Moby Dick

         FINAL

a50eaed3bafde0a114470dd3404ed380

1

Hostal del Brollador.

[pàgina 13] Digueu-me Ismael!

[…] No va quedar res sobre l’aigua. [pàgina 146]

22

Epíleg

I només vaig quedar jo per contar-ho. Job

[…] era el Raquel, el vaixell que mentre cercava el fill desaparegut del seu capità, va trobar un altre fill.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/balleneros-del-norte/563893/

http://www.librosdearena.es/Biblioteca_pdf/Melville_Herman_Moby%20Dick_Ed%20perdidas_ilustraciones%20Fernando%20Gallego_jul2010.pdf

http://www.mmb.cat/img/admin/activitats/arxiu_249_1.pdf

 

Ja l’hem acabat. No us ha agradat? Us veig decebuts, oi que sí? Per què? No heu entès res, o és que només ha quedat alguna petita cosa sense aclarir? Petites coses, oi? Ara les comentem, i com sempre que cadascú hi digui la seva. Com ho veieu? Si és molt complicat, ho deixem, d’acord?

Sí, ja ho entenc, hi ha moltes preguntes sense resposta, i una d’elles és si la balena ha mort amb el capità o s’escapa ferida. En tot cas, sigui el que sigui, és una història i l’autor va decidir que fóssim nosaltres, els lectors, qui decidim el destí de Moby Dick. I també el de l’Ismael, aquell que al principi va dir allò de:” Digueu-me Ismael”, ho recordeu?

Jo us puc ajudar a recordar frases i moments que ens donin pistes d’alguna cosa, o bé preguntes que no s’han contestat. Per exemple aquesta que vau fer: Els catxalots, juntament amb els elefants marins, són els mamífers que se submergeixen a més profunditat. Es creu que són capaços d’assolir els tres quilòmetres de profunditat i romandre submergits 90 minuts. Sovint bussegen a una distància de 400 metres de la superfície durant 35 minuts. A aquesta gran profunditat a vegades s’han enredat i ofegat amb cables submarins.

Aquesta altra pregunta era molt, molt difícil. El dobló d’or, quant valia, i quant pesava?: El preu no puc trobar-lo. El pes era entre 6,77 grams, però amb el temps es va substituir aquest dobló per un altre de nou i més pesat que equivalia a 100 rals i pesava 8,3771 grams (0,268 unces).

La meva opinió (ho hem anat veient durant l’obra) és que Moby Dick és una novel·la on hi ha molts símbols. Hi ha una cita inicial, és del llibre de Job: “I només jo vaig escapar per explicar-t’ho”. Aquesta referència bíblica indica que l’Ismael va ser l’únic supervivent. Doncs l’Ismael és el que escriu la novel·la. Hi esteu d’acord?

Mireu les referències als temes tan diversos que han anat sortint:

· Biologia .

· Religió (En un moment del relat, el capità Ahab diu que persegueix Moby Dick per voluntat de Déu).

· Natura (Les matances de balenes que es feien al segle XIX; i també la trobem en la lluita autodestructiva del capità Ahab i la balena blanca, en definitiva la lluita de l’home contra si mateix i contra la natura).

· Obsessió i venjança (la del capità contra la balena, que ella només es defensava) (Ahab coneix el seu camí, perquè en el seu viatge cap a la bogeria, ha seguit cadascun dels moviments de la balena a través del món).

· Racisme (entre algun tripulant —a vegades—).

· Jerarquia (el capità ordena i mana sempre, tingui o no tingui la raó, i mai no permet que el seu segon li porti la contrària).

· I política (en la qual moltes vegades els humans perden la vida per seguir un líder que ha perdut la raó).

També hi ha el símbol dels Leviatans o el dobló d’or que Ahab va clavar al pal, Del que va passar amb la moneda ja en vam parlar, ho recordeu?

Hi ha un moment…[pàg. 121]:

— […] és qui m’ha manat perseguir i matar aquest animal cruel. Que no ho enteneu, Starbuck? És Déu qui alça el braç d’Ahab! Ahab només és un servidor dòcil d’aquell que el fa anar darrere el monstre. N’hi ha més, de motius, però són molt complicats. Els podem deixar…

També ens trobem que els tripulants del Pequod venen d’orígens tan variats com: Xile, França, Islàndia, Holanda, Itàlia, Malta, Xina, Dinamarca, Portugal, Índia, Anglaterra, Tahití, Espanya i Irlanda. Oi que sembla una representació de la humanitat?

I amb això acabem la novel·la. Desitjo que fora d’aquestes petites coses que no s’entenien, us hagi agradat.

Moltes gràcies.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

wal-1632159_960_720

Moby Dick

Abans de començar us voldria donar les gràcies per tot el que he rebut de tots vosaltres aquestes setmanes que no he pogut vindre. El vídeo que em vau enviar està molt ben fet, com tot el que m’heu enviat. Us ho agraeixo molt!
Avui veig que hi sou tots. Molt millor, això vol dir que tots esteu bé. Aquesta tarda us explicaré una cosa que pot ser que no sapigueu. És complicada perquè el fet de ser una cosa que no la veiem costa molt d’entendre, i també d’explicar. No ens hi amoïnem! Només que sapiguem que és una cosa de la natura força curiosa ja en tenim prou. Ara llegim i quan arribi el moment començaré, d’acord?

viejo-ahab1
Diu l’Anna que si us sembla bé podríem recordar que va passar a l’últim capítol, d’aquesta manera podem seguir millor la història del capità Ahab i la seva tripulació. Us faig una mica de memòria, d’acord?

És el capítol.14. 

El taüt de Queequeg.
En aquest capítol parla que el capità Ahab albira un altre vaixell balener, i com a salutació diu:
[— Ei, els del vaixell! Heu vist la balena blanca?]…
[— Veieu això?-va dir el capità anglès alçant el seu braç blanc fet d’os de catxalot…]
[— Ì la vostra cama també l’heu perdut, oi?]…
[…— Anava cap a l’est, em sembla…]
[— Homes al bot! Hi tornem!-va cridar Ahab]…
[— Però Déu del cel! No pretendreu pas…]

Ara farem un parell de preguntes, d’acord?:
Precisament llavors Queequueg va agafar unes febres que van estar a punt de matar-lo
— Quin costum tenen al país de Queequeg quan mor un guerrer? Què fan per a
Queequeg davant la imminència de la seva mort? Al final mor?
El posaven dins la seva canoa i el deixaven al mar surant a la deriva. Per això li fan
un taüt en el qual Queequeg  posa el seu arpó, galetes i una ampolla d’aigua
dolça. Al final es va reanimar sobtadament
— Molt bé, és així mateix. És tal com dieu.

— Un  altre: Com reaccionen els catxalots quan tenen por davant la persecució dels baleners?
S’escampen en totes direccions formant immensos cercles irregulars: primer es
queden quiets, surant, com paralitzats pel pànic i després van com embogits cap a
totes bandes
— Perfecte!!

foc de sant Elm

Seguim si us plau…
[— Mireu! –va cridar Starbuck després d’un dels llamps-. El foc de Sant Elm!]
[— Que sant Elm tingui pietat de tots nosaltres!]
[Els membres de la tripulació s’havien agrupat a popa].
— Pareu un moment que us ho explico, però repeteixo que no passa res si alguna cosa o tot no ho entenem, d’acord?

El-Fuego-De-San-Telmo-4Foc de Sant Elm
— Durant les tempestes, els núvols van plens de gotes d’aigua que, a causa del frec entre elles es carreguen d’energia negativa. Aquests mateixos núvols creen en la superfície de la terra un mantell de càrregues elèctriques positives i quan entren en contacte unes amb les altres, si l’energia acumulada és suficient, es descarrega en forma de llamp.

A terra, les muntanyes, els arbres, els edificis i de vegades les persones i els animals posen en contacte les dues zones de càrrega, però al mar, els vaixells són l’única cosa que existeix, i es converteixen en un perfecte parallamps entre el núvol i les puntes dels pals,
Curiosament, el Foc de Sant Elm es produeix cap al final de les tempestes (no hi ha prou energia per a seguir amb la tamborinada de llamps i trons), de manera que els marins, quan el veien, respiraven alleujats per estar en mans del sant.

Aquest fenomen del Foc de Sant Elm, avui igual que ahir, se segueix produint en la natura. Vaixells, avions i fins i tot el bestiar, poden ser susceptibles de veure aparèixer la llum del sant en les seves estructures i cornamentes,

En definitiva, la humanitat, a mesura que ha anat evolucionant, ha estat capaç de trobar l’explicació a fenòmens naturals que fins no fa gaire eren simples focus d’ignorància i superstició. El coneixement humà va avançant molt, però no hem de ser tan arrogants de creure que ho sabem tot, ja que no coneixem ni una dècima part de tot el mecanisme físic que ens envolta. Avui són fenòmens paranormals; demà seran obvietats: obrim la nostra ment a l’increïble món que ens envolta.
… Abans que ens ho carreguem tot, és clar.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

Moby Dick

Herman Melville

herman-melville

 

9780553898101

Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap.

La prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl·lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç.
-Homes als tamborets! Tothom a coberta!
Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans.
-Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire.
-No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta.
-Gonetes i prerroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes!
Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire:
-Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick!

 

Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984.

Traduït per Maria Antònia Oliver

 

MobyDick_239Pyxurz

Existe un Melivelle público: el autor de Moby-Dick, el creador de Bartleby, el fecundo narrador que escribió diez libros en once años. Pero hay otro Melville, íntimo e inconformista, que dedicó la mitad de su vida a escribir poesía: para él la poesía siempre representó un exilio del mundo literario, un último refugio. Muchas veces sus poemas son apenas una imagen, casi un haiku; otras, se extiende en reflexiones en las que el sujeto, “silencioso y solitario como la tierra”, busca una reconciliación con el mundo. Esta antología -la primera en castellano-, que incluye 59 poemas en edición bilingüe, una extensa y detallada cronología y poemas de Robert Buchanan, Hart Crane y W. H. Auden inspirados en la figura de Herman Melville, ofrece a los lectores de habla hispana un autor completamente nuevo, descubriendo en la contracara de un clásico a un singular poeta norteamericano del siglo XIX.

 

Un epitafio

Cuando las noticias dominicales sobre el frente
hicieron palidecer al párroco y al pueblo,
y se prodigaron bendiciones,
y las campanas enmudecieron en la torre,
la viuda del Soldado (pasando un agradable verano,
a la sombra de hayas ondulantes)
sintió hondo en el corazón su fe satisfecha
y el párroco y el pueblo tomaron prestada esa alegría.

Fuentes solitarias

Aunque veloz vuele la gloriosa fábula de la juventud,
no mires al mundo con ojos mundanos,
ni cambies con el clima de los tiempos.
Evita la llegada de la sorpresa:
quédate donde la Posteridad se quedará;
quédate donde los Antiguos antes se quedaron,
y sumergiendo tu mano en solitarias fuentes
bebe del saber que nunca cambia:
sabio una vez, y sabio para siempre.

Arquitectura griega

Ni magnitud, ni fastuosidad,
sino la Forma –el Espacio-;
no una innovadora obstinación,
sino una reverencia por el Arquetipo.

(H. Melville. Lejos de Tierra & Otros Poemas. Edición Bilingüe. Selec., trad., pról. y notas Eric Schierloh. Buenos Aires: Bajo La Luna, 2008)

https://www.poemas-del-alma.com/blog/especiales/curiosidades-sobre-herman

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

Moby Dick

Galeon Ballenero Aita Guria
[El Aita Guría, atracado en el puerto Artza de Bermeo, es hoy un ballenero del siglo XVII]

http://www.google-earth.es/foros.php?k=47583

Ismael, l’únic supervivent del balener Pequod, ens explica l’obsessió del capità Acab per capturar la gran balena blanca, Moby Dick. El capità, un home de gairebé seixanta anys, en porta més de quaranta al mar. Infatigable caçador de balenes, un dia s’enfronta al terrible cetaci blanc i, durant la lluita, perd la cama. La balena blanca es converteix en la seva obsessió,desitja donar-li el cop final costi el que costi. Amb aquest objectiu, inicia una llarga travessia final. No obstant això, no diu la veritat als tripulants fins que el Pequod ha salpat; moment en què Starbuck, el segon comandant de l’embarcació, intueix que es tracta del viatge final, que l’aventura els duu a la mort. Tot i així, Acab no cedeix i s’obstina a perseguir el leviatà. En aquesta adaptació per a joves hem prescindit de la major part de l’exhaustiva informació relativa a la cacera de la balena de l’obra original, a més, hem alleugerit les descripcions psicològiques dels personatges i les reflexions de caràcter filosòfic. El resultat és una aventura marinera èpica, en què es presenta un duel entre l’home i les forces de la naturalesa, encarnades per un mar inexorable, on viu un ésser marí poderós i implacable.

ag-2
[El Aita Guría, atracado en el puerto Artza de Bermeo, es hoy un ballenero del siglo XVII]
Catalina
[Registro de La Catalina, un buque ballenero de New London (Eliseo Hull, Master) mantenido por James S. Johnson, Steward, que escribió treinta y cinco páginas de entradas que datan desde 21 noviembre 1854 hasta 21 mayo 1855, e hizo algunos bocetos. Si bien no es extenso, el cuaderno de bitácora registra este viaje a las islas de Cabo Verde con un estilo ágil. Fue una cacería de poco éxito, ya que sólo pescó seis ballenas en seis meses]Biblioteca Pública de Providence. http://extrangis.blogspot.com.es/2014/08/cuadernos-de-bitacora.html
Voleu saber més coses de Moby Dick i fer-ne alguns exercicis? Aquí veieu la ruta del Pequod

Path_of_Pequod_full

 

IMG_0002 (1)

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia. Biblioteca Pública de Providence. http://extrangis.blogspot.com.es/2014/08/cuadernos-de-bitacora.html

Instal·lació  Google Earth en el  ordinador

Instal·lació  programa 1
Instal·lació     Programa 2
Instal·lació  programa 3
Instal·lació en el ordinador
Elecció d’Opcions.
Instal·lació en el ordinador
Elecció d’Opcions.

:

 

Moby Dick

La novel·la Moby Dick és una peça monumental que inclou “un tractat de cetologia, una narració pseudo-històrica, un discurs filosòfic i un drama tràgic”. Així ho destaca Agustí Bartra en la presentació de l’edició catalana (Ed62, col. Labutxaca) amb traducció de Maria Antònia Oliver, d’on surt aquest fragment que il·lustra l’origen de l’obsessió del capità Ahab per caçar la temible balena blanca.

 

dia-mundial-ballenas-55Amb els tres bots esfondrats al seu voltant, i els rems i els homes giravoltant en els remolins, un capità havia agafat el ganivet de cabestrera de la roda de proa destrossada i s’havia precipitat contra la balena com un duelista d’Arkansas contra el seu enemic, intentant cegament arribar, amb una fulla de sis polzades, a les fondàries insondables de la vida de la balena. Aquest capità era Ahab. I fou llavors quan, passant-li sobtadament per sota la mandíbula jussana en forma de dalla, Moby Dick havia segat la cama d’Ahab, com un dallador talla un bri d’herba al prat. Cap turc enturbantat, cap venecià o malai llogats no l’haurien castigat amb més malícia. Així doncs, hi havia pocs motius per dubtar que, d’ençà d’aquell encontre gairebé fatal, Ahab havia acaronat un afany salvatge de venjança contra la balena, oi més quan va acabar identificant-hi, en la seva morbositat frenètica, no solament els seus patiments corporals, sinó totes les seves exasperacions intel·lectuals i espirituals.

dia-mundial-ballenas-59

La Balena Blanca nedava davant d’ell com si fos l’encarnació monomaníaca de tots els elements malignes que alguns homes profunds senten que els devoren, fins que acaben vivint amb mig cor i mig pulmó. Aquesta malignitat intangible ha existit des dels orígens, i fins i tot els cristians moderns li atribueixen el domini de mig món; aquesta malignitat, que era reverenciada pels antics ofites d’Orient en forma d’estàtua diabòlica, no era adorada per Ahab com per ells, sinó que, transferint en el seu desvari la seva idea de l’execrada Balena Blanca, s’esperonà, mutilat com estava, a lluitar contra ella. Tota la follia i tots els turments, tot allò que remou l’escolim de les coses, tota veritat com continguts de malícia, tot allò que destrueix la vigoria i esquerda el cervell, tots els demonismes subtils de la vida i del pensament, tots els mals eren, per al dement Ahab, personificats visiblement en Moby Dick i en ell eren assolibles a la pràctica. Acumulava damunt el gep blanc de la balena la suma de tota la ràbia i l’odi general que havia sentit la seva raça d’ençà d’Adam. I aleshores, com si el seu pit fos un morter, li disparava la granada ardent del seu cor.

dia-mundial-ballenas-6

No és probable que aquesta monomania sorgís en ell sobtadament, en l’instant just de la seva mutilació corporal. En precipitar-se contra el monstre, ganivet en mà, només s’havia lliurat a una animositat corporal sobtada i apassionada. I quan va rebre el cop que el va esqueixar, probablement només va sentir l’agònica laceració física i res més. En canvi, quan es va veure obligat a retornar a casa per culpa d’aquella col·lisió, i quan durant llargs mesos i setmanes Ahab i la seva angoixa varen jeure plegats al mateix coi, tombant en ple hivern aquell cap terrible i udolant de la Patagònia, fou llavors quan el seu cos esqueixat i la seva ànima ferida varen sagnar l’un dins l’altra i, en aquesta fusió, el tornaren boig. Fou llavors, i només llavors, en el viatge de retorn després de l’encontre, que la monomania final s’ensenyorí d’ell; i això sembla cert a partir del fet que, a intervals durant la travessia, va tenir moments de desvarieig llunàtic i que, tot i mancat d’una cama, encara li quedava tanta força vital en el seu pit egipci, força intensificada pel deliri, que els oficials es varen veure obligats a fermar-lo, mentre navegava, desvariejant al seu coi. En la seva camisa de força es gronxava al bressoleig foll de les galernes.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.  
 Extret del bloc:  http://catalaalcata.blogspot.com.es/2015/02/herman-melville-moby-dick-1851.html