El temps de les cireres. Final

de00050_7-1-hnmjh

                                                                           Guernica

[…] Però va venir la guerra civil, aquella guerra que ho va canviar tot.

[…] La Judit, espantada, es va tancar a casa […].

[…] Era d’origen jueu, es va convertir al catolicisme, i anava a missa…

La Judit s’enyorava de la Kati i va decidir que volia fetitxes […]  i va omplir la casa d’amorets de porcellana […]

 

                                                L’església de Santa Maria del Mar de Barcelona

[…] Van caminar pels carrers estrets, molls i foscos a prop de l’església de Santa Maria del Mar.

[…]”Aquest barri no ha canviat” va pensar la Natàlia.

[…] Van arribar a uns antics magatzems de teixit i hi van entrar. A dins, hi havia una sala tota plena […].

                                                                               El barri Gòtic

Al final de la novel·la, en Màrius i la Natàlia passegen per Barcelona i aprenen a estimar-la perquè han entès «que la ciutat la portem a dintre». En la seva preocupació per escriure, Montserrat Roig reflexiona sobre la ciutat que duu —com diu— a dintre. Roig relaciona la ciutat amb un espai que, en evocar-lo, resulta dolorós, però que cal recordar i traduir en paraules. En aquesta novel·la ens fa, doncs, una crònica del seu temps. L’anàlisi realista que fa l’acosta als mestres Honoré de Balzac i Narcís Oller, cronista característic del segle XIX català.

El llimoner del jardí de la tia Patrícia ha desaparegut; però, tanmateix, la seva olor —l’aroma de la tardor— és l’aroma de la ciutat de Barcelona. El llimoner, aquest objecte simbòlic, serveix a Montserrat Roig per evocar, igual que al poeta Gabriel Ferrater, els drames de la postguerra. En el llibre “Digues que m’estimes encara que sigui mentida” ens diu que, quan escrivia “El temps de les cireres” «volia que la senyora Patrícia Miralpeix passegés la seva desesperació per un reducte clos i, aleshores, sense saber ni com ve ni com va, aparegué davant els meus ulls el llimoner i em va arribar la seva fragància. Vaig pensar que “el detall” del llimoner era bo per a expressar el temps perdut de la Natàlia Miralpeix —que no era el meu temps perdut— i el vaig elegir a posta».

catedral

2 thoughts on “El temps de les cireres. Final

  1. Avui fa precisament 43 anys que va ser executat Salvador Puig Antich, un dels protagonistes indirectes del llibre, ja que s’hi parla molt d’ell. Me’n recordo perfectament, com recordo la Montserrat Roig, i recordo quan va morir com si fos l’altre dia (i ja fa més de 26 anys!). I continuem somniant en el temps de les cireres, enyorant els paradísos perduts i confiant que “el demà serà millor”. Gràcies, Josep, i tots els amics del club, per fer-me reviure aquestes “vivències” que són les nostres, de tothom..

    Liked by 1 person

    • Si, Ramon, fa una estona també hi pensava. Sí que és un protagonista indirecte, però és a partir d’aquí, els 43 anys que va ser executat on comença tot. El temps de les cireres també podria ser el pas de l’adolescència a la primera maduresa, encara joventut. Segurament que ve a ser l’època de la vida que correspon a Natàlia, el personatge més important del llibre, i que en alguna ocasió diu que ja ha perdut l’adolescència i gairebé la joventut. És un llibre que, per altra banda, no té pràcticament argument, és com una càmera fotogràfica (la que té ella) que retrata una família, sense jutjar-los.
      Moltes gràcies a tu Ramon per tot

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s