Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Al dilluns passat, a la nostra Biblioteca, vam celebrar entre amics la Diada de Sant Jordi. Cadascun de nosaltres va llegir alguns poemes, uns eren propis i altres de poetes com en Miquel Martí i Pol,  la poeta Joana Raspall o l’escriptora Olga Xirinacs.

Per tot això la nostra bibliotecària, l’Ana Perez, va convidar al Ramon Carreté, perquè ens parlés de poesia. I clar, davant d’una persona com ell no podia ser d’un altra manera que correspondre com es va fer. I l’Anna Pérez, la seva monitora, que fa molts anys que els hi dóna tot l’amor que es mereixen.
Quina sort que vam tindre de comptar amb tots plegats.
Va ser una tarda preciosa!
I també, com sempre, donar les gràcies a la nostra Biblioteca, petita i bonica, que ha sigut sempre un punt de referència cultural, a tots nivells.

[Si, Ig…. Ja ho se, ja se que estàs molt content d’haver conegut el Ramon Carreté. Per als que no el coneixíeu va ser una gran sorpresa. Amb ell sempre s’aprèn molt. És un referent per a tots!

Moltes gràcies en el seu nom]

Jo us diré a tots que no sols li agraeixo a ell haver vingut, i a l’Ana,  per haver organitzat aquesta celebració,  i fer-nos conèixer altres poetes, sinó també a tots vosaltres per haver recitat tan bé.
Sou molt bons!!

Rosa en poncella - Xavier Pujol G

I així vam començar…
Que és poesia?
Poesia, què és poesia?
Poesia és més que paraules, oracions i rimes, poesia és expressar els sentiments al màxim, que les paraules no siguin paraules, siguin sentiments i facin sentir a qui les llegeix el sentiment que transmets al paper. No es podia definir millor.

Cadascun de vosaltres va dir la seva manera d’interpretar un poema però és veritat que tots vau coincidir en el mateix. “Les paraules no siguin paraules, siguin sentiments. La poesia no està escrita en paper, està escrita en el cor de qui l’escriu i de qui la llegeix”
Teniu raó, la poesia és parlar amb el cor a la mà per fer que el corrent de sentiments s’apoderi del teu cor.

rosa Sant_Jordi2 Xavier Pujol

La primavera

La primavera és una estació 
Molt bonica
Els arbresja están florits
És una estació per l’amor
Per l’amistat entre dues persones
Que s’estimen
L’un i l’altre

La primavera és l’estació més bonica per estar
enamorat d’una noia, que s’estima de debò, això 
és la primavera.

AUTOR

Ign.

unnamed

Els teus ulls
t’han seduït l’esperit,
t’has enamorat
de la teva bellesa
i has begut
de la font de l’amor
pensar que t’esquitxaria el cor

La màgia de la vida
t’ha posseït
i la veritat
colpeja el pit
Fins quan estaràs adormit?

ROSA BOSCH.

C. B.

boira fosca - Xavier Pujol G

Tarda de boira.
“No passa cap pensament a través
d’ aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d’ aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s’aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques”

MIQUEL MARTÍ I POL

J. V

Sol Mar - Xavier Pujol G (1)

“HOME NOU

Neix una nova edat de tu i de mi
que a cada instant ens fa el viure més clar;
amb tu reprenc el goig de caminar,
i en tu i per tu confio en el destí.
No em sé ni em vull si tu no em fas costat;
la ment em fuig cap on et trobes tu.
Prem-ne com sóc: desvalgut, pobre i nu,
i fes-me l’home nou que he somiat.”

― Miquel Martí i Pol, Quietud perduda

R.O.P

primavera joisosa ,j. raspall, marie courdonat

La primavera és encesa
de sol i cuques de llum.
Ve la flor del taronger
i s’emporta la tristesa
cel amunt
per un carrer
tot empedrat de perfum.

     Joana Raspall

Il.lustració  Marie Courdonat   

   Bon dia poesía!

flors taronger - Xavier Pujol G
Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.
                                               (M. Vicent- J.M. Serrat)   
Macià taronger - Xavier Pujol G
Macià. Taronger
Ja a mitjans de març la flaire de la flor del taronger encomana primavera, i ara, a finals d’abril, el perfum és tan dens que aconsellaria a qui tingui por d’enamorar-se que no s’acosti a un taronger florit. L’enamorament és garantit.

Si Dios fuera Mujer

Mario Benedetti
¿Y si Dios fuera mujer?
pregunta Juan sin inmutarse,
vaya, vaya si Dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas.

Tal vez nos acercáramos a su divina desnudez
para besar sus pies no de bronce,
su pubis no de piedra,
sus pechos no de mármol,
sus labios no de yeso.

Si Dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos SIDA o pánico
nos contagiaría su inmortalidad.

Si Dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos,
sino que nos aguardaría en el zaguán del infierno,
con sus brazos no cerrados,
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles.

Ay Dios mío, Dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería,
qué venturosa, espléndida, imposible,
prodigiosa blasfemia.

465px-Retaule_de_sant_Jordi,_museu_municipal_de_Xèrica

Retaule de sant Jordi, museu municipal de Xèrica

Llegenda

La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat el germen de la tradició. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d’obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor a la deessa Flora, que més tard foren cristianitzades.

feliç-sant-jordi

Anuncis

“La volta al món en 80 dies”. Des del “TREN DELS INDIS” fins al final.

23841-mapa_1_web-big 3ª

Avui acabem el llibre “La volta al món en 80 dies”, Ha estat magnìfic. Crec que hem disfrutat molt. Vull dir-vos que sou persones entusiastes, que transmeteu  les emocions.  Durant la novel·la us preocupàveu, rèieu, patíeu, tot era de veritat.  M’he  sentit  que  despullàveu més que mai l’ànima, i heu llegit  millor  i més que mai, perquè  llegir a vegades és una actuació, i aquí tot era intens, autèntic. Tinc una admiració enorme per les persones amb autoestima. Estic segur que podem aprendre molt dels llibres que continuarem  llegint després d’aquest. Entre tots ho aconseguirem, amics meus.  Vosaltres sou  la  bondat, l’afecte, l’agraïment, la sinceritat. La veritat.

Moltes gràcies per ser així.

Ara venien uns capítols molt emocionats, els dos últims. Al final vam acabar llegint-lo entre tots.
Els nostres protagonistes encara tenien quatre dies i quatre nits per arribar a Nova York, per agafar el vaixell cap a Liverpool.
Aprofitant que aquell mateix vespre el tren arriba a l’estat de Colorado, un de vosaltres em volia explicar que allà hi ha molts llocs que són rics en mines d’or i de plata.
-Si vols m’ho expliques després, mentre jo preparo el mapa gran del territori, i la resta si vol pot anar continuant amb el llibre, perquè tenim un problema insalvable que no el podem deixar.

Només sabem que tenim un pont malmès i no es pot utilitzar. Està a punt de caure. Què es pot fer?
Haurem de creuar-lo a peu i esperar un tren que ve d’Omaha?

                               EL TREN DELS INDIS

tumblr_mkflb6pnsS1r9m294o1_500

 737812__romance-of-the-old-west_p1024px-The_Mormon_pioneers_coming_off_Big_Mountain_into_Mountain_dell

Buffalo-Bill-con-los-indios-del-Wild-West-Show

Buffalo Bill con los indios del Wild West Show. Foto: DP.

Van passar moltes aventures fins que van arribar a Londres. Els indis, el vaixell que cremaven tot el que podien perquè no els quedava combustible per fer funcionar el vaixell. L’inspector que va fer detenir el Fogg quan va posar els peus a Londres. I al final…Native_American_Chiefs_1865

La raó per la qual va guanyar l’aposta.

índice,jijkl

Com era possible que un home tan precís i meticulós s’hagués equivocat de dia?

Com és que creia haver desembarcat a Londres el dissabte 21 de desembre?

 Ell ho creia així, però no era dissabte, sinó divendres 20 de desembre i només havien transcorregut 79 dies des que va sortir.  A veure si  puc  explicar-ho bé. La raó d’aquest error és aquest: Phileas Fogg, sense sospitar-ho, havia guanyat un dia sobre l’itinerari previst, i això únicament perquè havia fet la volta al món anant cap a l’est, de cara al Sol. Si hagués anat, en canvi, en sentit contrari, és a dir, cap a l’oest, hauria perdut aquest dia.

(Repeteixo), ja que, efectivament, en avançar cap a l’est, anava a la trobada del sol i, en conseqüència, els dies minvaven per a ell tantes vegades quatre minuts tans com  graus creuava en aquesta línia.

 Ara bé, la circumferència terrestre és de 360 graus, i aquests 360 graus, multiplicats per quatre minuts, donen un resultat exacte de 1.440 minuts,  24 hores, és a dir, aquell dia que havia guanyat Fogg sense adonar-se’n. Dit d’una altra manera, mentre anava cap a l’est, va veure com el sol creuava vuitanta vegades el meridià, mentre que per als seus col·legues, que s’havien quedat a Londres, només el va creuar setanta-nou vegades.

Standard_World_Time_Zones

Totes les zones horàries es defineixen en relació al temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres. Com que la Terra gira d’Oest a Est, en passar d’una zona horària a la següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari, passem de l’Est a l’Oest, hem de restar una hora. El meridià 180 °, conegut com a línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

Llocs per on va passar

San FranciscoOgden.   Omaha.   Chicago.   Nova York.

Fotos

San Francisco
San Francisco

vues-de-new-york-30-600x898

Nova York

images obreros

Resultat d'imatges de Nova York.

Phileas Fogg només sabia que li quedavan menys de 48 hores per arribar a Londres.

liverpool-560x390
Liverpool

Londres

23848-8_londres_fin_web-big 10

Un viatge per l’espai i el temps

http://www.xtec.cat/~jvivanco/80minuts/80minuts.htm

Webs de referènciaBiografia de Jules Verne (Wikipedia)

Context històric del viatge (Què passava al món el 1872)

Fusos horaris (Aplicació interactiva per visualitzar els fusos horaris)

Guía del mundo (Anuari geogràfic i polític de tots els països del món)

Recursos adicionales

Descàrrega de Google Earth

Ajuda de Google Earth La vuelta al mundo en 80 días” Versió íntegra de la novel·la de Jules Verne

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.