Molt bon estiu

Em vau demanar que us posés aquí alguna cosa ben maca referent als cotxes. Penso que res més adient al que vau demanar que tots aquests cotxes que veieu aquí. Ho he fet en dues parts. La primera són els més antics i les fotografies també més velles. I la segona part ja són cotxes no tan antics. Les fotografies són fetes a Barcelona, en un ral·li que se celebra cada any,  de Barcelona a Sitges.  Les podem veure aquí gràcies a una amiga meva molt amable que també té un blog, Les hi vaig demanar i us les regala per a vosaltres. Desitjo que tot sigui del vostre gust.

PRIMERA PART

              1864 – Fullet  sobre els carruatges mecànics.
 

   1900.- Cotxe circulant pel passeig de Gràcia.

 

  1901.-  Publicitat de l’empresa que fabricava els cotxes

 

 1902.- Cotxe circulant per un carrer d’Horta

1905.- Circulació –jo diria massiva– pel passeig de Gràcia. Encara que només hi ha un sol cotxe mecànic.

  1907.- Un cotxe circula pel passeig de Gràcia sense matrícula.

  1907.- Cotxe amb matrícula (Ramon Casas)
el-passeig-de-gracia.jpg_0
                                         2017 –  El passeig de Gràcia.
 1908.- El passeig de Gràcia.
                            1908.- Comencen a asfaltar el passeig de Gràcia.
1909.- S’incrementa la circulació. Hi havia 470 vehicles matriculats a la província de Barcelona.
 1910.- Cotxe a Horta.

  1910.-Primera dona xofer al Parc de la Ciutadella. 

 1910.-  Així era el passeig de Gràcia tocant al carrer Mallorca.
passeig-gracia-eixample-barcelona-pf-c12017- Aquest passeig elegant i senyorial uneix la plaça Catalunya amb l’actual barri de Gràcia. D’aquí li ve el nom.
 
  1910.- Ronda de Sant Pere. A l’esquerra, monument a Rafael Casanova.

Totes les fotografies han estat regalades per Mª TRINIDAD VILCHEZ  per a tots vosaltres.  Moltes gràcies!

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Molt bon estiu!

 SEGONA  PART

 


<p><a href=”https://vimeo.com/207440029″>59&ordf; Edicion Rally Internacional de coches de &eacute;poca Barcelona – Sitges. Shen Yun Liceo 2017</a> from <a href=”https://vimeo.com/fomentdesitges”>Foment de Sitges</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

HISTÒRIA

FUNDAT A BARCELONA.
RAMBLA DEL POBLENOU (BARCELONA)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Totes les fotografies han estat regalades per Mª TRINIDAD VILCHEZ  per a tots vosaltres.  Moltes gràcies!

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Molt bon estiu!

mecanoscrit

  • En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català.

 Cròniques colonials, 1982.

  • La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

 Cròniques d’una ocupació, 1989.

  • Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels “nostres” grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de “catalanistes” no n’hi hagi.

Avui26 de maig de 1983.

  • Província és el territori administrat per un altre, la metropòlis, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.

«Quan t’alliberes d’un altres, l’alliberes». Avui26 de gener de 1984.

  • Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

«Cròniques d’una ocupació (17)». Avui12 d’agost 1988.

  • Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.

«Cròniques d’una ocupació (24)». Avui18 de novembre de 1988.

1024px-Casa_natal_Manuel_de_Pedrolo
Manuel de Pedrolo va néixer el primer d’abril de 1918 al llogarret de l’Aranyó

Tu i jo hem parlat de Pedrolo diverses vegades i sempre hem coincidit que és un escriptor que ens agrada molt, i que és l’autor polifacètic per excel·lència. Me’l vas recordar abans d’anar-te’n de vacances, i jo et contesto deixant-te aquí el que em sembla t’agradarà més de la seva llarga trajectòria. La biografia ja la sabem, però farem una mica de forat perquè la puguin llegir qui no la conegui.
He escrit una mica, així per sobre, la sinopsi d’aquest llibre.
Novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, articulista i traductor. Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. L’autor de Mecanoscrit del segon origen,  Joc brut o Totes les bèsties de càrrega,
Escriure era una manera de comunicar-se amb el món. A través dels seus llibres, Manuel de Pedrolo volia influir en la gent. De fet, va deixar d’escriure teatre per la poca quantitat de públic a qui arribava. La novel·la, en canvi, li servia per arribar a un públic més ampli.
pedrolofitxa

“Mecanoscrit del segon origen”, escrita l’any 1974.
Va ser duta a la televisió per mitjà d’una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.
La censura de la dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Mentre alguns seguim reclamant un Any Manuel de Pedrolo –el 2018, quan es complirà el centenari del seu naixement, no podria ésser més adient–

En aquesta novel·la de ciència-ficció s’explica la història de l’Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l’aigua i l’Alba, que ho veu tot, es llença per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l’aigua.
segon-origen
Durant els quatre anys següents hauran d’espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S’adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l’epidèmia i es refugien en una masia, troben morts, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l’enemic) i de la informació que van recollint.

El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d’un món, com a utopia. La narració s’estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l’edat de l’Alba i la seva virginitat o no (acaba essent mare de la segona humanitat, com una nova Eva). Així que l’Alba vol continuar l’espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d’una casa en mal estat). L’Alba és valenta i pensa que si vol conservar l’espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.
El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.
.Pedrolo-dels-mes-que-del_1382871727_24272202_1233x794
Manuel de Pedrolo només es va deixar fer una entrevista a televisió. Va ser Joaquim Maria Puyal qui el va entrevistar l’any 1983, i perquè li va assegurar que podria parlar del que fos. En aquella ocasió Pedrolo va parlar d’independentisme (Vegeu entrevista).

Pedrolo exigia que les entrevistes fossin en català, si no eren en català no es deixava entrevistar. Tampoc no va voler escriure mai en cap mitjà castellà, sabent que, en aquella època, era molt difícil viure escrivint només en català. Proclamava les seves idees sense embuts, ja fos als articles del Diario de Barcelona i de l’Avui -aplegats als volums Cròniques colonials i Cròniques d’una ocupació – o al programa televisiu Vostè pregunta. Això va dir-li al presentador, Joaquim Maria Puyal: “El que avui dia és utopia potser no ho serà el dia de demà. De tota manera, no tenim res més. Som catalans; som ciutadans dels Països Catalans. […] Som un poble colonitzat. No podem desfer-nos d’aquesta colonització sense la independència”. Era el 1983, quan els pactes de la Transició ho havien deixat tot ben lligat i els independentistes, una minoria, eren escarnits o tractats amb condescendència. Molts anys després, Pedrolo és avui reivindicat no tant pels seus dots de visionari com per la valentia amb què va ser lleial a les seves conviccions.

normal_Mecanoscrit

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.  
http://www.nuvol.com/

Molt bon estiu!

Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Aquesta iniciativa, formada per 14 peces audiovisuals, és una manera d’homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar. Cadascun està escrit per poetes d’avui o d’ahir, recitat per l’actriu Sílvia Bel i dibuixat per la il·lustradora Marta Bellvehí. La sèrie s’ha realitzat per celebrar els 15 anys del portal LletrA.

Extret del Blog:  catorze.cat/especials

m’espantaré del fred que ha d’arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
Regalar el millor tall./ Esperar-me una mica
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem

Ara

El cor encara vol tornar a gronxar-se/ desbocat, a les barques de la fira
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s’obria sola
El seu futur ja no depèn de mi,/ sinó tan sols d’ell i de la sort
I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
Avui/ fa tants anys, i tants mesos, i tants dies/ que va morir la meva filla
Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu
perquè el món és poca cosa,/ i els passadissos de la veritat ofeguen
De tan a prop del terra, ja no caurem./ I estimar és caure
no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m’agrada la taula
Els ulls que em brillen quan estic amb persones que estimo tal com són
Un altre país/ fóra casa teva,/ i diries «sí»/ en una altra llengua

 

 

  • Jaime_Morera_Guadarrama_1897

Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854 — Madrid, 1927)
Pintor paisatgista. Estudià a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Carles de Haes, l’art del qual influí sobre la seva producció. A 19 anys fou pensionat a Roma. Posteriorment anà a Holanda. Després s’establí a la seva ciutat natal, des d’on recorregué Catalunya i altres indrets de la península Ibèrica. Obtingué moltes distincions. Les més importants foren la segona medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid (1878), les primeres medalles de les del 1892 i el 1901 i el diploma d’honor pòstum de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). En morir Haes, li deixà diversos estudis, alguns dels quals cedí al Museo de Arte Moderno de Madrid. Són molt celebrats els seus paisatges de la serra de Guadarrama. Fundà, a Lleida, el Museu Morera Galícia amb un lot d’obres seves i d’altres excel·lents artistes, entre les quals sobresurten les del seu mestre. A l’hora del traspàs en féu una nova cessió. Té també alguns quadres repartits entre Barcelona i Madrid.

Jaime_Morera_Galicia_Playa_con_sol_poniente

Em vau dir que els coneixíeu, sobretot al Jaume Morera i Galícia, perquè a més que és un gran artista, és de Lleida. Com tu, Ignasi. A la Carme també li agrada, m’ho va dir la seva monitora, l’Anna. Pérez.

 

 

 

No tan sols aquest sinó també l’Ernest  Descals  i Pujol. És de Manresa, jo ja ho sabia, perquè m’ho va dir un senyor aquí el poble que també és pintor.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Ernest Descals i Pujol (ManresaBages1956) és un pintor i aquarel·l·lista. De família vinculada a l’Art i a l’Artesania. Va ser un pintor precoç. Estudis a l’Escola Massana de Barcelona. La seva obre és coneguda arreu de l’Estat i a tot Europa i Amèrica. Ha obtingut infinitat de guardons entre ells una vintena de primers premis

Joaquim Vayreda i Vila.

http://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=113

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

 

Molt bon estiu!

GALERA-REIAL-1
El Museu Marítim de Barcelona. La galera de Joan d’Àustria. 

El Museu Marítim de Barcelona acull una gran meravella: la reproducció a mida real de la galera La Reial, que Joan d’Àustria va comandar durant la batalla de Lepant. És un vaixell impressionant i de valor incalculable. Avui no es podria fer, ja que s’ha oblidat l’art de construir aquests vaixells de fusta. Va ser una de les naus més ràpides que mai van conquerir els mars abans de l’arribada dels vaixells a motor. Durant el segle XVI, tots els pobles de la ribera de la Mediterrània van viure aterrits per les incursions dels pirates i corsaris. Tràgics successos esdevinguts en una època violenta i tenebrosa, però que ens assenyalen el camí de l’honradesa i l’incalculable valor de l’amistat.

Certament, Catalunya, com molts altres països i regnes a l’edat mitjana i l’edat moderna ha estat també la casa de pirates i corsaris. Ho demostra la documentació, les cartes de queixes que arribaven als monarques catalans d’altres països, les notícies dels estralls que els pirates catalans causaven al regne islàmic de Granada, i també tenim fonts documentades que proven i demostren que Catalunya tenia un cos de corsaris al servei de les ordres del Principat.

b05ff-historiadelacoronadearagc3b3n

Primer hem de distingir entre pirata i corsari, si bé els dos a la pràctica actuen de la mateixa manera, ataquen les costes, ataquen als habitants dels masos i es fan amb botins, béns, propietats, queviures, i capturen homes, dones i nens que un cop als vaixells dels pirates són torturats, maltractats i exposats a la gana, la desesperació, la por i el turment.

No obstant, un pirata era una persona que actuava de manera privada, actuaven per lliure, tenien les seves pròpies normes i condicions i només obeïa les ordres del capità que el manava, en canvi un corsari era una persona que es posava sota les ordres del govern d’un regne, d’un país o d’un estat i actuava sota les ordres d’aquest, amb les normes i regles que els monarques posaven sobre el aper, amb objectius concrets i uns beneficis que repercutiran en la pròpia monarquia. Molts estats van tenir flotes de corsaris, Catalunya era un d’ells a l’Edat mitjana sobretot. Però també va tenir pirates, persones que actuaven de forma indiscriminada, totalment lliure i que fins i tot atacaven les costes catalanes.

87115645
A l’Edat Mitjana, va ser la galera el vaixell més utilitzat a la Mediterrània, perquè era fàcil de maniobrar i era ràpida, però pel contrari era costosa i de cabotatge escàs. Tenim documents que ens demostren que Catalunya tenia galeres, on les primeres bombardes es van armar al 1418 (fins aleshores la defensa dels vaixells es feia amb ballesters). Barcelona també va armar una galera que vigilava les costes catalanes, es va crear al 1449, i tenia per objectiu perseguir els vaixells enemics que assolaven el litoral i protegir les rutes comercials catalanes amb el Mediterrani.

TORRES-I-CASTELLS-1
Durant el segle XVI, i fins al segle XIX, es van construir nombroses fortificacions i torres de guaita i defensa, per prevenir i lluitar contra les incursions dels pirates i corsaris.

L’existència d’una flota corsària catalana la tenim documentada per les queixes que al 1314  arriben des de Marsella on s’acusen a pirates catalans de vendre alguns comerciants i mariners francesos, després d’haver-se apoderat de les seves embarcacions. Altres atacs de corsaris catalans es registren a Barbària, Gènova i a Granada. Aquest últim lloc va ser important perquè era un reducte islàmic, i el rei nassarita Yussuf I va enviar una carta al rei Pere III explicant-li el que havien fet els corsaris catalans, deia així:

“Les naus del vostre país no han cessat de piratejar aquestes costes, causant tals danys que, en aquest període de temps, han desaparegut moltes persones, i són freqüents les queixes fetes per la gent del nostre domini per aquest motiu”

La Literatura. Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda.

Qui sap recitar de memòria les primeres estrofes del poema conegut com La Canción del Pirata, escrita per José d’Espronceda?

Diu així:

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.

Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

En l’arxiu de la fundació guarden una petita joia: una impressió contemporània d’aquesta poesia composta al segle XIX.
Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

Canciones del Capitán Pirata. José de Espronceda

MALTA.jpg
L’illa de Malta és sens dubte la joia de la Mediterrània, un lloc on la història es perd en èpoques remotes.
Allà van arribar els cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem en el segle XVI i van construir la ciutat fortificada de La Valletta, una fortalesa inexpugnable que no van aconseguir destruir ni les armes modernes durant la Segona Guerra Mundial.
Avui conserva encara l’aroma i l’encís de temps pretèrits, la tranquil·litat en els seus carrers, el lent transcórrer de les hores mentre s’espera al vespre.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 http://www.piratesicorsaris.cat/

 

Molt bon estiu!

Us desitjo unes bones vacances i us demano, sobretot, sobretot, que sigueu feliços. Hi tornem al setembre. Bon estiu i molta sort!

Aquest estiu si us sembla bé no farem com l’any passat que cadascú de vosaltres em va demanar alguna cosa, i com no podia ser d’una altra manera jo us vaig complaure un per un. Per fer-ho una mica diferent posaré tots els poemes i pintures junts, perquè també són par a tots. Clar que hi ha algun tema que no puc fer-ho així, perquè són molt personalitzats us ho faré a part. Moltes gràcies.

Voldria dir abans de res que us comprenc quan dieu que una conversa amb un poeta ha de ser molt agradable. També ho és, de manera especial, el diàleg entre poetes, que és del que es tracta aquí. Ja he parlat en altres ocasions amb vosaltres d’això. Aquest és de Miquel Martí i Pol davant la tomba de Machado a Cotlliure.

 

MARTI I POL Compliment a Antonio Machado
Llibre de les solituds Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)

Fa dies que no llegeixo quasi res, però poemes encara menys.  Fa dies que em dedico a necessitats més primàries, a coses més  immediates i terrenals. El divendres passat,  però,  la Joani, del Grup de Joves,  va recordar al poeta Miquel Martí i Pol i em va  dir  que l’havia copiat. És un bonic poema del qual em sonava només la primera estrofa. També em deia que li dec un d’Antonio Machado (Caminante no hay camino)

1280px-Llaüt_Santa_Espina

CANÇÓ

Voldria tenir un llagut

i una casa a la muntanya;

poder encendre un flam al vent

i un altre flam a la calma;

de dia estimar muller

i de nit les dones d’aigua.

Voldria ser tan divers,

tan lliure i divers com l’aire,

conèixer tots els camins

i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets

de les cambres de les dames

i estimar-les totes, fins

les que fossin maridades,

i morir, de mort suau,

un dimecres a la tarda.

 Em va agradar molt. Quan un poema t’agrada molt el llegeixes moltes vegades seguides i això és el que vaig fer. Em va agradar el poema i em va portar a llegir-ne més d’ell. Poemes que feia anys que no recordava com el “Lletra a Dolors” que tant em recorda a una amiga (no perquè hagi traspassat, si no perquè li agradava el poema):

650_14779483111200_14776534356127282193_5a1140843e_o

Lletra a Dolors

              Miquel Martí i Pol
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

També l’he trobar aquí. L’actriu Sílvia Bel & Miquel Martí i Pol

http://www.catorze.cat/noticia/2409/lletra/dolors

I he seguit llegint encara que no sé massa, i d’un a l’altre he anat a parar a la Maria–Mercè Marçal i els seus sovint, colpidors poemes. He topat amb potser el poema més curt i que més coses diu que conec:

tgbvrfcefrvgbt
 Cau de llunes és el naixement de la dona definida com a criatura poderosa i sensible, i els seus versos traspuen esperit de lluita, energia per canviar allò que creu injust, per més arrelat que estigui.

    

                                       Cau de llunes

                                Maria-Mercè Marçal

             A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona

                      de classe baixa i nació oprimida.

                I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 M’encanta navegar per internet, saps què busques en un inici però no on aniràs a parar. He passat una agradable estona, sol, llegint petits fragments de biografies, poemes….
I he acabat amb “El convidat” de Jaume Sisa. Per mi, un altre poeta.

M’agraden les seves lletres. Les trobo màgiques, com de somni de nen.
I trobo boniques les seves paraules.
Com quan deia que al ser tan miop i no poder veure massa cap a fora havia hagut de mirar molt cap endins.
O que els seus pares, en especial la seva mare, li havien donat tant amor que l’havien omplert per a tota la vida. I que, potser era per això, que no havia sentit la necessitat de formar una família…

Qualsevol nit pot sortir el sol

Jaume Sisa

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.

A molts llocs

Agustí Bartra

A molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

A molts llocs d’aquest món el dia cau com una poma
– que l’arbre de la nit ha madurat – de llum i aroma.

A molts llocs d’aquest món hi ha torres negres d’anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

A molts llocs d’aquest món l’amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

A molts llocs d’aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d’aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes … Oh cor feixuc, què més demanes?

 

Màrius Torres

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda’ns: – la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 

Eco

Marina Antúnez

I l’eco ressona
i ve de lluny
però cada cop és més gran
s’apropa portant un mirall
del voltant des d’on
menjar-me els mots del món
que roden, valents, amb peus descalços,
i l’eco que arriba rabent
de la gent de l’est extrem,
fins a la porta de casa.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.