La volta al món en 80 dies (4)

londres
Londres

Reform_Club_Front_View

Reform Club

La lectura la trobem molt amena. Ens passa l’estona molt de pressa, i entre un capítol i un altre fem diverses preguntes per recordar el que havíem llegit. Marquem les respostes que ens semblen correctes. Posem el nom i li entreguem a l’Anna.

Són preguntes d’aquest tipus:
1a- Perquè en Phileas Fogg va acomiadar al seu majordom?
A) Trigava molt quan el cridava.
B) No li va dur l’aigua d’afaitar a 29 °C en lloc dels 30°.
C) No li agradava que portés els cabells llargs
D) No era prou ràpid en el seu treball.

2a En Phileas Fogg, a on passa la major part del seu temps?
A) Treballant el seu despatx?
B) A casa seva?
C) En el Reform Club?
D) Jugant a Golf?

3a Què aposten Fogg i sus amics del club?
A) No aposten res.
B) 20.000 dòlars.
C) Un sopar en el club.
D) 20.000 lliures.

4ª En quin any va fer la volta al món Phileas Fogg?
A) 1978
B) 1872
C) 1789
D) 1892

5a Quina va ser la primera ciutat de destí, del seu viatge.
A) Londres
B) Torí
C) Bombai
D) Paris

6a La policia confon a Phileas amb…
A) Un banquer.
B) Un polític.
C) Un lladre de bancs.
D) Un periodista francès

7a Quants dies triga en Phileas en el seu viatge
A) 79
B) 80
C) 81
D) 82
8a Perquè guanya Phileas l’aposta?
A) Perquè es van parar tots els rellotges de la ciutat.
B) Perquè els seus amics no recordaven el dia que se’n va anar.
C) Perquè va viatjar cap a l’est i va guanyar un (1) dia
D) No va guanyar l’aposta per una hora.

Les dues últimes no les vam contestar perquè encara no havíem arribat en aquest capítol.
Les respostes correctes són aquestes:

1a B) No li va dur l’aigua d’afaitar a 29 °C en lloc dels 30°.

2a C) En el Reform Club?

3a D) 20.000 lliures.

4a B) 1872

5a D) París (en el llibre no ho diu res, però va ser París)

6a C) Un lladre de bancs.

7a A) 79

8a C) Perquè va viatjar cap a l’est i va guanyar un (1) dia

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

Anuncis

La volta al món en 80 dies (3)

índice

Ja hem llegit una tercera part del llibre de viatges, i sobretot d’aventures. I penso que, per a molts és temps de descoberta, d’allunyament de la rutina, com unes vacances a indrets propers o llunyans. Dedicarem aquest llibre a la història d’un periple mundial: ‘La volta al món en vuitanta dies’, obra de l’escriptor Jules Verne (1828-1905).

steamerChina

Steamer “CHINA”, vaixell de vapor amb rodes de pales construït per a la ruta transpacífica, entre San Francisco i Yokohama, de la companyia PMSSC (litografia original – 1867)

La volta al món en vuitanta dies” és, tal vegada, el llibre més popular de Verne, gran mestre de la literatura de ciència-ficció. També són seus títols tan cèlebres com “Viatge al centre de la Terra”, “De la Terra a la Lluna”, ‘”Els fills del capità Grant”, “Vint mil llegües de viatge submarí”, “Miquel Strogoff”…

Com hem fet les altres vegades ho llegim entre tots, i molt bé!! i també comentem cada cosa que ens agrada, ens intriga, i també preguntem i aprenem. Hi ha alguns que en sabeu molt de viatges i expliquen els vostres. Ho passem molt i molt bé. Recordeu les frases de l’Anna? Aquesta n’és una. “Llegir un llibre és viure dues vides, la nostra i un altre.”
L’altre dia que jo no hi era vau llegir a la plana 27 això: ”-haurem de fer el trajecte entre Kholby i Allahabad amb un altre mitjà de transport.
-Va dir Sir Francis després de parlar amb el maquinista del tren aturat -.
Hi ha unes 50 milles de distància, i podem disposar, si encara en trobem, de carretes tirades per zebús, ponis o vehicles de quatre rodes que aquí anomenem palki-gharis…O bé, a peu”.

Va ser molt interessant quan vau explicar el valor d’una milla. M’ho expliqueu un altra vegada si us plau?.
Ho dic perquè no sé si és de la mateixa manera. Ús dic el que ser de la milla

En aquells tems el Sistema Mètric Decimal no existia. Ara hi ha molts països que encara no el tenen.
És d’origen molt antic, va ser heretada de l’Antiga Roma i equivalia a la distància recorreguda amb mil passos, sent un pas la longitud avançada per un peu en caminar. La milla romana mesurava uns 1481 metres, i per tant, un pas simple era d’uns 74 cm. Però actualment mesura 1,6 km. És això, oi?
Equivalències
• 0,333333333333333333 llegues.
• 1,609344 quilòmetres.
• 8 Furlongs.
• 80 cadenes.
• 320 rods.
• 1760 iardes.
• 5.280 peus..
Cal parlar doncs de diferents tipus de milla, i també de cada país, i cada època.

A Verne, li va tocar de viure la Revolució Industrial, un temps de transformacions socials profundes, de grans avenços científics i tècnics. Ell n’estava molt al corrent, d’aquests avenços, que li poblaren la imaginació d’invents que tot just despuntaven o que ell pressentia, molts dels quals no trigaren pas gaire a convertir-se en realitat.

Verne_Tour_du_Monde

           Coberta de la primera edició del llibre en francès, de l’any 1873

Jules Verne es decidí a escriure ‘La volta al món en vuitanta dies’ quan la premsa va començar a parlar de la possibilitat de fer la volta al món en menys de tres mesos, possibilitat basada en l’obertura de dues grans construccions: el canal de Suez (1869), que comunicava les mars Mediterrània i Roja, i el túnel alpí del Mont Cenís (1871), entre França i Itàlia, de vora catorze quilòmetres de llargària.

Verne es va inventar un somni que va fer protagonitzar al seu personatge Piles Foga, que suposava un gran desafiament per la seva època. En l’actualitat sembla que s’hagin assolit gairebé tots els reptes possibles a la terra, però ara és el moment d’inspirar-nos en històries com les de Jules Verne, i somiar coses diferents, innovadores, i que ens facin descobrir nous valors i solucions pel futur de la humanitat. Mentre que l’any 1873, els vehicles reemplaçaven els cavalls, actualment estem fent un altre gran pas per a la humanitat, provocar l’evolució del vehicle tradicional cap al vehicle elèctric i/o ecològic.

Central Pacific Railroad near Salt lake, 1865-69, Alfred Hart-500

Un viatge que en Verne sempre adopta unes característiques més o menys constants. En aquest sentit, els periples de Verne són sempre farcits d’aventures trepidants en les quals els seus protagonistes s’enfronten a una naturalesa hostil, enigmàtica, però alhora pròdiga i suggerint. Els herois carnians no són mai viatgers sublims com Ulisses o Gasons, travessant regions mítiques, ni tampoc viatgen per espais simbòlics o fantàstics com Julivert o Alícia, són viatgers intrèpids que recorren un món insòlit però real, inquietant i enigmàtic però explicable per a la raó i comprensible gràcies a la ciència. Un món gairebé sempre exòtic i sense civilitzar, que abasta les selves verges, les regions polars, els grans oceans o, fins i tot, la lluna i les mateixes profunditats de la terra.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

La volta al món en 80 dies (2)

image_gallery

Itinerari del Viatge.
El viatge narrat comença el 2 d’octubre de 1872. Phileas Fogg, acompanyat del seu criat, tracta gairebé tot el viatge de trepitjar exclusivament territori britànic; cosa no gaire complicada gràcies a que l’Imperi Victoriano anglès es trobava en el període de màxima expansió.
El seu viatge va seguir l’itinerari previst en el The Daily Telegraph i que va suposar la base per a l’aposta:23840-londres_web-big 1ª

Londres a Suez     ferrocarril i vaixell de vapor 7 die
Suez a Bombai       vaixell de vapor 13 dies
Bombai a Calcuta    ferrocarril i elefant 3 dies
Calcuta a Hong Kong      vaixell de vapor 13 dies
Hong Kong a Yokohama     vaixell de vapor 6 dies
Yokohama a San Francisco      vaixell de vapor 22 dies
San Francisco a Nova York       ferrocarril i trineo 7 dies
Nova York a Londres         vaixell de vapor 9 dies
total 80 dies


http://www.xtec.cat/~jvivanco/80minuts/80minutos.htm (Geointeracción creada per Jordi Vivancos Martí (Marzo 2006)

via jvivancos@xtec.net

http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/ (Guia del món)

http://24timezones.com/  (Aplicació interactiva per visualitzar els fusos horaris)

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

La volta al món en 80 dies (1)

Phileas-Fogg-by-Dave-HopkinsItinerari del Viatge
El viatge narrat comença el 2 d’octubre de 1872. Phileas Fogg, acompanyat del seu criat, tracta gairebé tot el viatge de trepitjar exclusivament territori britànic; cosa no gaire complicada gràcies a que l’Imperi Victoriano anglès es trobava en el període de màxima expansió.
El seu viatge va seguir l’itinerari previst en el The Daily Telegraph i que va suposar la base per a l’aposta:
Londres a Suez  ferrocarril i vaixell de vapor 7 dies
Suez a Bomba  vaixell de vapor 13 dies
Bombai a Calcuta  ferrocarril i elefant 3 dies
Calcuta a Hong Kon vaixell de vapor 13 dies
Hong Kong a Yokohama  vaixell de vapor 6 dies
Yokohama a San Francisco vaixell de vapor 22 dies
San Francisco a Nova York ferrocarril i trineo 7 dies
Nova York a Londres vaixell de vapor 9 dies
total 80 dies

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

La volta al món en 80 dies (0)

 

índicebJules Gabriel Verne (Nantes, 8 de febrer del 1828Amiens, 24 de març del 1905) fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d’invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

La imaginació sense limits de Verne

  El rei de la
imaginació va viatjar fins al centre de la Terra amb
l’escriptura com a vehicle. No hi havia invents que se li
resistissin: fins i tot va predir que tard o d’hora
arribarien els televisors, els helicòpters i els coets. Va
estudiar dret i va arribar a treballar a la borsa, però el
que volia era ser escriptor. Recordem un dels pares de la
ciència-ficció llegint-ne 14 reflexions i fent un repàs
entre 14 il·lustracions, de Lev Kaplan, inspirades en La
volta al món en vuitanta dies
1. La ciència està formada d’errors que a la vegada són passos cap a la veritat.
2. Si una persona s’imagina una cosa, una altra la farà realitat.

3. A partir d’ara, només viatjaré en somnis.
4. El que hagi de venir no m’inquieta, el que es fa dur de vegades és el present.
5. Es podria escriure un gran llibre amb tot el que se sap i un altre encara més gran amb tot el que no se sap.
6. Arribarà un moment en què les creacions de la ciència superaran les de la imaginació.
7. Mentre el cor i la carn bateguin, no entenc que un ésser dotat de voluntat es deixi dominar per la desesperació.
8. No necessitem continents nous, sinó persones noves.
9. Tot allò gran que hem fet ha estat en nom 
d’esperances exagerades.
10. Una força superior pot destruir el millor argument.
11. Els ianquis no tenen rivals al món com a mecànics i neixen enginyers, de la mateixa manera que els italians neixen músics i els alemanys metafísics.
12. Quan a un americà se li fica una cosa al cap, mai no li falta un altre americà que l’ajudi a realitzar-la.
13. La civilització mai no va enrere, la llei de la necessitat sempre la força a avançar.
14. El gran dolor de la meva vida és que mai no he tingut un lloc en la literatura francesa.

1.
Lev Kaplan

2.

Lev Kaplan

3.

Lev Kaplan

4.

Lev Kaplan

5.

Lev Kaplan

6.

Lev Kaplan

7.

Lev Kaplan

8.

Lev Kaplan

9.

Lev Kaplan

10.

Lev Kaplan

11.

Lev Kaplan

12.

Lev Kaplan
13.

Leo Kaplan

14. 

imagesewr

Presentació.

L’altre dia ens vam trobar tots plegats una bona estona per conèixer a l’Anna, i a l’hora per parlar una mica de cadascú de nosaltres. Avui començarem a llegir i parlar d’una aventura nova. És justament un dels millors llibres per fer el que l’Anna es va dir. “Llegir un llibre és viure dues vides, la nostra i un altre” Oi que és una frase preciosa? Doncs ja veureu com té raó. Com les altres vegades parlarem del llibre i dels països per on va per fer la volta al món. I també farem preguntes de tot el que passa, d’acord?
La geografia és la veritable passió de Jules Verne. No hi ha ni una sola de les seves obres en la qual no hi trobi expressió. El projecte inicial dels viatges extraordinaris s’anuncia com una descripció del globus terraqüi. Les seves anticipacions científiques estan sempre subordinades a la idea de fer-nos conèixer millor la terra.
Jo ja tinc ganes de començar aquest viatge. També d’acompanyar-vos i que m’acompanyeu. La presentació la trobareu a la pàgina 7. I ara si voleu ja podem començar.
Moltes gràcies.

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

El Llibre de la Selva

         

      

bff5f-25c325adndiceio

                                               Biblioteca de Balsareny

A l’abril a la Biblioteca em van dir: Hem pensat amb tu perquè escriguis una història, què serveixi per al Club de Lectura de la Biblioteca de Balsareny. És per les persones amb  Discapacitats Intel·lectuals, d’Ampans,  venen els dilluns. És “El diari d’Anna Frank”

Vam començar, i a poc a poc vam anar avençant. Es llegia, es comentava. Parlaven d’altres coses relacionades o no, amb el tema. Així fins al final. D’aquesta manera vam aconseguir entre tots el que tant desitjàvem.

No ens la vam prendre amb tristesa, ho vam fer pensant què havíem llegit un dels millors llibres que s’han llegit mai.

Vam aprendre que el que va passar allà un dia molt llunyà no torni a passar mai més. I si ens posem tristos, ho deixen per un altre dia, o un altra estona, i mentrestant parlarem de l’Anna, del cel i dels ocells com si estiguéssim a la seva finestra. D’acord?

Així va començar tot, i vaig agafar tanta estima a totes les persones que venien, que a poc a poc he anat deixar una mica el bloc, mig aturat, de la mateixa manera que sense voler també he deixat per falta de temps les nostres visites, i les sempre tan interessants entrades de tota mena als vostres blocs. Durant aquests mesos he escrit un llibre que tots coneixem, però no de la manera que l’escriu en Walt Disney. El vaig començar a l’estiu, i al setembre ja ens trobàvem de nou fent un club del llibre.

gh
Pensava en un llibre antic que em vam regalar. “El libro de las tierras vírgenes”,

Vam tindre l’estimada col·laboració de la Núria, la bibliotecària i de l’Anna la  psicòloga dels companys d’Ampans.  I el meu agraïment a Montse, una amiga professional de la psicologia de persones en fase terminal de SIDA i càncer.

També d’un llibre que aquest sí que es “El llibre de la selva” (escrit fàcil)
El llibre que he fet no estat escrit expressament explicant la història del nen, en “Mowgli”, ni de ningú, tan sols ho comento com inici el perquè els llops l’adopten i viuen amb ells. Hem estat llegint i conversar sobre la selva de l’Índia, i la diversitat dels animals i plantes que conviuen amb ell, i ell creix aprenent d’ells. I un fet important. Que no hi ha animals dolents. Maten per menjar. Ni que el lleó és millor que la lleona.

El-libro-de-la-selva-trailer-700x465
De totes maneres el més interessant ha estat no la història del “El llibre de la selva” sinó el món interior d’ells. És sorprenent com creus que d’alguna manera tractes d’aprendre tots junts, vosaltres i jo i, en realitat en moltes coses sou vosaltres qui m’ensenyeu a mi.

images7

Aquí tenim algunes de les preguntes que hi vaig incloure en el llibre que vaig fer per llegir, però què moltes  vegades no ho fèiem (passaven plana).

a)
Alguns dels animals viuen en clans, en societats d’individus iguals,
com ara els llops, els bandar log (els micos) i els gossos salvatges.
Creus que entre els humans actuals hi podríem trobar també alguna mena de clans? Se te n’acut algun?

b)
Quines persones creus que farien qualsevol cosa per tu?

c) I tu, per qui ho donaries tot?

d) Els animals tenen un líder, un cap de colla, i els humans en diem un pare, una mare, un germà, un alcalde, el mestre d’escola, un amic… Quin és el teu?
—(Aquesta pregunta va portar molts problemes) Ningú volia contestar, quan ho van fer ningú deia ni el pare, ni el mestre ni els amics de l’escola)
Fins que jo no vaig dir:”la meva mare” ningú va dir res. Un d’ells va dir: “Un amic…. Però ja és mort!”…I va plorà….
Algun d’ells diuen, o La Residència, o bé la família sencera.

D1) Pregunto perquè els amics de la classe no eren amics seus. Algun d’ells expliquen perquè eren insultats o inclús els hi pegaven per no se iguals.

e) Mowgli és expulsat d’entre els llops perquè no és un llop;
després, és expulsat d’entre els humans perquè l’acusen
de ser un noi llop. Et sembla que, avui dia, en la nostra societat,
es donen també actituds d’intolerància respecte d’algunes persones
que es veuen diferents de la majoria?
Creus que el racisme i el rebuig dels immigrants –els diferents–,
en el nostre entorn, van decreixent? Explica la resposta, si no els saps digues Sí o No.

f)
Mowgli viu dues civilitzacions: la dels animals de la selva
i la dels humans. En totes dues hi troba estimació i rebuig
a la vegada. Com et sents, tu, en la teva “civilització”?

Ara anem a fer un altra cosa. Mireu com està escrit tot aquest tros curt del capítol d’avui, o bé  d’altres …
Això ho vam explicar el primer dia. Recordeu que la Mireia, la meva néta ho va fer per a nosaltres, i m’ho va donar escrit? No us coneix, però li agradaria.


[…] Mowgli és un nadó que es perd a la jungla i el troba la pantera Bagheera. Aquesta el porta amb una família de llops, la qual l’adopta. Un tigre, però, el descobreix i vol matar-lo per por que no es faci gran i esdevingui caçador. Bagheera vol portar-lo a un poblat humà malgrat les reticències de Mowgli, qui s’escapa i coneix diversos personatges de la selva, on viu diverses aventures. Destaca la seva amistat amb l’ós Baloo.
El nen no vol saber res dels humans però aprèn una tècnica pròpia dels homes, fer foc, per vèncer el tigre enemic.[…]

Veieu com a vegades hi ha un puntet com aquest, però més petit?. 

També hi ha comes com aquesta,

Això en el vostre Centre ja us ho han explicat. Digueu-nos si en veieu alguna malament. Si estan bé pareu un moment a cada una d’elles abats de continuà llegint. D’acord?

—Un d’ells, el més callat, el que si no li diguessin res, ni que llegís, no ho faria. Doncs va dir: “Mira, Josep, no recordo el cognom, se que era polonès, es deia, Gezi, Jerti, Jerzy o alguna cosa així. Va escriure un llibre amb 40.000 paraules, sense puntuar. Es titulava alguna cosa de “Los niños”, Ara no recordo més…

I Saramago ho feia perquè així ho fes jo. Posar els punts”
—Josep, és llegit a Josep Pla?, jo si, els vint volums.

Tinc una noia al meu costat (molt bona persona, i si fitxa molt en tot) que quan veig que té ganes d’acabar (tots, no ella sola) per anar a fer una “Sopa de lletres” a l’ordinador li dic d’anar a fer-lo. Em diu que Si amb el cap, acosta el seu cap per un moment a la meva espatlla, li brillen més ells ulls, i ens hi posem.

—Quin vols fer?
—Avui les eines del camp, com l’avi…
I volem demostrar la seva intel·ligència, i la velocitat en què ho fa, que no és ximpleta, primer em mira, somriu, li brillen els ulls, i em diu….va.
 
En un moment fa la “Sopa de lletres”... És l’hora, i se’n van tots de la biblioteca. S’ha acabat la tarda, i el llibre. Lliurament dels diplomes.

foto ampans                                                 Lliurament dels diplomes.

Poema de Nadal

Nadal és un temps
Per estar amb la
família
celebre dignament
el Naixament de Jesus
amb humil pessebre
de la vila de Betlem
Juntament amb els
seus pares Josep
i Maria
Nadal és un temps
de Pau i Felicitat.

Autor:Tots

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives .
Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb l’ànim de recomanar-vos -no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament.
Fotos d’Internet i Wikipedia.

Anna Frank



 

Dedicat.

Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank (12 juny 1929  – març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main  a Alemanya. Autora d’un diari íntim escrit mentre s’amagava amb la seva família i quatre amics, durant l’ocupació alemanya d’Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.
El diari fou ofert a Anne per al seu tretzè aniversari, i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d’agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s’han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d’un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l’ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l’Holocaust.
                                                Biblioteca de Balsareny
 Hem pensat amb tu perquè escriguis una història, què serveixi per al Club de Lectura de la Biblioteca. És pels Discapacitats Intel·lectuals , d’Ampans, els que venen els dilluns.
Bé, ja sabeu que en el que pugui podeu comptar amb mi.
—Es tracta d’escriure la història d’Anna Frank. Enguany és complexen els 70 anys de la mort en el camp de concentració de Bergen-Belsen
—Jo no  sóc capaç de fer això. És molta responsabilitat. No sabria ni per on començar….
Els hi vaig escriure la història del diari. Ho vaig fer com em van aconsellar. Una explicació senzilla, com si fos la pel·lícula “La vida és bella”. (Si és vol fer alguna comparació)….
 
A poc a poc vam anar avençant. És llegia, es comentava. Parlaven d’altres coses relacionades o no, amb el tema. Així fins al final.

—Ara que ja hem llegit tots la història de Anna Frank, avui començarem a explicar-la. Ja sabeu què és  una història verídica que va passar fa molts anys.

No ens la pendrem amb tristesa, ho farem pensant què hem llegit un dels millors llibres que s’han llegit mai.

—Ho farem per a passar-ho bé i per a aprendre que el que va passar allà un dia molt llunyà no torni a passar mai més. I si ens posem tristos, ho deixen per un altre dia, o un altra estona, i mentrestant parlarem de l’Anna, del cel i dels ocells com si estiguéssim a la seva finestra. D’acord?
La casa d’Anna Frank és un lloc en el qual ens resultaria impossible no reflexionar sobre la vida. L’Anna i tota la seva família es van veure sotmeses a viure amagat més de dos anys a “la casa del derrera” però malgrat la cura que van posar en sobreviure, van morir tots, excepte Otto. És injust, oi?

—Però la casa d’Ana Frank també és el lloc perfecte per al primer petó dels nostres protagonistes, no et sembla, Lluís? …
I tu que hi dius, Josep Maria, oi que si?

Ho veieu? “Existeix en el món alguna cosa més bonica que estar asseguda davant d’una finestra oberta en els braços d’un noi al qual vols, escoltant els ocells cantant i sentint com el sol t’acaricia les galtes?”19 abril 1944Anne Frank
—Tu que dius de tot? (em pregunten)
—Que quan veig la situació actual del món, els conflictes, odis, els genocidis que es produeixen, sento molta pena i molta vergonya.
—Josep. He llegit que la Història torna a passar, i no és veritat. Cap història es repeteix, ni les que són bones. O no en pasen?..No n’hi ha de bones?
—Tu que dius de tot això? (Em tornen a preguntar)—Ja us dic que hem de procurar entre tots que no torni a passar. Una història així a cada persona és suficient,  cadascuna és una vergonya en si.

—En el llibre diu que va tindre la mala sort de ser Jueva. —Què va tindre la mala sort de viure allà.—Que va tindre la mala sort de viure en els tems de Hitler

—Mireu, penso que el llibre s’equivoca. No és mala sort ser jueva, ni francès ni català. Això no es mala sort.

—La mala sort és viure sota la intolerància. Era Hitler, també dieu en Franco, perquè va fer matar més d’un familiar vostre després de la guerra.
—M’haguera agradat que aquesta història no acabés així. Ningú mereix la persecució per ser jueu, ni homosexual, gitano o simplement que no pensin com els altres. L’Anna hagués estat una gran escriptora. La recordarem sempre, oi?
(La seva psicòloga els  pregunta):—Què penseu que hagueren fet amb vosaltres?—A la càmera de gas. (diuen tots)
Penso què són millors que jo
Hi ha circumstàncies i moments en què sembla que ens introduïm en la mateixa classe de túnel que no sabem on condueix. I és una llàstima terrible que la humanitat no aprengui; sembla que no aprengués del que ha passat. Hi ha moments en els quals també estem sumits en l’amnèsia col·lectiva, i això en fa una pena tremenda).

Ja fa unes setmanes és va escollir aquets llibre, per nosaltres, per conèixer una història que va passar fa molts anys.

Ara penso que ha estat una lectura fàcil. Vosaltres ho heu fet fàcil. En sabeu molt. Ho hem entès molt rapit i hem tingut una lectura agradable. Ho hem fet entre tots per un principi democràtic. El què som! No com ho feien  els nazis. Ho recordeu?
Vam dir que la democràcia  és una organització que a partir d’uns principis  bàsics admet diferents models amb possibilitat o necessitat de canvis i millores. Oi? Bé, ha estat així en tot moment.
Tot el llibre són situacions reals i que ens permeten posar-nos en la pell de les persones com l’Anna Frank, el seu pare, en Piter, la mare…Entre tots hem fet un bon treball, hem fet una lectura individual i em veu alta. També hem fet pauses per comentar les paraules que no s’entenien, i per comentar què els passava a cada un d’ells. Ho hem fet molt bé, i donàveu la nostra opinió sempre.

Hem parlat tots, i cada un donava la seva opinió de l’evolució de la seva sexualitat adolescent. I, sobretot, quan les primeres menstruacions són viscudes com “alguna cosa està succeint dins del seu cos”. El període passa a ser “Un dolç secret”. I passa a parlar molt de les seves sensacions internes. Ella ho parla amb en Piter. Ell sí que l’entén.

Hi havia pauses per comentar una expressió que ens suggeria una opinió… Com quant s’enamora l’Anna. Els camps de concentració. Tindre poc menjar. La por. Els lladres…La mort… l’Anna que té por que la descobreixin.

La noia té por que la matin a trets.
A la nit, l’Anna, també té por dels avions.
I si pot, va al llit del seu pare.
Això sona infantil”, (Ho escriu al diari)

Penso que el fet de llegir tots junts és un espai de coneixement personal i de grup, i amb l’Anna Frank hem après a comunicar-nos. Anna Frank ens explica, en el seu diari, com era la seva vida abans d’amagar-se, i la seva vida després de la detenció.
Parla de la por, el calvari de viure al camp de concentració. Vosaltres heu après de l’Anna i jo he après amb vosaltres.

I tots junts em après  tot això.
Llibertat
Humanitat
Felicitat
Valor
Generositat
Bondat i Amor

—Amics meus, us vaig dir l’altre dia què la primera paraula que sempre em ve a la memòria quan penso en l’Anna és “expressiva”. Era molt expressiva per l’edat que tenia, molt més que les altres noies. Era molt atractiva i li agradava riure i fer riure els altres. Era simpàtica i molt espavilada. Feia unes imitacions subtils d’altres persones. En el record sempre la veig asseguda en una gran butaca amb les mans sota la barbeta i mirant directament la persona que estigués al seu davant. De com era ella ho hem parlat alguna vegada, oi?
Tenia un posat molt de “coqueta”, malgrat que jo no ho veia aleshores… Suposo que n’estava enamorat. Qui ho deia això? En Piter, o jo? Clar, en Piter!!
Ara que ja hem acabat si voleu, podem fer una valoració entre tots. Què hem après?

Què ens ha aportat de bo el fet de llegir aquesta història? Ens hem sentit a gust o ens hem avorrit?

Ah! He trobat un escrit vostre, crec què és d’en Manel, i pregunta d’on veien els jueus, què feien en aquell moment, i en aquells temps?.
Mireu a la plana 109 i veureu un escrit meu què diu això:Relat escrit entre 1942 i 1944, en plena 2a guerra mundial.
Molts anys abans, els jueus tenien els mateixos drets que qualsevol altra persona Però fou llavors que van sorgir diverses publicacions antisemites i algunes veus van criticar les decisions dels governs europeus d’equiparar els jueus amb la resta de ciutadans Se’ls acusava, si eren pobres, de ganduls i bruts; si eren rics, d’usurers. D’aquí l’expressió “ets un jueu”.
En el segle XX, el nazisme va adoptar el pensament antisemita del segle XIX. Hitler defensarà una teoria basada en l’antisemitisme del segle XIX que suposava la superioritat de la “raça ària”. Hitler diu que els jueus són uns ganduls dels quals cal desfer-se i que Alemanya s’ha de purificar dels jueus.
Acabada la 2a guerra mundial i eliminat el nazisme, els jueus van ser
restablerts amb tots els seus drets. L’any 1948 es constituïa oficialment l’estat d’Israel, on emigraren molts jueus de tot el món.

Res més, tan sols desitjar-vos un bon estiu i que per setembre estigueu tots aquí. Se que heu de llegir, m’ho en dit, i està molt bé que ho feu.
I tu,… si et sents trist o espantat, no et preocupis. L’estiu, com totes les grans coses, trasbalsa l’ànima. Intenta escriure un diari com feia l’Anna, on puguis escriure sobre els teus sentiments (i al setembre, si vols, el llegirem junts). No ens importa la lletra, oi que no?
Quines coses…
Abans tenia por perquè no us coneixia. Ara tinc por perquè vosaltres no em coneixeu a mi. No patiu. No feu cas. Són coses meves.

Moltes gràcies a tots.
Bon estiu!

Us vull molt!

Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament educatives i no es pretén cap infracció dels drets d’autor, ni de cap institució.Sempre procuro donar la referència editorial, i espero que s’entendrà que ho faig des de l’admiració i amb ànim de recomanar--no amb cap ànim de lucre, òbviament, ni amb intenció de perjudicar els drets de ningú, tot el contrari-.
Si en algun cas es detecta en aquest post conflicte de copyright o de qualsevol altre tipus, agrairé que m’ho facin saber i el suprimiria immediatament. Moltes gràcies.
Fotos d’internet i Wikipedia. seran retirades a petició.

Benvinguda

Aquest blog ha sigut creat per anar publicant totes les experiències que tinguem en el Club de lectura de la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.
La finalitat d’aquest Club de Lectura és aconseguir fer un grup més gran de persones per llegir i comentar històries, poesies, novel·les, relats i el que us agradi més.
Ens faria molta il·lusió que vosaltres ús afegíssiu.

Moltes gràcies