Molt bon estiu!

mecanoscrit

  • En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català.

 Cròniques colonials, 1982.

  • La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

 Cròniques d’una ocupació, 1989.

  • Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels “nostres” grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de “catalanistes” no n’hi hagi.

Avui26 de maig de 1983.

  • Província és el territori administrat per un altre, la metropòlis, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.

«Quan t’alliberes d’un altres, l’alliberes». Avui26 de gener de 1984.

  • Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

«Cròniques d’una ocupació (17)». Avui12 d’agost 1988.

  • Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.

«Cròniques d’una ocupació (24)». Avui18 de novembre de 1988.

1024px-Casa_natal_Manuel_de_Pedrolo
Manuel de Pedrolo va néixer el primer d’abril de 1918 al llogarret de l’Aranyó

Tu i jo hem parlat de Pedrolo diverses vegades i sempre hem coincidit que és un escriptor que ens agrada molt, i que és l’autor polifacètic per excel·lència. Me’l vas recordar abans d’anar-te’n de vacances, i jo et contesto deixant-te aquí el que em sembla t’agradarà més de la seva llarga trajectòria. La biografia ja la sabem, però farem una mica de forat perquè la puguin llegir qui no la conegui.
He escrit una mica, així per sobre, la sinopsi d’aquest llibre.
Novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, articulista i traductor. Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. L’autor de Mecanoscrit del segon origen,  Joc brut o Totes les bèsties de càrrega,
Escriure era una manera de comunicar-se amb el món. A través dels seus llibres, Manuel de Pedrolo volia influir en la gent. De fet, va deixar d’escriure teatre per la poca quantitat de públic a qui arribava. La novel·la, en canvi, li servia per arribar a un públic més ampli.
pedrolofitxa

“Mecanoscrit del segon origen”, escrita l’any 1974.
Va ser duta a la televisió per mitjà d’una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.
La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Mentre alguns seguim reclamant un Any Manuel de Pedrolo –el 2018, quan es complirà el centenari del seu naixement, no podria ésser més adient–

En aquesta novel·la de ciència-ficció s’explica la història de l’Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l’aigua i l’Alba, que ho veu tot, es llença per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l’aigua.
segon-origen
Durant els quatre anys següents hauran d’espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S’adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l’epidèmia i es refugien en una masia, troben morts, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l’enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d’un món, com a utopia. La narració s’estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l’edat de l’Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). Així que l’Alba vol continuar l’espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d’una casa en mal estat). L’Alba és valenta i pensa que si vol conservar l’espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.
El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.
.Pedrolo-dels-mes-que-del_1382871727_24272202_1233x794
Manuel de Pedrolo només es va deixar fer una entrevista a televisió. Va ser Joaquim Maria Puyal qui el va entrevistar l’any 1983, i perquè li va assegurar que podria parlar del que fos. En aquella ocasió Pedrolo va parlar d’independentisme (Vegeu entrevista).

Pedrolo exigia que les entrevistes fossin en català, si no eren en català no es deixava entrevistar. Tampoc no va voler escriure mai en cap mitjà castellà, sabent que, en aquella època, era molt difícil viure escrivint només en català. Proclamava les seves idees sense embuts, ja fos als articles del Diario de Barcelona i de l’Avui -aplegats als volums Cròniques colonials i Cròniques d’una ocupació – o al programa televisiu Vostè pregunta. Això va dir-li al presentador, Joaquim Maria Puyal: “El que avui dia és utopia potser no ho serà el dia de demà. De tota manera, no tenim res més. Som catalans; som ciutadans dels Països Catalans. […] Som un poble colonitzat. No podem desfer-nos d’aquesta colonització sense la independència”. Era el 1983, quan els pactes de la Transició ho havien deixat tot ben lligat i els independentistes, una minoria, eren escarnits o tractats amb condescendència. Molts anys després, Pedrolo és avui reivindicat no tant pels seus dots de visionari com per la valentia amb què va ser lleial a les seves conviccions.

normal_Mecanoscrit

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.  
http://www.nuvol.com/

Anuncis

Una resposta a “Molt bon estiu!

  1. Gràcies per parlar de Pedrolo, un autor avui una mica oblidat, molt injustament. Jo en vaig llegir, d’adolescent, un llibre acabat de sortir: ‘Totes les bèsties de càrrega’ , i com que em va agradar molt vaig buscar tot el que trobava d’ell a la biblioteca; així vaig poder llegir obres com ‘Cendra per Martina’, Balanç fins a la matinada’, ‘Joc brut’, ‘M’enterro en els fonaments’ o ‘Avui es parla de mi’, així com l’obra de teatre ‘Homes i no’, que fins i tot vaig pensar a representar en el grup de teatre que aleshores havíem engegat un grup de joves al poble. Amb el pas dels anys, vaig seguir fidel a la seva obra, i així vaig llegir després ‘Un amor fora ciutat’, ‘Mossegar-se la cua’, ‘Si són roses floriran’, el ‘Mecanoscrit’, ‘Acte de violència’, ‘Trajecte final’ (recull de contes) i altres llibres, que no pas tots, perquè va publicar moltíssim. Tenia les idees clares i les defensava sense embuts . L’any que ve en celebrarem el centenari: a veure si aprofitem l’ocasió per parlar-ne molt i bé i reeditar-li coses. Perquè el ‘Mecanoscrit’ tothom el coneix, però la resta de la seva obra també val la pena conèixer-la.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s