no fos cas que tinguis problemes a la carretera d’aquí a Santpedor…

Moltes gràcies.

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Mar i cel. Presentació

Angel Guimerˆ

 Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845? – Barcelona, 1924) constitueix, junt amb Jacint Verdaguer i Narcís Oller, la tríada sobre la qual es basa la Renaixença de les lletres catalanes. Verdaguer destacà sobretot en la poesia; Oller, en la narrativa, i Guimerà, en el camp del teatre. Entre tots, no tan sols van posar al dia la literatura catalana, sinó que la van situar en el món. Mar i Cel, Maria Rosa, La filla del mar i, en especial, Terra baixa són les obres més conegudes del Guimerà dramaturg: van ser molt populars en la seva època i, cent anys més tard, encara es continuen representant. Però Guimerà va ser també un poeta de prestigi i un home molt influent i respectat en els cercles polítics catalanistes, pel seu decidit compromís amb la pàtria i amb la llengua que ell havia escollit.

 

Adaptació de Mercè Ubach

Mar i cel és una tragèdia romàntica, escrita el 1888. El mateix any va ser estrenada al teatre, amb gran èxit. L’acció se situa al segle XVII, alguns anys després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya. Un vaixell de pirates ha enfonsat una nau cristiana que anava cap a Barcelona i ha fet una trentena de presoners. Al mercat d’esclaus de qualsevol port africà en pagaran un bon preu. El capità dels pirates està ferit i rep les cures de l’única dona que viatja a bord. Aquest és el punt de partida d’una situació tensa que acabarà esclatant fatalment.

Com sempre, estic agraït a l’Editorial “Lectura fàcil”, perquè llegir un dels seus llibres és veritat que és un plaer, i ens permet compartir idees, pensaments i experiències. Ja veureu com parlarem d’emocions. No us ha passat mai que esteu alegres sense cap motiu concret? O que teniu moltes ganes de plorar i no en compreneu el motiu? Les emocions són tan intangibles com la música, però, com aquesta, guarden una lògica al darrere que cal descobrir.

Moltes gràcies.



Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Mar i cel. Personatges.

 

Captura

Aquí us deixo el nom dels personatges. Qui són i que fan. No hem de patir ni ens hi hem d’amoïnar gens si hi ha moments a l’obra que no sabem ben bé què fan tots alhora xerrant, i resulta un embolic. Per tant, ens fixarem més en els personatges centrals i prou: la Blanca i en SaÏd.

Blanca.

És la protagonista de l’obra juntament amb en Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla d’en Carles i la cosina d’en Ferran.

Quan van ser assaltats pel vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. —Això si que ho sabeu, oi que si?—

Saïd

És el capità del vaixell musulmà. Al principi de l’obra es presenta com un home dur i que és respectat per part dels altres corsaris però a mesura que va transcorrent l’obra es va fent més sensible per causa de l’amor que sent per la Blanca.

Carles

És el pare de la Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Sempre mostra una actitud de rebuig respecte a l’amor que senten la Blanca i en Saïd.

Ferran

És el cosí de la Blanca. La seva família el volia fer casar amb ella.

Joanot

És un cristià que està amb la tripulació del vaixell musulmà. Té un paper important en l’obra pel fet que és el que allibera els cristians i aquests poden fer-se amb el poder del vaixell. Sempre segueix les ordres que se li manen; i en Saïd, per recompensar-lo, el nomena com a segon més important del vaixell després del capità.

Hassen

És l’home de confiança d’em Saïd i fa tot el que aquest li mana. El defensa sempre.

Malek

Al principi de l’obra és el segon més important de la tripulació, però en Saïd li treu aquest càrrec perquè veu que li podria prendre la capitania..

Osman i Mahomet

Són dos tripulants musulmans que tenen un paper secundari en l’obra i que es posen de part d’en Malek en alguns moments

TEATRE_BARCELONA-nou_mar_i_cel-autoria_neus_riba-REVISTA_5

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.

Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

Mar i cel. Musical

i_pirates_barco_v03-copia

Estic molt content perquè veig com us agrada aquesta cançó. Us veig tan atents escoltant-la que estic segur que desprèn alguna cosa màgica que la fa única.

Escoltarem la magnífica cancó “Per què he plorat?”. És un dels temes més coneguts del musical Mar i Cel. Explica la incomprensió per part de la protagonista pel fet d’haver plorat per algú que no pertany ni a la seva classe social ni a la seva cultura, i a qui fins ara sempre li havien ensenyat a odiar. Convertida en un clàssic, considerem que és interessant que puguem escoltar amb atenció aquesta cançó i la incorporem al nostre repertori de temes coneguts.

 

L’Himne dels pirates! És molt emocionat, oi que sí? Qui era que aixecava el puny en l’aire?

Aquí la podem veure sencera

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.