Una altra baralla. 1

el-balcn-de-la-casa-de-juliet-en-verona-51822940

                                                          El balcó de la casa de Julieta.

Molt bé, ja estem tots d’acord que diversos punts de Romeu i Julieta estant aclarits (i tot veien que una jove que ha vingut amb vosaltres ens està gravant en vídeo), podem començar quan vulgueu.

 Qui vol començar a llegir?

Una altra baralla. 1
Verona és una bonica ciutat del nord d’Itàlia.
Durant el segle XIV era una població comercial molt pròspera.


Una ciutat pròspera vol dir que és rica i amb molta activitat […]

 L’obra consta de cinc actes. El primer acte serveix, essencialment, per exposar la situació inicial d’enemistat entre les dues famílies, Montagú i Capulet, i per presentar els personatges. Els criats d’una i altra família inicien una baralla multitudinària en una plaça de Verona, que només cessa després de la intervenció del príncep Escalus.

Aquest, cansat de les constants disputes entre els dos bàndols enfrontats, fa una advertència pública en virtut de la qual es castigarà amb la mort els qui siguin responsables de nous aldarulls. A més, cita per separat els caps de les famílies Montagú i Capulet per parlar del tema i mirar de trobar una solució satisfactòria per a tothom. L’acte continua amb la presentació dels altres personatges.

El jove Romeu, de la família Montagú, que no havia participat en la baralla, es mostra malenconiós mentre conversa amb el seu amic Benvòlio. La raó d’aquesta actitud és l’amor; Romeu manifesta a Benvòlio que està enamorat d’una dama, Rosalina, però es tracta d’un amor no correspost, i això el fa patir. Tot i que el comte Paris demana al senyor Capulet la mà de la seva filla, Julieta, aquest considera que encara no és hora de parlar de casament.

En qualsevol cas, sí que li deixa clar que el considera un candidat adequat i el convida al ball que té previst oferir aquell mateix vespre a casa seva. El senyor Capulet lliura a un criat una llista de persones que ha d’anar a trobar, a propòsit del ball, però el criat –que no sap llegir–, un cop al carrer, es troba amb Romeu i li demana que li llegeixi el contingut del paper. D’aquesta manera, Romeu s’assabenta de la celebració del ball.

 Benvòlio li recomana que hi assisteixi perquè, de ben segur, comptarà amb la presència de Rosalina, i així, quan la vegi, s’adonarà que no n’hi ha per a tant.

Tot seguit ens és presentada Julieta, mentre parla amb la seva mare i amb la dida. En aquesta conversa, la senyora Capulet planteja a la filla la pretensió de Paris de casar-se amb ella, i Julieta respon, obedient, que farà el que els seus pares vulguin.

Al vespre, després que Romeu s’hagi trobat amb diversos amics i, tots disfressats, hagin arribat a casa dels Capulet, s’esdevé el ball, durant el qual Julieta i Romeu enllacen les mirades i queden embadalits l’un per l’altre. 

Tibald, el nebot de la senyora Capulet, s’adona de la presència de Romeu, un Montagú, i ho considera una provocació. Quan és a punt d’usar la força per treure’l del ball, el senyor Capulet li ordena que no faci res, atès que Romeu no ha causat cap problema. L’acte es clou amb la descoberta, per part dels dos amants, que la persona que estimen forma part de la família rival. Tot i això, aquest fet no els fa desistir del desig de retrobar-se.

Presentació de “Romeo i Julieta”, William Shakespeare (1597)

Club de Lectura en veu alta

romeoandjuliet1597

Biblioteca de Balsareny i Fundació AMPANS

Octubre 2016

L’últim llibre que hem llegit ha sigut ‘Les mateixes estrelles’, de Núria Martí. Com sempre, estem agraïts a l’escriptora i a l’Editorial “Lectura fàcil”, perquè llegir un dels seus llibres és veritat que és un plaer, i ens permet compartir idees, pensaments i experiències.

L’obra que començarem avui penso que és un tema totalment diferent dels que hem fet fins ara. Es tracta, com veieu, d’una de les obres més populars de l’autor anglès William Shakespeare. El 26 d’abril de 1564 va ser batejat a l’església de la Santíssima Trinitat de Stratford. Tradicionalment s’ha establert el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, com a data de la seva naixença. Va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. I va morir el 23 d’abril de 1616 segons el calendari julià; 3 de maig de 1616 segons el calendari gregorià. Per tant, tal com us va explicar l’Anna dilluns passat, aquest any es commemora el IV Centenari de la seva mort, junt amb la de Miguel de Cervantes. També se celebren els 700 anys de la mort de Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316)

‘Romeo i Julieta’ és una tragèdia escrita per William Shakespeare l’any 1597. Explica la història dels amors de Romeo i Julieta, dos joves que pertanyen a famílies enfrontades, els Montagut i Capulet, i que han passat a ser l’encarnació artística d’un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé un símbol i model literari, i un dels màxims exemples de parelles desgraciades.

romeo_juliet_the_friar

Com ja sabeu es tracta d’una de les obres més populars de l’autor anglès i, al costat de Hamlet (recordo que en anomenar Romeo i Julieta us va vindre a la memòria en Hamlet),Romeo i Julieta és la que més vegades ha estat representada. Encara que la història forma part d’una llarga tradició de romanços tràgics que es remunten a l’antiguitat, fixeu-vos que l’argument està basat en la traducció anglesa (The Tragical History of Romeus and Juliet, 1562) d’un conte italià de Mateo Bandello.Per la seva banda, el 1582, William Painter en realitzà una versió en prosa a partir de relats italians i francesos, que va ser publicada en la col·lecció d’històries ‘Palace of Pleasure’. Shakespeare va prendre diversos elements de les dues obres tot i que, amb l’objecte d’ampliar la història, va crear nous personatges secundaris, com Mercutio i Paris. (que no sé si sortiran en el llibre que llegirem ara).

Durant la major part del segle XX, als crítics no els agradava gaire; la comparaven amb les quatre grans tragèdies que Shakespeare escrigué en la primera dècada del segle XVII (Hamlet, El Rei Lear, Macbeth i Otel·lo). Però en les últimes dècades aquest punt de vista s’ha revisat i, mirat des d’una nova perspectiva, la tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària. En efecte, en la tragèdia es fonen l’amor i la mort, i és comparada amb “una tempesta de sang” on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita. L’èxit de l’obra propicia contínues adaptacions per als escenaris, el cinema, els musicals i l’òpera.

Ja no puc dir res més, sinó desitjar que us agradi tant com totes les que hem llegit i explicat. També hem comentat totes les coses què més hem necessitat, hem vist vídeos, fotos i textos en el blog, junt amb els llibres i mapes que l’Anna ens ha posat a l’abast. Crec que res més per ara.

Moltes gràcies per tot.

Tot el meu agraïment a Ramon Carreté que ha corregit el text, i també a la Biblioteca de Balsareny i AMPANS, per la seva col·laboració. Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

“Les mateixes estrelles” 6

090830114051_sp_aguirre_526x395-1

La nit del 2 de setembre van arribar al port de Valparaíso, on desembarcaren el matí del 3 (just abans de començar la Segona Guerra Mundial). […]

Començava una nova vida plena d’il·lusions i ganes de viure. Eren els rojos derrotats per les armes (els feixistes van vèncer, però no van convèncer).

(Voldria fer referència que l’altre dia vaig trobar un vídeo on un senyor que havia anat en aquest vaixell explica que, en acabar “l’Himne de la Llibertat”, els catalans van cantar “l’Emigrant”. Minut 13:00)

   Molt emotiu, molt!

Just en el moment que van acabar de llegir, tots vam quedar en silenci, i va durar bastants segons. Després, tots vam deixar el llibre sobre la taula. Va ser emocionant! L’Anna, la vostra monitora, va trencar el silenci i us va preguntar si enteníeu la frase final:

“Les estrelles del cel de França són les mateixes estrelles del cel de Xile. Les mateixes estrelles”

Cada un de vosaltres va dir una cosa diferent, però gens desencaminada cap d’elles. Tots vam entendre que són les mateixes estrelles.

Ja hem acabat de llegir aquesta història i l’hem comentat molt i molt bé. Tots en sabeu força, d’història.

montaje_de_valparaiso

                                 

                            

Escolteu-me un moment, si us plau. Per acabar només volia dir que el Winnipeg no és només el nom d’un vaixell. Des de 1939, s’ha convertit en sinònim de solidaritat, d’esperança, de lluita, de vida, d’il·lusió. Conceptes que avui en dia costen de trobar, i per això és tan necessari rescatar aquesta història, divulgar-la i situar-la a la vista de tothom, perquè tothom la tingui present i vegi que les utopies són realitzables.

Moltes gràcias a tots.

Ve l’Anna, la nostra bibliotecària, i ens porta un llibre nou. És “Romeo i Julieta”, de William Shakespeare. Tots dieu que és una novel·la d’amor. Ja ho veurem…

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

 

“Les mateixes estrelles” 5

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

“Les mateixes estrelles” 4

masia

Quan es va fer de nit, la policia francesa va deixar passar amb mala cara les dones i criatures. La Teresa i la Miranda van caminar sense saber on anaven. Al final van veure allà lluny una casa molt gran.

dibujo-bombardeos-guerra-civil-espanola_ediima20141013_0645_6

                     Dibuix d’un nen que recull bombardejos durant la Guerra Civil espanyola

La família que hi vivia els va acollir. Era una gent extraordinària. Tenien una filla de l’edat de la Miranda, i es van fer molt amigues. Un dia la Teresa els va fer una nina amb trossos de roba, dos botons perquè semblessin els ulls i fil de llana per als cabells. A dins de la nina ho va omplir amb palla. La Miranda era feliç, però la mare cada dia que passava veia el futur amb més preocupació. No podien tornar a casa seva perquè hi havia l’enemic, i era impossible quedar-se per sempre a França.

campos-en-francia

ffdf03e4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_5-1

Mapa dels camps de concentració,  i foto dels refugiats pels carrers de Cotlliure

Ara parem un moment de llegir i comentem una mica més tot el que ha passat fins aquest moment.

—Sabeu alguna cosa de la Guerra Civil espanyola?

—Heu anat alguna vegada als Pirineus? I com són?

—La imatge de la portada, què us suggereix? (1. Soledat. 2. Esperança.3. Felicitat. 4. Res).

—Què passa a l’estació?

—Què els va oferir per menjar la pagesa la primera nit?

—Com era la relació de la Miranda amb la Sara?

—Què va fer la Teresa per a les nenes?

—Què et sembla el llibre fins ara? (1. T’agrada? 2. Es fa llarg? 3. Es fa molt pesat?).

—I la mida de la lletra? (1. Està bé. 2. No la pots llegir. 3. T’és igual.)

—Què va llegir la mare de la Miranda al diari de l’estanc?

—Qui era Pablo Neruda?

Molt bé; si us sembla, podem continuar. Mercè, et toca a tu. T’agrada?

—Sí.

winnipeg_neruda1

El President xilè Pedro Aguirre va donar suport a aquesta iniciativa del poeta. Una hospitalitat en el moment més dramàtic, que va cimentar la solidaritat entre els dos pobles.

3. UN VAIXELL RUMB A XILE

Un dia, la Teresa va acompanyar la Maria Bertrand a buscar arròs i farina al poble. Van entrar en un estanc, a comprar tabac per al senyor Bertrand. La Teresa va poder donar un cop d’ull als diaris.

Deien que es preparava una altra guerra a Europa i que França estava en perill. Això encara la va amoïnar més […]

[…] També va poder llegir una notícia molt curta, que era a la primera plana.

Un poeta de Xile, un país d’Amèrica del Sud, havia arribat a França. Es deia Pablo Neruda […]

Lectura Fàcil. Pág, 21 i 25

Aquest poeta i polític xilè volia ajudar els refugiats de la guerra d’Espanya […]

—Miranda, aquest vaixell ens durà a Xile

La Miranda feia que sí amb el cap, com si no entengués res. Però per primer cop va somriure, va estrènyer la nina contra el seu pit i la cara se li va il·luminar d’esperança.

—Gràcies, Mercè.

—Un moment si us plau. Ja que parlem de Neruda us explico més ampliat que abans qui era i què va fer.

Pablo Neruda des de l’any 1927 exercia la seva carrera de diplomàtic. Arribà a ser cònsol en diverses ciutats com Singapur, Sri Lanka o Madrid, on va conèixer personatges com García Lorca o Rafael Alberti.

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola l’any 1936 i fou assassinat Lorca, es comprometé fermament amb la causa republicana, especialment des de París, on va ser nomenat cònsol especial per a la immigració espanyola pel president de Xile, Pedro Aguirre Cerdá. Neruda fou l’artífex del viatge del Winnipeg a Xile i del trasllat de més de 2.000 refugiats espanyols a aquell país.

Plantejà la seva agosarada proposta al president Aguirre en un moment crític, ja que la zona central de Xile acabava de ser assolada per un terratrèmol i la Segona Guerra Mundial estava a punt d’esclatar. Ell i la seva esposa,Delia del Carril, es van encarregar de fer la selecció de persones que demanaven ser traslladades a Xile des de l’ambaixada del seu país a París, juntament amb el SERE (Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols), òrgan del govern republicà a l’exili promogut per Negrín amb l’objectiu d’ajudar els refugiats amb l’aportació de subsidis i organitzar el seu trasllat .winnipegs-trip

a d’altrespaïsos

El vaixell Winnipeg havia estat construït el 1918, a les drassanes Atéliers et Chantiers de France a Le Havre, i era propietat de la Compagnie Générale Transatlantique. Quan Neruda va contractar-lo, l’any 1939, el Winnipeg cobria la línia Marsella -costes d’Àfrica amb una tripulació de 20 persones. Amb anterioritat a l’odissea xilena, el Winnipeg havia traslladat ja un bon nombre de refugiats des del port d’Alacant fins a Orà a principis del mes de març de 1939.

En el petit port de Trompeloup-Paillac, prop de Bordeus, les bodegues del Winnipeg es van habilitar amb fileres de lliteres per donar cabuda a 2.050 persones: 1.160 homes, 540 dones i 350 nens. Un cop efectuades les oportunes verificacions burocràtiques i després de passar un examen mèdic i ser vacunats, la matinada del divendres 4 d’agost de 1939, els tripulants embarcaven en el vaixell per ser traslladats a Valparaíso (Xile).

Un mes va durar el viatge entre Trompeloup i Valparaíso a través d’un oceà Atlàntic infestat de submarins alemanys. El 15 d’agost el Winnipeg travessà el canal de Panamà i el dia 2 de setembre de 1939 arribà al port xilè de Valparaíso després d’haver fet escala a Àfrica, on ja havien desembarcat alguns dels refugiats per iniciar una nova vida.

A Valparaíso van ser rebuts per diverses autoritats xilenes, representants del govern i membres del Comitè Xilè d’Ajuda als Refugiats Espanyols.

Uns 1.200 van ser conduïts en tren des de l’estació Mapocho fins a Santiago, on els esperava gran part de la població xilena, que els preparà una rebuda triomfal.

D’aquella gesta solidària el poeta Neruda va compondre el poema “Misión de amor” publicat en la seva obra “Memorial de Isla Negra”, del qual reproduïm aquest fragment:

“Que la crítica borre toda mi poesía, si quiere, pero que no se olvide nunca este poema que hoy recuerdo:”

Misión de amor

Yo los puse en mi barco.

Era de día y Francia

su vestido de lujo

de cada día tuvo aquella vez,

fue

la misma claridad de vino y aire

su ropaje de diosa forestal.

Mi navío esperaba

con su remoto nombre “Winnipeg”

Pero mis españoles no venían

de Versalles,

del baile plateado,

de las viejas alfombras de amaranto,

de las copas que trinan

con el vino,

no, de allí no venían,

no, de allí no venían.

De más lejos,

de campos de prisiones,

de las arenas negras

del Sahara,

de ásperos escondrijos

donde yacieron

hambrientos y desnudos,

allí a mi barco claro,

al navío en el mar, a la esperanza

acudieron llamados uno a uno

por mí, desde sus cárceles,

desde las fortalezas

de Francia tambaleante

por mi boca llamados

acudieron,

Saavedra, dije, y vino el albañil,

Zúñiga, dije, y allí estaba,

Roces, llamé, y llegó con severa sonrisa,

grité, Alberti! y con manos de cuarzo

acudió la poesía.

Labriegos, carpinteros,

pescadores,

torneros, maquinistas,

alfareros, curtidores:

se iba poblando el barco

que partía a mi patria.

Yo sentía en los dedos

las semillas

de España

que rescaté yo mismo y esparcí

sobre el mar, dirigidas

a la paz

de las praderas.

Acto conmemorativo a 10 años del fallecimiento de Pablo Neruda

Grabación en vivo desde el Teatro Caupolicán en Santiago de Chile

http://www.nerudavive.cl/images/audios/aniversario_neruda1.mp3

http://www.nerudavive.cl/images/audios/aniversario_neruda2.mp3

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.

“Les mateixes estrelles” 3

ffdf03e4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_7

Moltes vegades hem parlat que les guerres tenen un alt cost humà, social, econòmic i polític, però també patrimonial, perquè els arxius, els museus, les biblioteques, el patrimoni arquitectònic i les obres d’art també en poden ser víctimes. Aquest va ser el cas de la Guerra Civil, en què es va destruir un patrimoni molt valuós pertot arreu.

Ara parlem d’una família destruïda. Només ens queda una mare i filla soles, i intentant fugir com puguin cap a un altre país.

La mare ha de prendre una decisió. Són a l’estació i voldrien agafar un tren per anar-se’n. Ja veieu que tenen dues possibilitats: o agafar el tren amb tota mena de perills, o anar caminant passi el que passi.

Cadascú de vosaltres ha donat la seva opinió sobre què han fet la Teresa i la Miranda, mare i filla. Penso que els vostres comentaris són excel·lents, expressen molt bé tot el que comporta una emigració com aquella. I com diu l’Enric, tampoc sabien quin tracte rebrien quan arribessin a França, tant si era amb tren com a peu.

L’Enric i en Roger han llegit moltes coses sobre situacions semblants. No vull deixar passar l’oportunitat de dir que en Jordi, de matemàtiques, en sap molt, però de camins i pobles que ens duguin fins a França també.

(Ep! i una altra cosa: vaig publicar un post aquest estiu dedicat al Jordi posant-li el problema del gra de blat en un joc d’escacs.

Dóna com a resultat 18.446.744.073.709.551.615. Divuit trilions 446.744 bilions 73.709 milions 551.615. I en Jordi ha dit que faltava poc per arribar als divuit (18) trilions i mig, i que acabava en 600. Felicitats!)

La qüestió és que mare i filla van caminar hores i hores fins que van arribar a la frontera molt cansades,amb els peus molls i les mans gelades. Les mantes no servien de gran cosa. També tenien molta gana.ffdf03e4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_8

Ara ve allò que dèieu. Esperaven que a França les rebrien amb els braços oberts, però els policies francesos no deixaven passar ningú. I ara, què faran?

Per cert, comentem amb l’Anna (la vostra monitora) i també amb l’Anna (la nostra bibliotecària) que teniu tots un gran nivell llegint, i personalment veig que heu agafat molta afició a aquesta història.

. Sempre procuro donar la referència editorial,  i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos  d’Internet i Viquipèdia.