El fantasma de Canterville

12880e4d084b1cd4478a20414ea0405c

 Aquest mes estem llegint El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde, una història sobre un castell encantat i una família que no està disposada a deixar-se espantar.

El fantasma de Canterville és una de les obres més llegides d’Oscar Wilde, i se n’han fet unes quantes adaptacions al cinema. Explica la història d’un fantasma que veu com el seu poder sobre els vius s’esfuma quan s’instal·la a casa seva una família de nord-americans gens supersticiosos. En el fons, la novel·la fa una crítica de la societat anglesa del segle XIX, encarcarada per creences molt antigues, i, també, de la societat nord-americana, que és jove i -segons l’autor- no creu en gaires coses, llevat de l’èxit i dels diners.

Oscar Wilde va néixer a Dublín, Irlanda. Un cop acabada la universitat, es va fer molt famós a Londres per les seves obres i el seu peculiar estil de vida. Les comèdies, els contes, les novel·les i els articles que escrivia, en què criticava d’una manera descarada la societat anglesa, tenen un èxit esclatant. Destaquen, entre d’altres, El retrat de Dorian Gray i El príncep feliç. Però es va guanyar molts enemics, que van aconseguir portar-lo a judici i empresonar-lo injustament, a causa de la seva  homosexualitat

Va sortir de la presó al cap de dos anys, amb poca salut, i es va exiliar a França. Va morir a París.

 

Avui hem tingut molt temps per llegir diversos capítols. Sense adonar-nos-en, ja som a la plana 41.

La profecia.

Penso que avui ens ho hem pres més bé que l’altre dia. Avui tothom li havia perdut la por al fantasma. Pensàvem més en la pobra senyora que sempre s’enduia els esglais, que no pas en si feia o no feia ganyotes als retrats del senyor i la senyora Otis.

“A més a més, un vespre va fer el cor fort i va entrar a l’habitació del senyor Otis per agafar el lubricant Sol Naixent.

Al principi li feia vergonya utilitzar-lo, però després n’estava content. Gràcies a aquell producte, les seves cadenes rovellades ja no grinyolaven i podia passejar sense que el sentissin”.

[Fer el cor fort vol dir esforçar-se per superar les dificultats o els perills]

 

descarga (2)
Com els altres dies anàvem llegint una plana cadascú, això si, sota la mirada de la Joani, que es veu de seguida que tot això li agrada força.

Però ha arribat un moment que ha anat molt bé que l’Om llegís moltes planes, totes seguides, perquè ja estàvem una mica cansats,  igual que el fantasma, que es va cansar de burlar-se dels retrats dels Otis.
A poc a poc, els uns anaven a buscar unes altres lectures que han trobat per la biblioteca. No saben bé el que s’han perdut!
La Joani ha tret de la seva bossa moltíssims poemes fets per ella. L’altra companya i jo n’hem llegit un parell. Són preciosos. És el seu somni. Diu que cada tarda que en fa un pensa en el dia que vegi el seu poemari en una llibreria. Sempre li han agradat Machado, Garcia Lorca….i altres. Quan pot s’acosta a l’Hospital de Sant Joan a visitar els nens amb càncer, i els llegeix el que fa ella.
Li he posat un llibre de poesies per a infants a les mans, abans d’anar-se’n.

A mi també algú me l’ha posat

Deu haver estat el fantasma…
És un llibre dedicat al públic infantil,   també a tots els que ens sentim nens … Encara.
“Nens i poetes junts una altra vegada, perquè no se’ns assequi als homes seriosos la rosada matinal de la paraula” Recorda aquesta frase, Joani, i tu també, Laia. (No és meva, es veu de seguida, oi?).
En un altre moment parlarem de teatre, si voleu, que si voldreu, n’estic segur.
Ep!, però de teatre en parlarem tots. No s’hi val, a fer una actuació només la Laia i en Jordi, i els altres no.

La Profecia.
Uns quants dies més tard,
Virginia i el jove duc de Cheshire
van sortir a passejar en poni.
Després de cavalcar i cavalcar,
Virginia es va estripar el vestit en saltar una tanca.

–A qui li toca la següent plana?….
Ah! Perdó.[Una profecia és l’anunci d’una cosa que  ha de passar].

Tot el meu agraïment a Ramon Carreté que ha corregit el text, i també a la Biblioteca de Balsareny i AMPANS, per la seva col·laboració. Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives. Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Viquipèdia.

Anuncis

3 respostes a “El fantasma de Canterville

  1. Retroenllaç: Paper Reciclat – Vivències a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s