El dilluns, 21 de març, se celebra arreu del món el Dia mundial de la poesia.

dia_mundial_poesia_heade_2016

El dilluns, 21 de març, se celebra arreu del món el Dia mundial de la poesia. La Biblioteca Pere Casaldàliga s’ha volgut sumar a la celebració amb una activitat senzilla,  però plena d’amor. Els nens i nenes, i també els pares i avis que han volgut, han llegit i escrit una poesia d’un llibre, després l’han portat a la biblioteca i han fet entre tots un gran mural.

Vosaltres també heu col•laborat a la celebració. I per agrair el vostre magnífic treball veureu que el teniu posat en el mural, i alhora també en aquest blog.

Els que vau fer el poema us volem donar les gràcies, i felicitar-vos perquè a més va estar molt ben recitat.
I els que no heu pogut fer-ho per manca de temps també us donem les gràcies.

 

poesiabrochuresmall

La primavera

La primavera és una estació
Molt bonica
Els arbresja están florits
És una estació per l’amor
Per l’amistat entre dues persones
Que s’estimen
L’un i l’altre

La primavera és l’estació més bonica per estar
enamorat d’una noia, que s’estima de debò, això
és la primavera.

AUTOR

Ign.

 

Els teus ulls
t’han seduït l’esperit,
t’has enamorat
de la teva bellesa
i has begut
de la font de l’amor
pensar que t’esquitxaria el cor

La màgia de la vida
t’ha posseït
i la veritat
colpeja el pit
Fins quan estaràs adormit?

ROSA BOSCH.

C. B.

Tarda de boira.
“No passa cap pensament a través
d’ aquesta boira feixuga que fa dies
aïlla el poble i tots els que hi vivim.
No gaire lluny d’ aquí deu fer sol, i potser
tu el frueixes, solitària com jo.
¿Què importa el temps que faci a fora
si no podem estar junts? La distància
de cor a cor no serà pas menys dura
si la boira s’aixeca. No em fa falta
cap tarda rutilant: només tu em manques”

MIQUEL MARTÍ I POL

J. V

“HOME NOU

Neix una nova edat de tu i de mi
que a cada instant ens fa el viure més clar;
amb tu reprenc el goig de caminar,
i en tu i per tu confio en el destí.
No em sé ni em vull si tu no em fas costat;
la ment em fuig cap on et trobes tu.
Prem-ne com sóc: desvalgut, pobre i nu,
i fes-me l’home nou que he somiat.”

― Miquel Martí i Pol, Quietud perduda

R.O.P

 

Anuncis

La volta al món en 80 dies (Rumb a Amèrica).

RTW-in-80-days-e1391352110978
Rumb a Amèrica.

La ruta pel Pacífic va ser agradable, i sense incidents.
Nou dies després de deixar Yokohama, Fogg havia recorregut la meitat del globus terraqüi, i dels vuitanta dies inicials només n’hi quedaven vint-i-vuit per guanyar l’aposta.
Era el 23 de novembre i el rellotge de Passepartout tornava a marcar l’hora exacta.
No l’havia canviat i, per tant, duia l’hora de Londres.
Durant el viatge, havia portat el rellotge a l’hora equivocada, però, el 23 de novembre, la seva hora coincidia amb els rellotges del vaixell (…)

steamerChina

En el llibre parlen d’una extradició.

▄ D’un òmnibus antic.

 ▄ D’un míting.

 ▄ D’un jutge de pau.

 ▄ D’un Ianqui.

També pregunta que volen dir les paraules “Etzibar i “Despectiu.
Les coneixeu aquestes paraules?
Continuem llegint, i hi ha una frase que diu:”van patir un petit retard per culpa d’un ramat de bisons (…)
La pregunta és: “Què és un bisó?”
 ─ Quin país!….Ara estem en zona de mormons.
La pregunta és: “Qui són els mormons?
 ─ I seguin amb els mormons tornem a preguntar:”Els mormons practicaven la poligàmia?” o NO.    
I em podeu dir què era? La paraula “Mormón” s’associa sovint amb la poligàmia (o matrimoni plural ), [11] que era una pràctica distintiva de molts mormons primerencs; però, es va renunciar per l’Església SUD a 1890 [12] i es va interrompre durant els propers 15 anys. [13] En l’actualitat, la poligàmia es practica dins el mormonisme només per les persones que han trencat amb l’Església SUD. [14] Wiquipèdia

(…) Va pujar com va poder, i va caure, panteixant, al terra de la passarel•la del darrer vagó.
 ▄ Què vol dir “Panteixa?

1869-Golden_Spike

Línies de ferrocarril que avançaven des de l’est i des de l’oest, el 10 de maig de 1869.

Fotografies del recorregut per mig món. De Londres a Yokohama.

londres-560x373

Londres. Primer surt de Londres cap a Brindisi, passant per París.

brindisi-560x378
Brindisi. Aquí agafa un vaixell a vapor, fins a Suez.
suez-560x373
Suez ( Final del primer recorregut)
Fotografías de Egipto entre 1870 y 1875
Egipte. (fotografies d’Egipte entre 1870 i 1875)
Fotografías antiguas de Bombay 2.jpg
Bombai (1852)
bombay-560x373.jpg
Bombai

L’Índia en l’època colonial britànica

Calcutta_1850
Calcuta (1850)
1280px-Victoria_Memorial_Kolkata_panorama
Calcuta. El Victoria Memorial Hall.
Hong_Kong_Night_Skyline
Hong Kong. Vista nocturna de la ciutat

img2_9049

                                                             Hong Kong.

aferamakasu

                                                    Yokohama. Diari d’època

                                                Final

sam3963

Que preciosa, oi?

p1000502

Els elefants són sagrats com les vaques

DSC00241

Vaques sagrades.

La volta al món en 80 dies (6)

49083003Aquest dilluns passat abans de posar-nos a llegir, l’Anna, la vostra monitora, va dir si els semblava bé que repartíssim un full a cadascú on hi havia fet jo mateix unes vint preguntes. No era cap examen, no en fem mai, no és una classe de res, venim tots a llegir i pasar-ho bé. Tan sols és perquè recordem entre tots que hem llegit els dies anteriors. Tot si val: Consular-ho entre tots, mirar el llibre o posar la contestació que li sembli bé. Després ja en parlarem.
Les preguntes són d’aquest tipus.
10) Quin combustible feien servir els ferrocarrils en aquesta època?
Carbó? Gasolina? Gas? Electricitat? Gas-oil? Potassa de les mines de Sallent i Balsareny?
5) En quants dies han de fer la volta al món com a màxim?
En 79 dies? En 90 dies? En 80 setmanes?, en 80 dies?
15) Com es diu la ciutat italiana des d’on parteix el vaixell?
Brindisi? Roma? Florència?
16) A quina ciutat de l’Índia es dirigeix el vaixell?
A Bombai? A Vomvai? A Vombai? A Bomvay?
2) Com es diu l’autor del llibre que estem llegint?

Sou molt llestos -vaig dir amb alegria!!-, la meva companya Teresa, que s’ha unit a tots nosaltres, també li va fer gràcia…
Els que van posar el nom de l’autor, no tots  van dir Jules Verne, sinó el nom de qui que va fer aquesta versió. Àngel Burgas.
Bé, de fet no té més importància, això serveix per començar ha fer comentaris, sobre això o altres coses sempre relacionades.
Què volt dir, Mr si  l’escrivim abans d’un nom d’home? Mister
Exactament, vol dir Senyor Phileas Fogg.
Què us sembla que PhileasFogg, volt fer la volta al món i no té problemes amb ningú i ho soluciona tot, i en canvi ara no podem anar enlloc. Tot són tanques, soldats que no ens deixen passar ni anar d’un lloc a l’altre.
Que no hauria de ser d’aquesta manera, no hi ha dret!
Molt ben dit. Sembla que la humanitat no hàgim après res. Recordeu quan llegíem Anna Frank, i dèiem el mateix dels nazis?…
Bé, si us sembla bé quan vulgueu podem començar.
Perdó, tenien dues preguntes pendents. Una era què és “El Tròpic de Càncer” i l’altre què “un tifó”

“Aquella nit van creuar el tròpic de Càncer. L’endemà, a primera hora, el patró estava preocupat perquè s’acostava un tifó” (…)

 

El tròpic de Cáncer és el tròpic de l’hemisferi nord. Es denomina “de Càncer” perquè ja fa molts anys que s’adonaren que el dia del solstici, als tròpics, el Sol il·luminava el fons dels pous. En aquelles dates, a l’hemisferi nord, el Sol estava a la constel·lació de Càncer, i d’aquí ve el seu nom. Realment avui està a la constel·lació de Gèmini, molt a prop de la vora que la separa de Taure. Si avui haguéssim dedonar-li nom l’establiríem com a Tròpic de Gèminis. 

  

El tifó és una depressió tropical, una violenta borrasca que es genera en zones pròximes als tròpics. El terme tifó no és més que una denominació local. És equivalent a un huracà (Carib), un baguío (Filipines) o un willie-willie (Austràlia). Són depressions tropicals molt violentes i responsables de devastadores inundacions. Una escala internacional en mesura la intensitat: cinc graus que depenen de la velocitat del vent en el radi d’acció de la borrasca, de 110 a més de 300 quilòmetres per hora. No s’ha de confondre un huracà o un tifó amb un tornado, fenomen que es forma associat a violentes tempestes fora de l’àmbit tropical.  (…)                                                                                                         

Mestrestant, el Carnatic havia sortit de Hong Kong (…)   

yokohama-560x373
Yokohama
6a0120a63133fc970c017ee960b6cd970d-800wi
Hong Kong

 

20090510_Shanghai_Yuyan_6573
Xangai

 

1024px-Taktshang
convent budista

I ara rumb a Amèrica

Fogg havia recorregut la meitat del globus terraqüi

Era el 23 de novembre i el rellotge de Passepartout tornava a marcar l’hora exacta.

No l’havia canviat i,  per tant, duia l’hora de Londres.

 Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives . Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wiquipèdia.

Antonio Lucio Vivaldi, va néixer a Venècia el 4 de març del 1678.

34062515

No tot ha de ser fer la volta al món, llegir o explicar històries, oi? Em vas dir que la música t’agrada molt. Et deixo amb Vivaldi, tot recordant el seu aniversari.
Pobre de mi que no hi entenc,  però em sembla que la seva música es caracteritza per ser molt rítmica i amb grans contrastos. Penso que Vivaldi aconseguia una música viva i brillant, com la colorista Venècia del segle XVIII, sobretot amb els instruments de corda. Els violins del Barroc havien aconseguit un so més brillant i més possibilitats d’interpretació, gràcies a artesans tan importants com Stradivarius.

Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paisatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col•lecció de dotze titulats col•lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.
Per tu i per a tots “Les quatre estacions”  Que la gaudiu tots junts.

La volta al món en 80 dies (5)

IMG_0846Tourdumonde80jours2

1435230314.620.239-www.CortarFotos.com-
L’altre dia deia que aquells que mireu aquest blog veureu que està desordenat. El motiu és fàcil. Estem llegint i comentem el llibre a la Biblioteca (en el Club de Lectura) parlem de tot el que envolta la historia. Geografia, caràcter dels personatges, avenços científics, inclús un bussi del llibre, quasi al principi que tornem a recordar:

(En robant 50.000 lliures al Banc d’Anglaterra). Phileas Fogg és un cavaller anglès que, acompanyat del seu criat Passepartout, vol demostrar a la societat de la seva època que és possible fer la volta al món en només 80 dies. Durant el viatge s’enfrontaran a tota mena d’obstacles (accidents geogràfics, dificultats culturals i de locomoció…), a un inspector de policia que confon Phileas Fogg amb un lladre i, sobretot, al pas de les hores…

“Jo no en sé res -va respondre Andrew Stuart-, però al capdavall la Terra és prou gran.-
Ho era en una altra època.-va dir a mitja veu Phileas Fogg, i després-: us toca escapçar, senyor -va afegir presentant les cartes a Thomas Flanagan.
La discussió es va suspendre durant la partida, però de seguida Andrew Stuart la va reprendre, tot dient: -Com, en una altra època? És que la Terra ha disminuït, potser? -Sens dubte -va respondre Gauthier Ralph-, Sóc de l’opinió del senyor Fogg, La Terra ha disminuït perquè ara es recorre deu vegades més de pressa que fa cent anys, I això és el que, en el cas del qual ens ocupem, farà més ràpides les investigacions. (…)

Veieu com anem avançant país a país, sempre cap a l’Est, i a l’hora anem enrere per recordar o aclarir coses que no enteníem en aquell moment.
En el blog passa al mereix, anem endavant i retrocedim quan és necessari….

Ahir va ser dels dies que millor ho hem passat tots. Anem per la plana 40.

En Phileas Fogg estava completament decidit a anar-se’n.
El vaixell que els havia de dur a Hong Kong sortia al migdia…(…)

Yacht_Sunbeam_RYS

goleta-yasanti-71157030101353566857485055504566x
Goleta  a Barcelona

La volta al món en 80 dies és una de les novel•les més llegides de Verne.
Tal com diu el títol, es tracta d’una història amb unes coordenades d’espai i temps clares.
L’espai és el món i el temps són els 80 dies. A la cruïlla l’aventura: el viatge, la descoberta i el repte.
Es tracta d’un viatge iniciàtic, ple de sorpreses, on l’heroi, com en els contes, haurà de superar tota mena de dificultats. I també, com en els contes, una vegada acabat el viatge, ja no serà mai més altre, haurà crescut, haurà madurat i tindrà més seguretat en si mateix, etc.

És la visió optimista dels avenços científics que permetran a l’ésser humà fer coses impensables com ara guanyar temps, viatjar i fer grans distàncies amb comoditat, etc.
Aquesta revolució dels transports portarà a un coneixement entre cultures i civilitzacions aparentment remotes que es podran conèixer gràcies a la nova concepció de l’espai i el temps.

Al final de la novel•la trobarem moltes d’aquestes preguntes. Algunes d’elles ja les comentem ara entre tots, amb l’ajuda d’un mapa molt gran que hem fet per aquesta ocasió.
El ser gran, el mapa, podem veure on és el Canal de Suez.
Preguntem qui el va construir. Contesteu perfectament: Fernando de Lesseps.

1280px-SuezCanalDiagram

Diagrama i secció longitudinal del Canal de Suez publicat a l’Appleton’sMagazine el 186

No sempre parlem del viatge, també ho fem de les coses que es diu el llibre però no les veiem gaire clares.
— Per mi en Phileas Fogg és un home que només va de casa al club. Allà juga i dina… és un personatge enigmàtic, viu tot sol, no té parents, ningú coneix la seva fortuna, és metòdic en els seus actes i sobretot, a assistir puntualment al distingit Reform Club. És allà on passa gairebé tot el dia jugant i no torna a casa fins a la mitjanit.
Voleu afeixir alguna cosa més. Alguna virtut?….
La majoria en diu alguna de molt encertada….

–Doncs com pot ser que una persona així es decideixi a fer la volta al món. Per què? Per diners? Perquè ell estava al corrent dels avanços de la Ciència, i li agradava?
Tots van dir la seva, com sempra!! Quasi tots els vostres raonaments són molt vàlids!
Molt bé, en sabeu molt!!

Els hi dic que aviat farà un any que ens coneixem, m’haguera agradat que hagués sigut molt abans…

–Ella somriu, és molt afectuosa…
Ell em torna a donar la dreça d’una botiga de Manresa on venen jerseis amb l’estelada.
–Venen més coses, oi?
–Si, clar, però sobretot estelades…
–I tu en vols una, oi?….Doncs aquesta és la dreça!!

Ara recordem els personatges…

CHT135694

Phileas Fogg és el personatge de la societat benestant londinenca que es juga vint mil lliures amb els membres del seu club que el món es pot recórrer, completament, en 80 dies.
Enigmàtic, d’origen incert amb una considerable fortuna, Fogg no té interès en el viatge (en el sentit de conèixer món), sinó en la verificació d’una hipòtesi més o menys científica, aspecte que també mostren altres personatges de les novel•les de Verne. Flegmàtic, excèntric, solitari, meticulós i metòdic, guanya humanitat al final de la narració, encara que en altres llibres parla molt sovint que una de les millors virtuts que té és fer caritat.

imagestyuPassepartout és l’antítesi de Fogg. De tarannà inquiet i actitud extravertida, el servent de Fogg, tot i col•laborar en el projecte del seu amo, sembla que fa tot el possible per dificultar els seus propòsits. És el contrapunt graciós i anàrquic de l’impassible Fogg, i està caracteritzat amb tota la càrrega humana que a l’altre li manca.
Bocamoll, distret, temerari i amb un punt de pallasso, el coneixem pel sobrenom que, segons ell mateix aclareix, “justifica la meva aptitud natural de sortir d’un mal pas”. (jo he llegit en altres llibres que li diuen, «Rossinyol » en el sentit d’eina que serveix per a molts usos).

300px-'Around_the_World_in_Eighty_Days'_by_Neuville_and_Benett_33

Aouda by Alphonse de Neuville & Léon Benett (1873)

La senyora Aouda (a la novel•la) representa la feminitat. Els protagonistes la rescaten quan els bramans, seguint el costum de sacrificar les vídues dels rajàs, estan a punt de matar-la.
Presenta els trets d’una europea culta combinats amb l’exotisme d’una índia de pell blanca, amb domini perfecte de la llengua anglesa i una educació exquisida. No protagonitza mai cap acció durant la travessa, però sempre està a punt d’auxiliar, alleujar i reconfortar els seus companys i salvadors, especialment en Phileas Fogg, de qui s’enamora i a qui es promet en matrimoni.134

El detectiu Fix és, en aparença, el personatge menys extravagant del conjunt. Rep una missió del Govern anglès i es disposa a complir-la, encara que trobi mil i una dificultats.
Representa un altre tòpic d’allò que Verne atribuïa a la manera de ser dels anglesos: tot i la convivència amb els aventurers, i tot i haver compartit moltes experiències amb ells, al final aconsegueix tancar Phileas Fogga la presó quan tornen a Europa. (Verne utilitza sovint personatges com Fix per donar informació als lectors sobre aspectes generals que els protagonistes de la ficció no tenen la possibilitat de conèixer).