PRESENTACIÓ “Mecanoscrit del segon origen”  Manuel de Pedrolo

lv-mecanoscrit

Benvinguts tots!
La novel·la que ara començarem a llegir l’hem triat aquest estiu entre l’Ana i jo, pensant com sempre en tots i cadascun de vosaltres, igual que va fer l’autor.
Manuel de Pedrolo.  Novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, articulista i traductor. Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Mecanoscrit del segon origen, Joc brut o Totes les bèsties de càrrega, són només algunes de les seves obres.

Escriure era una manera de comunicar-se amb el món. A través dels seus llibres, Manuel de Pedrolo volia influir en la gent. De fet, va deixar d’escriure teatre per la poca quantitat de públic a qui arribava. La novel·la, en canvi, li servia per arribar a un públic més ampli.
El Mecanoscrit del segon origen és la novel·la de ciència-ficció més coneguda de Pedrolo i una de les que ha tingut més èxit en la història de la literatura catalana. Va ser escrita l’any 1974, i va ser duta a la televisió en una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.

La censura de la dictadura franquista condiciona part de la trajectòria de Pedrolo. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres.

En aquesta novel·la de ciència-ficció s’explica la història de l’Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura.

Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l’aigua i l’Alba, que ho veu tot, s’hi llança per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies al fet d’estar a l’aigua. Després de la destrucció del món a causa de l’atac dels platets voladors, l’Alba i en Dídac el volen refer canviant les idees del passat. A partir d’ara, no es discriminarà pel sexe o pel color de la pell, i no es farà servir la religió per atemorir la gent. El seu objectiu ja veureu que no serà gens fàcil, perquè encara són molt joves. Hauran d’aprendre a sobreviure, i ho faran, sobretot, gràcies als llibres que llegiran.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d’un món, com a utopia. La narració s’estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l’edat de l’Alba i la seva virginitat.

El poder de l’obra neix de les metàfores  que hi ha. El nou món es compara amb l’actual i s’indiquen noves possibilitats d’existència. El descobriment que fa la parella protagonista de molts aspectes de la vida (com el paper de la cultura o la sexualitat)
explica que el llibre hagi agradat tant a tothom, ja que molts lectors s’hi senten identificats. Els noms dels protagonistes tenen un valor simbòlic. La noia es diu Alba, perquè és l’inici d’una nova humanitat; igualment, el nom Dídac ve de ‘didàctica’, per la manera com el nen aprèn a sobreviure i madurar (i simbolitza el procés de creixement de qualsevol ésser humà).

Ja veureu que la novel·la no és gens complicada, però malgrat això anirem explicant, com sempre, les coses que no entenguem. I vosaltres no deixeu de preguntar, d’acord?

Desitjo que us agradi força.
Moltes gràcies.

 

La metàfora és un  recurs literari. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text

  • Els teus ulls tan blaus com el mar.
  • Els teus llavis vermells com cireres.
  • Els seus cabells daurats com el sol.

 pedrolofitxa

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

Anuncis

5 respostes a “PRESENTACIÓ “Mecanoscrit del segon origen”  Manuel de Pedrolo

    1. josep

      Tens tota la raó, Ramon, de moment és la novel·la que més preguntes fan. No solament això, també dubtes que són molt interessants d’escoltar i comentar molta estona. S’han implicat molt amb els personatges.
      Moltes gràcies, Ramon.

      M'agrada

  1. Francesca

    Hola Josep!!!

    Per fi he pogut carregar la pàgina, no hi havia manera i ja fa dies que havia trobar l’enllaç en el teu antic blog, el de sempre i no podia per més que ho havia intentat.

    Fa anys que vaig llegir aquest llibre, de fet, confesso que m’allunyo en el temps als meus dies d’institut i ja en el seu moment em va impactar i agradar moltíssim alhora. No m’estranya que preguntin s’impliquin amb els personatges,segur que és el normal desprès d’aquesta lectura.

    Una abraçada!!!

    PD: per cert, jo no tic el blog ja, perque últimament no he estat massa al dia per coses i circumstancies, però intento visitar als coneguts i amics da ja fa un munt d’anys, tú inclós, és evident.

    Liked by 1 person

  2. josep

    Hola, Francesca!
    Quina alegria veure’t aquí. Més d’una vegada he preguntat a la Susi per tu, i la resposta sempre és la mateixa. Un dia van dinar juntes! És curiós perquè a vegades tu i jo coincidim en el seu blog
    El meu, el de sempre, es va morir a poc a poc. Ja feia temps que no hi tenia gens d’interès. No sabia que dir, però sobretot no tenia temps per ell, i un dia mirant-lo de dalt a baix vaig decidir tancar-lo.

    I aquest el vaig obrir perquè les famílies de les persones, grans i joves, que venen a la biblioteca puguin llegir aquí el que es fa a la biblioteca.
    Es va formar uns clubs de lectura amb veu alta, però que no sols es llegeix. Es comenta moltíssim tot el que interessa de la novel·la i que moltes vegades ho traslladem a la vida real. Crec que aquest és la raó del perquè s’impliquen tant.
    Penso que tots hem llegit aquesta novel·la, i vosaltres que sou joves ho heu fet quasi amb tota seguretat en els Instituts.

    Implicar-se?, ells s’impliquen amb el Romeu i la Julieta, Amb els poemes de Martí i Pol, o amb el vaixell que Pablo Neruda va comprar per traslladar refugiats de la guerra civil a Xile.
    Això de les faltes també va per mi, no ens hi amoïnem gaire. Et sembla bé?

    Una abraçada molt gran, i moltes gràcies per vindre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s