TRAMPA DE FOC, DE NÚRIA MARTÍ CONSTANS.

Triangle Shirtwaist Factory

Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.
En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ben important. A les fàbriques de roba  hi treballaven moltes persones, amb sous baixíssims i sense seguretat. Mentre els amos es feien rics, els treballadors passaven gana i malvivien, però alhora, protestaven, s’organitzaven i lluitaven.

Amb aquesta lectura tindrem ocasió de conèixer una de les tragèdies laborals que van tenir lloc a principi del segle XX: l’incendi a la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, on van morir 146 persones, la majoria noies.

Aquest fet tràgic va obrir el debat sobre les condicions de treball de les fàbriques i va servir per assignar el dia 8 de març com el Dia internacional de la dona.images (2)

Un tema que de ben segur ens hauria de fer parlar molt, perquè han  passat molts anys i encara hi ha molts llocs el món que passa el mateix. I no solament a les fàbriques del tèxtil, sinó també altres feines i altres llocs. I si això és trist, encara ho és més saber que nosaltres els comprem el que ells fan a preus d’esclaus.

Podrien posar com a exemple molts llocs d’Àfrica on fan treballar els nens, a les mines. Fàbriques a L’Índia, a la Xina, i altres llocs que treballen sense contracte, privades de llibertat i en condicions insalubres durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros diaris.  No fa gaire, parlava una d’aquestes noies i deia que amb el que ella cobra en una setmana (uns 6 euros) nosaltres comprem aquesta samarreta (una) en una de les botigues que les hi compren a ells.  I nosaltres la paguem per uns 10 a 12 euros. I són botigues molt conegudes per tots nosaltres.  Resulta immoral!

 

 La novel·la que ara llegireu reflecteix aquesta lluita.La mateixa lluita que van protagonitzar tantes dones a tants països diferents per aconseguir millores a les feines i igualtat de drets amb els homes, i que va dur, a la llarga, a una gran transformació de la societat.

Que tingueu bona lectura, amics!

AMÈRICA: LA TERRA DE LES OPORTUNITATS.

estatua-de-la-libertad-primera-imagen-en-color

Aquesta imatge és considerada la primera fotografia en color de l’Estàtua de la Llibertat. Il·lustrava un article sobre la mateixa, i publicat a la revista National Geographic el 1930
Extret del bloc. historiasdenuevayork.es

La Bettina i la Laura miraven l’Estàtua de la Llibertat amb els ulls ben oberts.

Eren germanes bessones, tenien 17 anys i aquella estàtua era la més grossa que havien vist mai. Gairebé era tan alta com una muntanya.

La figura representava una dona amb una corona de 7 punxes al cap i la mà dreta enlaire. Semblava que els donava la benvinguda a Amèrica.

Era el gener de 1911 i la Bettina i la Laura acabaven d’arribar a la duana de Nova York amb el seu pare. Havien viatjat durant 3 setmanes a les bodegues fosques d’un vaixell grandiós tan plenes d’homes i dones, de nens i nenes que ningú s’hi podia moure gaire. Estaven molt cansades. Tan cansades que, ara que trepitjaven terra ferma, a la Laura li semblava que les forces l’abandonaven.

-Va, Laura! No et fa il.lusió ser a Nova York?- va dir la Bettina a la seva germana.

La Bettina sempre animava la Laura, però havien patit tant que la Laura va haver de fer un gran esforç persomriure.

L’any passat havia estat un any molt dur a Itàlia, on havien viscut sempre.

images (4)
carpathia-54
                                       Buque de la época.  historiasdenuevayork.es.

—Molt ben llegit. Veus com el que diu l’Anna (la teva monitora) té raó. Quan veiem un punt, ens parem un moment.  El punt indica pausa forta en el text i final de frase. 
Ara si em permets, voldria dir una cosa respecte a una paraula que sembla que no s’entès gaire. És “la Duana”.
La duana és una oficina governamental oficial per al control de moviment d’entrades i sortides de mercaderies cap a l’exterior o provinents de l’exterior. En alguns països les duanes també controlen l’entrada i sortida de persones, en d’altres ho fan altres organismes.
Estem d’acord?
Doncs podem continuar, si us plau.

Sí, ja hi són. Una terra nova on tot era possible.
Heu vist quin dibuix tenim aquí? Si us fixeu representa un mapa de la ciutat de Nova York l’any 1911, veureu la fàbrica Triangle, i a sota, la Petita Itàlia. Això representa el barri o el lloc de la ciutat que  venien a viure tots o gran part dels emigrants italians.
Mireu, ja que pregunteu per què d’aquesta emigració o d’altres, tractaré d’explicar-vos que així com aquesta no va ser per motius de guerra, sinó perquè van sentir a parlar molt d’Amèrica, i tothom deia que era la terra de les oportunitats, aquí Espanya va ser per motius de la guerra civil (que ja n’hem parlat moltes vegades) També pregunteu per què s’insulta a l’immigrant italià.

Jo també he pensat moltes vegades amb això que ara pregunteu. No se si us contesto bé, o no. Suposo que és degut al fet que hi ha persones què tenen tendència a creues una mica superiors sobre altres persones que arriben de fora en aquell moment i que són més pobres que ells, i tenen poca cultura. Aquella vegada eren els italians als Estats Units. Després eren els espanyols, cap a Europa, o feien cap a Catalunya.

estacion de francia
Cap a Europa
190525_170150769703891_170144989704469_398089_2370153_n

A Catalunya

Molts són els països que hi han emigrat. Espanya va fer cap a Europa a principis dels anys seixanta. Aquí les taxes d’atur creixien dia a dia. I en Franco va prohibir la pluriocupació (més d’una feina) i moltes persones que treballaven en diversos llocs per subsistir van passar a ser pobres. Però Europa necessitava mà d’obra per a les seves factories i el franquisme eliminar potencials focus de conflictivitat social, és a dir, molta gent que passava gana en aquest país.

Dos milions de persones van partir fora d’Espanya, segons els registres del Règim, la meitat d’ells sense contracte de treball, i el 80% analfabets. Molts no sabien on era al mapa aquest lloc anomenat Alemanya o Suècia;

El tren de la memoria

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-tren-memoria/1797667/

La  piel quemada http://vivenciesjosep.blogspot.com.es/2016/05/espana-escondida-entre-el-sol-y-las.html

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives,  i dedicades a les persones amb discapacitat intel·lectual  http://www.ampans.cat/

Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

Anuncis

7 respostes a “TRAMPA DE FOC, DE NÚRIA MARTÍ CONSTANS.

    1. josep

      És molt interessant, i el fet de quedar “enganxat” de seguida el la història de les noies treballadores doncs més que més. He trobat totes les fotos originals, menys el vaixell que les va dur fins a Nova York. Vídeos d’alguna pel·lícula molt antiga, en anglès. Ho tinc tot preparat. Segurament l’únic que sigui modern és la cançó de Nino Bravo.
      En aquesta ocasió, i ja que el llibre només té 94 planes ho faré tot seguit. És que trobo empipador que per llegir-lo s’hagi de tirar molt enrera per veure el capítol (I).
      Moltes gràcies.

      M'agrada

  1. Biblioteca

    el grup que ha llegit el llibre amb el Josep valora molt el fet que el llibre sigui una història real i que aquests fets, juntament amb altres desgràcies, va fer que s’iniciés la lluita per assolir drets socials i laborals.

    Estem tots molt agraïtS al Josep per la gran tasca que ha fet, tant de sinopsis de les nostres sessions com de recollida de fonts i més informació.

    Club de lectura de la biblioteca Pere Casaldàliga i AMPANS

    Liked by 1 person

    1. josep

      Anna, el que estic agraït són jo amb tots ells, i per descomptat amb tu i la biblioteca
      Res em faria més il·lusió que hi haguessis agafat més coincidència de la que ja tenien sobre aquests tema. Els tornarem a veure al setembre, i n’estic segur que cada dia que vinguin sortiran igual o més contens que fins ara.
      Moltes gràcies.

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Preguntes a Núria Martí, escriptora – Vivències a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s