Molt bon estiu!

Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Aquesta iniciativa, formada per 14 peces audiovisuals, és una manera d’homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar. Cadascun està escrit per poetes d’avui o d’ahir, recitat per l’actriu Sílvia Bel i dibuixat per la il·lustradora Marta Bellvehí. La sèrie s’ha realitzat per celebrar els 15 anys del portal LletrA.

Extret del Blog:  catorze.cat/especials

m’espantaré del fred que ha d’arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
Regalar el millor tall./ Esperar-me una mica
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem

Ara

El cor encara vol tornar a gronxar-se/ desbocat, a les barques de la fira
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s’obria sola
El seu futur ja no depèn de mi,/ sinó tan sols d’ell i de la sort
I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
Avui/ fa tants anys, i tants mesos, i tants dies/ que va morir la meva filla
Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu
perquè el món és poca cosa,/ i els passadissos de la veritat ofeguen
De tan a prop del terra, ja no caurem./ I estimar és caure
no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m’agrada la taula
Els ulls que em brillen quan estic amb persones que estimo tal com són
Un altre país/ fóra casa teva,/ i diries «sí»/ en una altra llengua

 

 

  • Jaime_Morera_Guadarrama_1897

Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854 — Madrid, 1927)
Pintor paisatgista. Estudià a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Carles de Haes, l’art del qual influí sobre la seva producció. A 19 anys fou pensionat a Roma. Posteriorment anà a Holanda. Després s’establí a la seva ciutat natal, des d’on recorregué Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica. Obtingué moltes distincions. Les més importants foren la segona medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid (1878), les primeres medalles de les del 1892 i el 1901 i el diploma d’honor pòstum de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). En morir Haes, li deixà diversos estudis, alguns dels quals cedí al Museo de Arte Moderno de Madrid. Són molt celebrats els seus paisatges de la serra de Guadarrama. Fundà, a Lleida, el Museu Morera Galícia amb un lot d’obres seves i d’altres excel·lents artistes, entre les quals sobresurten les del seu mestre. A l’hora del traspàs en féu una nova cessió. Té també alguns quadres repartits entre Barcelona i Madrid.

Jaime_Morera_Galicia_Playa_con_sol_poniente

Em vau dir que els coneixíeu, sobretot al Jaume Morera i Galícia, perquè a més que és un gran artista, és de Lleida. Com tu, Ignasi. A la Carme també li agrada, m’ho va dir la seva monitora, l’Anna. Pérez.

 

 

 

No tan sols aquest sinó també l’Ernest  Descals  i Pujol. És de Manresa, jo ja ho sabia, perquè m’ho va dir un senyor aquí el poble que també és pintor.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Ernest Descals i Pujol (ManresaBages1956) és un pintor i aquarel·l·lista. De família vinculada a l’Art i a l’Artesania. Va ser un pintor precoç. Estudis a l’Escola Massana de Barcelona. La seva obre és coneguda arreu de l’Estat i a tot Europa i Amèrica. Ha obtingut infinitat de guardons entre ells una vintena de primers premis

Joaquim Vayreda i Vila.

http://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=113

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

 

Anuncis

Molt bon estiu!

GALERA-REIAL-1
El Museu Marítim de Barcelona. La galera de Joan d’Àustria. 

El Museu Marítim de Barcelona acull una gran meravella: la reproducció a mida real de la galera La Reial, que Joan d’Àustria va comandar durant la batalla de Lepant. És un vaixell impressionant i de valor incalculable. Avui no es podria fer, ja que s’ha oblidat l’art de construir aquests vaixells de fusta. Va ser una de les naus més ràpides que mai van conquerir els mars abans de l’arribada dels vaixells a motor. Durant el segle XVI, tots els pobles de la ribera de la Mediterrània van viure aterrits per les incursions dels pirates i corsaris. Tràgics successos esdevinguts en una època violenta i tenebrosa, però que ens assenyalen el camí de l’honradesa i l’incalculable valor de l’amistat.

Certament, Catalunya, com molts altres països i regnes a l’edat mitjana i l’edat moderna ha estat també la casa de pirates i corsaris. Ho demostra la documentació, les cartes de queixes que arribaven als monarques catalans d’altres països, les notícies dels estralls que els pirates catalans causaven al regne islàmic de Granada, i també tenim fonts documentades que proven i demostren que Catalunya tenia un cos de corsaris al servei de les ordres del Principat.

b05ff-historiadelacoronadearagc3b3n

Primer hem de distingir entre pirata i corsari, si bé els dos a la pràctica actuen de la mateixa manera, ataquen les costes, ataquen als habitants dels masos i es fan amb botins, béns, propietats, queviures, i capturen homes, dones i nens que un cop als vaixells dels pirates són torturats, maltractats i exposats a la gana, la desesperació, la por i el turment.

No obstant, un pirata era una persona que actuava de manera privada, actuaven per lliure, tenien les seves pròpies normes i condicions i només obeïa les ordres del capità que el manava, en canvi un corsari era una persona que es posava sota les ordres del govern d’un regne, d’un país o d’un estat i actuava sota les ordres d’aquest, amb les normes i regles que els monarques posaven sobre el aper, amb objectius concrets i uns beneficis que repercutiran en la pròpia monarquia. Molts estats van tenir flotes de corsaris, Catalunya era un d’ells a l’Edat mitjana sobretot. Però també va tenir pirates, persones que actuaven de forma indiscriminada, totalment lliure i que fins i tot atacaven les costes catalanes.

87115645
A l’Edat Mitjana, va ser la galera el vaixell més utilitzat a la Mediterrània, perquè era fàcil de maniobrar i era ràpida, però pel contrari era costosa i de cabotatge escàs. Tenim documents que ens demostren que Catalunya tenia galeres, on les primeres bombardes es van armar al 1418 (fins aleshores la defensa dels vaixells es feia amb ballesters). Barcelona també va armar una galera que vigilava les costes catalanes, es va crear al 1449, i tenia per objectiu perseguir els vaixells enemics que assolaven el litoral i protegir les rutes comercials catalanes amb el Mediterrani.

TORRES-I-CASTELLS-1
Durant el segle XVI, i fins al segle XIX, es van construir nombroses fortificacions i torres de guaita i defensa, per prevenir i lluitar contra les incursions dels pirates i corsaris.

L’existència d’una flota corsària catalana la tenim documentada per les queixes que al 1314  arriben des de Marsella on s’acusen a pirates catalans de vendre alguns comerciants i mariners francesos, després d’haver-se apoderat de les seves embarcacions. Altres atacs de corsaris catalans es registren a Barbària, Gènova i a Granada. Aquest últim lloc va ser important perquè era un reducte islàmic, i el rei nassarita Yussuf I va enviar una carta al rei Pere III explicant-li el que havien fet els corsaris catalans, deia així:

“Les naus del vostre país no han cessat de piratejar aquestes costes, causant tals danys que, en aquest període de temps, han desaparegut moltes persones, i són freqüents les queixes fetes per la gent del nostre domini per aquest motiu”

La Literatura. Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda.

Qui sap recitar de memòria les primeres estrofes del poema conegut com La Canción del Pirata, escrita per José d’Espronceda?

Diu així:

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.

Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

En l’arxiu de la fundació guarden una petita joia: una impressió contemporània d’aquesta poesia composta al segle XIX.
Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

MALTA.jpg
L’illa de Malta és sens dubte la joia de la Mediterrània, un lloc on la història es perd en èpoques remotes.
Allà van arribar els cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem en el segle XVI i van construir la ciutat fortificada de La Valletta, una fortalesa inexpugnable que no van aconseguir destruir ni les armes modernes durant la Segona Guerra Mundial.
Avui conserva encara l’aroma i l’encís de temps pretèrits, la tranquil·litat en els seus carrers, el lent transcórrer de les hores mentre s’espera al vespre.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 http://www.piratesicorsaris.cat/