BONES FESTES!

arx-paper-x203
Balsareny

DSCN3592.JPG

                                                       Pessebre fet de paper

      Que la força i constància d’aquests mesos de treball compartit amb tots vosaltres il·lumini el nostre camí. 

Feliç 2017

fia-faia

Goigs de Nadal, de la Fia-Faia. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà, Barcelona)

Per Nadal tothom s’esplaia
i no es cansa de cantar:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d’amor que no es pondrà.

Tot vingué de la guspira
d’aquell “fiat” creador
que tant i tant ens admira
per la seva resplendor.
Festa eterna, la més gaia,
que l’Amor inaugurà.

Déu és foc d’Amor i Vida,
foc dels cors que, fet Pa i Vi,
a altes noces ens convida
a trenc d’alba en ressorgir,
quan la mort que ara ens esglaia
vencerem a esclat solar.

Sant Josep a l’establia,
com que hi feia tant de fred,
amb buscalls encalentia
peus i mans del Jesuset,
mentre una ovelleta xaia
i s’adorm el rabadà.

Convertim la nit en dia,
d’amor cremi el nostre cor
i a les llars on s’esmortia
es revifi el foc sumort.
Fins la més xacrosa iaia
sap que avui s’ha d’alegrar.

Amb les torxes ben enceses
cal foragitar la nit;
contra bruixes i maleses
no s’hi val fer l’adormit.
Xics i grans, tothom s’enfaia
als repics del campanar.

Cada torxa, una bandera
que s’encén al grat del vent,
mentre l’alegria impera
pels carrers ràpidament.
Oh, quin goig que ens embabaia!
No el deixem mai apagar!

Tot Bagà s’enfaristola,
es desperta Galceran
de Pinós, i Cerdanyola
també canta flamejant.
Del País és la talaia
més fulgent el Berguedà.

Nit sortosa que emmiraia
l’esperança del demà:
Fia-faia, fia-faia,
és Jesús nat a la paia,
sol d’amor que no es pondrà.

(Lletra de Mn. Climent Forner)

QUAN ES CELEBRA

24 de desembre

DESCRIPCIÓ

La festa consisteix en la crema d’unes torxes, anomenades FAIES, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del tradicional “Toc d’Oració”.
Abans d’iniciar-se la crema general, s’encèn una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d’allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires La crema s’acompanya amb cants molt breus:

“Fia-faia, que nostro Senyor ha nascut a la paia”
Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. La festa de Bagà té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes a la plaça porxada.

BONES FESTES!

DSCN3591.JPGfia-faia-blog3

Per molts anys, Josep!

pastis_mario

Vau entrar a la Biblioteca més contents que altres cops. Em vau felicitar molt efusivament, abraçades, petons, i un “Per molts anys”, amb un pastís tot gran, dibuixat en un paper!

Plens de bona amistat, no hi podia faltar un parell de poemes fets per vosaltres. Us ho vaig agrair molt tot plegat. Els he posat al bloc com us vaig prometre. També els podeu trobar, com sempre, posat per l’Anna, aquí mateix, al tauler de suro.

CANÇÓ DE DESEMBRE.

3652879da75c92c

Amb aigua, neu, fred i vent, temps rigorós de l’hivern…

Mentre s’apaga el caliu

de la posta desolada,

com a flor de card morada

que el vent se’n porta, en el viu.

 

Airet del desembre,

frisa l’ànima de la cançó,

emanant de l’horitzó

damunt la planura llisa.

CALENDARI

desembre-bloc

Desembre que arribes

amb Sant Nicolau,

la neu que tu portes

fa el cim més suau.

 

L’anyada s’acaba,

t’enduus la tardor;

però amb tu torna sempre

el Nadal del Senyor.

***

I també moltes dedicatòries, moltes!

Moltes gràcies a vosaltres.

Romeo i Julieta. Final

Recordeu que les paraules que no sapiguem les buscarem en el diccionari. Tenim: profanar, vil i cripta, per una banda, i per l’altra, apotecari. Aquesta duia confusió perquè s’entenia com a “hipotecari”. Es va comentar molta estona.
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
profanar
1 v. tr. [LC] [RE] No tractar amb la deguda reverència (les coses sagrades), violar-ne la santedat. Profanar una església cometent-hi un acte criminal. 2 v. tr. [LC] per ext. Profanar la memòria dels avantpassats. Profanar el nom de la pàtria.
vil
1 1 adj. [LC] De molt baixa condició. Un vil vassall. 1 2 adj. [LC] per ext. De vil condició. A vil preu. 2 1 adj. [LC] Menyspreable pels seus baixos sentiments o capteniments. Una ànima vil. Un vil calumniador. 2 2 adj. [LC] per ext. Una vil calúmnia, traïció.
cripta
1 1 f. [LC] [AQ] [AR] Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri dels temples, que serveix de sepultura o d’oratori. 1 2 f. [AQ] [AR] Església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal. 2 f. [MD] Cavitat glandular.
apotecari apotecària
1 m. i f. [LC] [MD] [PR] Farmacèutic, farmacèutica . 2 f. [LC] en rec. Muller de l’apotecari.

portrait_of_john_gielgud_2_by_carl_van_vechten_cropped

John Gielgud,  un dels actors més populars del segle xx va interpretà a Romeu, fra Llorenç i Mercutio a l’escenari és possiblement el primer a fer tres papers de l’obra.
L’últim capítol que hem llegit explica que tot l’ardit per tornar a reunir als esposos a Màntua és idea de Fra Llorenç: aconsella a Julieta que fingeixi davant els seus pares d’acceptar el casament amb el comte, i li proporciona un elixir que Julieta haurà de prendre la vigília del casament i que la farà semblar morta durant quaranta-dues hores.
Julieta pren la poció i és enterrada amb gran pompa en el panteó dels Capulet…
rodaje28
FI del capítol

330px-my_chemical_romance_rain

La cançóThe Sharpest Lives” de My Chemical Romance diu “A Julieta li agraden els batecs i la luxúria que comanden. Deixa anar la daga i mulla les teves mans amb sang, Romeu”.
Doncs ja podem seguir, si voleu…
El patge de Romeo decideix anar ràpidament a dir-li al seu amo les últimes notícies. És més ràpid que el missatger de Fra Llorenç, perquè aquest no li ha pogut donar la carta. Va passar la nit en un monestir a prop d’allà; les autoritats li van prohibir de sortir-ne perquè hi havia una epidèmia de pesta entre els monjos. I en lloc d’això, Romeo rep, per mitjà del seu criat Baltasar, la notícia de la mort de Julieta i del seu enterrament en el panteó dels Capulet.

tomba-di-giulietta-1

                                             Tomba de la seva estimada.
Com a conseqüència d’això, Romeo creu que Julieta ha mort veritablement.Desesperat, Romeo compra a un apotecari de Màntua un poderós verí i es dirigeix a Verona. La seva irrevocable decisió és prendre la poció al costat de la tomba de la seva estimada. S’introdueix en el panteó i es lleva la vida als peus de la tomba de Julieta. Quan aquesta es desperta, troba el cos sense vida de Romeo, i ella, al seu torn, es lleva la vida. Entre Fra Llorenç i el senyor Capulet expliquen el funest desenllaç al príncep i a les dues famílies, els Capulet i els Montagú, cosa que causa una consternació general. I també el mínim consol de la reconciliació de les famílies, commogudes per la catàstrofe que ha provocat la seva enemistat.
En el que és procurat als joves esposos, les famílies Montagú i Capulet juren que les seves rivalitats cessaran definitivament. El príncep Escalus celebra el final de l’enemistat entre les dues famílies i perdona Fra Llorenç i el criat Baltasar, perquè tots dos havien intentat ajudar Romeo i Julieta.
[…] El príncep de Verona va ordenar que els esposos fossin enterrats junts.
A la làpida de la tomba va fer gravar el text següent:

“Aquí jeuen els amants de Verona, que van viure una de les històries d’amor més tristes”

Romeo i Julieta. El comiat

a_167721-a

SANT GIORGIO IN Braida

Molt a prop del Pont de Pedra i del Teatre Romà es troba aquesta església construida a  finals del segle XV. És un dels temples més importants de Verona, al costat de la gòtica de Santa Anastasia i Sant Fermo el Major.

Avui hem començat recordant els capítols anteriors; d’aquesta manera podem lligar millor la història de Romeo i Julieta. Feia temps que no llegíem res! Us faig una mica de memòria, d’acord?

El final de la baralla: Tibald mata Mercucio, i Romeo que no vol continuar amb la baralla —perquè vol fer les paus—Tibald continua volent matar Romeo, i aquest, defensant-se, mata Tibald.

[…] Romeo estava desesperat per la mort de Mercucio i de Tibald. Va fugir cap al monestir i es va refugiar a la cel·la de fra Llorenç, a qui va explicar tot el que havia passat […]

[…] La Dida, explica a Julieta que en Romeo és desterrat! ─ Vés a la teva habitació, filleta. No sé com, però et portaré Romeo. Aquesta nit el tindràs aquí amb tu i te’n podràs acomiadar […]

[…] La família Capulet plorava la mort de Tibald. Però els plors de Julieta no eren per la mort del seu cosí, sinó per la seva pròpia desgràcia i la de Romeo […]

[…] Romeo va agrair a fra Llorenç els consells i l’ajuda que li havia ofert. Se’n va acomiadar i va sortir corrent del monestir en direcció a la mansió dels Capulet. Julieta ja havia penjat la corda al balcó […]

Molt bé, veig que encara que han passat bastants dies, recordem totes les coses que els passen als nostres enamorats.a_veron-a

Ara començarem a llegir, però abans si us sembla bé, podríem fer com altres vegades: mirar al diccionari les paraules que ens han estat més difícils, aquelles que ens fan pensar: “què vol dir?”, com la paraula “brivall”.

Aquesta la buscarem al diccionari, encara que ja sé que la sabem tots: “seny”. I també “condol”, “xiuxiuejar”, “sensatesa”, “bocamolla” (aquesta es va comentar molt entre tots). I l’última per ara és: “ajornar”.

Hi havia una paraula que en Joan no entenia. Jo la vaig mirar i vaig explicar-li què volia dir. Al cap d’uns dies, pensant en aquella paraula, torno a anar a la Biblioteca i busco entre els llibres (no surten de la Biblioteca, els llibres) el que en Joan llegia. Llavors veig que algú que l’havia llegit abans va escriure a sobre “signi” quan en realitat és “sigui”.

—Ai, aquestes persones que escriuen en els llibres…

“En aquest moment va arribar Julieta. La va contrariar trobar-se amb el comte Paris, que la va saludar:
—Ben trobada, dama meva i esposa. La jove va respondre secament: —Senyor, això serà quan ens hàgim casat.
—Serà dijous, amor meu.
 —Serà quan sigui”
46976066e0b2582cdad819c74fbb1ff0.jpg
Hem buscat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans les paraules: “seny”, “condol” i “xiuxiuejar”

seny

1 1 m. [LC] Ponderació mental. Un home de seny. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen de seny.
1 2 m. [LC] Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest xicot! No estar en bon seny. Estar fora de seny. Eixir de seny. No tenir el seny complit.
2 m. [LC] ant. Sentit11 .
3 m. [LC] Campana d’una certa grossària.
4 [LC] a seny loc. adv. Del tot, completament. Tenia la guardiola plena a seny de moneda. El tren es va omplir a seny de gent.

condol

1 m. [LC] Dolor per la pena d’un altre. Accepteu l’expressió del meu condol.
2 m. [LC] Expressió de condol. Una carta de condol.

xiuxiuejar

1 v. intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
2 v. intr. [LC] Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.

I en l’Enciclòpedia Catalana:
“Sensatesa”, “Bocamolla” i “Ajornar”

sensatesa

… Etimologia: de sensat femení Qualitat de sensat. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana …

o    Font: Gran Diccionari de la llengua catalana

Els fruits saborosos

Llibre de versos de Josep Carner publicat el 1906.

… sensatesa, el control de les situacions, la família, la complaença en les petites coses de la vida quotidiana …

o    Font: Diccionari enciclopèdic de la literatura catalana


bocamoll

… Etimologia: de boca i moll 1a font: s. XV adjectiu Moll o bla de boca (dit d’un cavall, un mul, etc.). Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix. Font: Gran Diccionari de la llengua catalana …

 

ajornar

… INFINITIU ajornar GERUNDI ajornant PARTICIPI ajornat ajornada ajornats ajornades INDICATIU PRESENT …

o    Font: Conjugador català

ajornar

o    transitiu

Deixar per a un altre dia, per a més endavant, diferir.

… Deixar per a un altre dia, per a més endavant, diferir. …

o    Font: Gran enciclopèdia catalana

Llegim?….

[…] Me’l bec per tu!……..[…]

Fins al dilluns que bé!!
Abrigueu-vos bé, que fa fred!…

Premi Bones Pràctiques 2016 a Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.

 

Club de lectura premiat | Ampans

L’Associació Lectura Fàcil ha concedit el Premi Bones Pràctiques 2016 a Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Es tracta d’una iniciativa que té l’objectiu de premiar projectes de diferents àmbits que utilitzin materials de Lectura Fàcil per promoure la lectura, la inclusió social i la democràcia informativa i s’hi han presentat una vintena d’experiències de tot l’estat espanyol.

El Club de Lectura Fàcil, fruit de la col·laboració entre Ampans i la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, va néixer a finals del 2014 amb l’objectiu de fomentar la lectura entre les persones amb discapacitat intel·lectual dins d’un entorn comunitari, la biblioteca. El grup, que es reuneix un cop a la setmana, està format per vuit persones usuàries d’Ampans i les sessions estan programades i dinamitzades per un voluntari, una bibliotecària i una professional d’Ampans.

Els integrants del Club de Lectura Fàcil es reuneixen un cop a la setmana per llegir, comentar, valorar i intercanviar impressions sobre l’obra. El projecte no solament va dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual sinó que té com a objectiu obrir-se i convertir-se en una nova oferta cultural per la població general.

El Club de Lectura Fàcil es va presentar al Premi de Bones Pràctiques a través d’un vídeo on es mostra l’experiència en una de les sessions. El lliurament dels Premis va ser ahir durant la I Jornada de Biblioteques inclusives, un projecte que vol establir uns mínims per aconseguir que totes les biblioteques públiques catalanes siguin espais inclusius. Es tracta no només de complir amb el marc legal i teòric sinó de donar oportunitat de futur a totes les persones amb discapacitat per tal de garantir la seva plena inserció a la societat