Trampa de foc, de Núria Martí Constans (El vuitè pis: foc!)

 

98741d_35be78a3cf674dbb970804b22866203c

Avui no hem llegit gaire, bé no tant com altres dies, el que hem fet és parlar molt. M’agrada quan parlem del tema del llibre. I si aquesta història parla de diverses coses millor que millor. Avui s’han reunit moltes d’aquestes coses en pocs capítols. La Laura i en Marc s’enamoren. La Bettina cada dia que passa veu més clar que no poden seguir per aquell camí, i s’implica tant com pot en la lluita contra l’explotació laboral.
A vosaltres amics meus, avui us semblava que les dues germanes bessones que sempre pensaven igual, a partir d’ara ja no seria el mateix. Però és  clar, penseu que aquí ens trobem amb dues coses diferents. Una és el cas de la Bettina (que és el cas de totes les dones) i l’altre és el cas de la Laura que li sembla que està embarassada. I aquesta diferència ens pot semblar que la Laura és una mica poruga. Jo crec que no és poruga, encara que la Bettina sigui una mica més decidida. Mireu si n’hi ha de coses…

images (8)
Les pèssimes condicions del treball. Un amo que només somia amb els diners sense importar-li el més mínim si els seus empleats ho passen malament o no. Que els fills no vagin a l’escola tampoc li importa. (ja ho heu dit molt bé tot això de l’escola) Molt interessant el vostre punt de vista.
També ha sortit el tema d’un amo que si li agrada una noia, fa el possible per anar amb ella. I si ella no vol l’endemà no tornarà a la feina. Malalties degudes a la ventilació inexistent, moltes hores, poca llum, poc menjar… Un núvol de pols del fil del cotó ho omple tot. Ningú parla, fins que la Bettina que ja feia dies que protestava i animava  les companyes dient-los que no podien seguir d’aquella manera, en cas contrari es posarien més malaltes o moririen.

images (11)

El Triangle era una  empreses que no s’havia adaptat a la modernització,  com sí que havien fet altres que es preocupaven  una mica més pels seus empleats. Posar escales d’emergència, mitjans contra incendis, ventilació, neteja, i més coses que elles demanaven. També passava que les altres empreses pagaven més de sou. És clar que ja hem dit que no eren totes les empreses, és per aquest motiu que cada cop més les treballadores s’unien més i més, encara que fossin de països diferents.


Recordeu que el senyor King, sempre deia que l’edifici era segur, modern, que no calia patir si es calava foc. De fet, el senyor King sabia molt bé que si passava això uns quants cubells d’aigua a cada planta no podrien apagar un foc. Ell sabia molt bé que uns pisos més avall  una  altra empresa  on feien capes i abrics, hi havia hagut focs petits però ells ho havien pogut apagar de seguida.

—A més ja hem dit que les portes les tenia tancades perquè no robessin les bruses que elles cosien—
La Bettina havia parlat amb el senyor King.

huelga-mujeres-new-york

EL VUITÈ PIS: FOC!

Del que dèiem de les piles de retalls, dels patrons (que tan bé explicava l’Anna, la vostra monitora) de tots aquells munts de retalls que no es llençaven, cistells, bruses pertot arreu. I el terra i les taules eres de fusta, igual que les cadires. Els homes no tenien prohibit fumar. El senyor King que no feia cas a la Bettina quan li demanava més mesures de seguretat.
Una noia,  mentre cosia, va veure el fum.

th
—Foc, foc! Va cridar.
Les noies (ja veieu com estan de juntes a la foto: gairebé no tenen lloc per a moure’s) es van atabalar molt. No podien sortir.
(Si em deixeu un moment voldria dir que tot això us fa molta ràbia. Ja ho veig!, però sobretot a un de vosaltres. M’he quedat amb les ganes de preguntar-li moltes coses, però com si fos un combat de boxa s’ha acabat el temps i no he dit res. La vostra monitora ha dit que era l’hora d’anar-vos-en) Ja l’hi preguntarem!
Jo també us deixo, i ho faig deixant unes fotos originals (com totes) i algun vídeo.

Quina angoixa!!….

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.

Anuncis

TRAMPA DE FOC, DE NÚRIA MARTÍ CONSTANS.

Triangle Shirtwaist Factory

Els primers anys del segle XX van ser anys d’avenços, creixement i revolució.
En aquell món dinàmic, les dones hi van tenir un paper ben important. A les fàbriques de roba  hi treballaven moltes persones, amb sous baixíssims i sense seguretat. Mentre els amos es feien rics, els treballadors passaven gana i malvivien, però alhora, protestaven, s’organitzaven i lluitaven.

Amb aquesta lectura tindrem ocasió de conèixer una de les tragèdies laborals que van tenir lloc a principi del segle XX: l’incendi a la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, on van morir 146 persones, la majoria noies.

Aquest fet tràgic va obrir el debat sobre les condicions de treball de les fàbriques i va servir per assignar el dia 8 de març com el Dia internacional de la dona.images (2)

Un tema que de ben segur ens hauria de fer parlar molt, perquè han  passat molts anys i encara hi ha molts llocs el món que passa el mateix. I no solament a les fàbriques del tèxtil, sinó també altres feines i altres llocs. I si això és trist, encara ho és més saber que nosaltres els comprem el que ells fan a preus d’esclaus.

Podrien posar com a exemple molts llocs d’Àfrica on fan treballar els nens, a les mines. Fàbriques a L’Índia, a la Xina, i altres llocs que treballen sense contracte, privades de llibertat i en condicions insalubres durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros diaris.  No fa gaire, parlava una d’aquestes noies i deia que amb el que ella cobra en una setmana (uns 6 euros) nosaltres comprem aquesta samarreta (una) en una de les botigues que les hi compren a ells.  I nosaltres la paguem per uns 10 a 12 euros. I són botigues molt conegudes per tots nosaltres.  Resulta immoral!

 

 La novel·la que ara llegireu reflecteix aquesta lluita.La mateixa lluita que van protagonitzar tantes dones a tants països diferents per aconseguir millores a les feines i igualtat de drets amb els homes, i que va dur, a la llarga, a una gran transformació de la societat.

Que tingueu bona lectura, amics!

AMÈRICA: LA TERRA DE LES OPORTUNITATS.

estatua-de-la-libertad-primera-imagen-en-color

Aquesta imatge és considerada la primera fotografia en color de l’Estàtua de la Llibertat. Il·lustrava un article sobre la mateixa, i publicat a la revista National Geographic el 1930
Extret del bloc. historiasdenuevayork.es

La Bettina i la Laura miraven l’Estàtua de la Llibertat amb els ulls ben oberts.

Eren germanes bessones, tenien 17 anys i aquella estàtua era la més grossa que havien vist mai. Gairebé era tan alta com una muntanya.

La figura representava una dona amb una corona de 7 punxes al cap i la mà dreta enlaire. Semblava que els donava la benvinguda a Amèrica.

Era el gener de 1911 i la Bettina i la Laura acabaven d’arribar a la duana de Nova York amb el seu pare. Havien viatjat durant 3 setmanes a les bodegues fosques d’un vaixell grandiós tan plenes d’homes i dones, de nens i nenes que ningú s’hi podia moure gaire. Estaven molt cansades. Tan cansades que, ara que trepitjaven terra ferma, a la Laura li semblava que les forces l’abandonaven.

-Va, Laura! No et fa il.lusió ser a Nova York?- va dir la Bettina a la seva germana.

La Bettina sempre animava la Laura, però havien patit tant que la Laura va haver de fer un gran esforç persomriure.

L’any passat havia estat un any molt dur a Itàlia, on havien viscut sempre.

images (4)
carpathia-54
                                       Buque de la época.  historiasdenuevayork.es.

—Molt ben llegit. Veus com el que diu l’Anna (la teva monitora) té raó. Quan veiem un punt, ens parem un moment.  El punt indica pausa forta en el text i final de frase. 
Ara si em permets, voldria dir una cosa respecte a una paraula que sembla que no s’entès gaire. És “la Duana”.
La duana és una oficina governamental oficial per al control de moviment d’entrades i sortides de mercaderies cap a l’exterior o provinents de l’exterior. En alguns països les duanes també controlen l’entrada i sortida de persones, en d’altres ho fan altres organismes.
Estem d’acord?
Doncs podem continuar, si us plau.

Sí, ja hi són. Una terra nova on tot era possible.
Heu vist quin dibuix tenim aquí? Si us fixeu representa un mapa de la ciutat de Nova York l’any 1911, veureu la fàbrica Triangle, i a sota, la Petita Itàlia. Això representa el barri o el lloc de la ciutat que  venien a viure tots o gran part dels emigrants italians.
Mireu, ja que pregunteu per què d’aquesta emigració o d’altres, tractaré d’explicar-vos que així com aquesta no va ser per motius de guerra, sinó perquè van sentir a parlar molt d’Amèrica, i tothom deia que era la terra de les oportunitats, aquí Espanya va ser per motius de la guerra civil (que ja n’hem parlat moltes vegades) També pregunteu per què s’insulta a l’immigrant italià.

Jo també he pensat moltes vegades amb això que ara pregunteu. No se si us contesto bé, o no. Suposo que és degut al fet que hi ha persones què tenen tendència a creues una mica superiors sobre altres persones que arriben de fora en aquell moment i que són més pobres que ells, i tenen poca cultura. Aquella vegada eren els italians als Estats Units. Després eren els espanyols, cap a Europa, o feien cap a Catalunya.

estacion de francia
Cap a Europa
190525_170150769703891_170144989704469_398089_2370153_n

A Catalunya

Molts són els països que hi han emigrat. Espanya va fer cap a Europa a principis dels anys seixanta. Aquí les taxes d’atur creixien dia a dia. I en Franco va prohibir la pluriocupació (més d’una feina) i moltes persones que treballaven en diversos llocs per subsistir van passar a ser pobres. Però Europa necessitava mà d’obra per a les seves factories i el franquisme eliminar potencials focus de conflictivitat social, és a dir, molta gent que passava gana en aquest país.

Dos milions de persones van partir fora d’Espanya, segons els registres del Règim, la meitat d’ells sense contracte de treball, i el 80% analfabets. Molts no sabien on era al mapa aquest lloc anomenat Alemanya o Suècia;

El tren de la memoria

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-documental/documental-tren-memoria/1797667/

La  piel quemada http://vivenciesjosep.blogspot.com.es/2016/05/espana-escondida-entre-el-sol-y-las.html

 

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives,  i dedicades a les persones amb discapacitat intel·lectual  http://www.ampans.cat/

Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.

Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.